estornells

la memòria inspirava
l'estol d'estornells
quan dibuixaven geometries
inquietes al cel de la badia
era l'espectacle de tarda

de cada tarda de primavera

un dia van marxar
no van tornar més
potser era presagi

i no el vam saber llegir
després vam saber

que havien fet cau

a la plaça de la capital
a les capçades

d'alzines centenàries
hi anaven cap al vespre

a fer-hi el son

de camí ballaven al cel

els fantasmes inquiets
omplien el terra de guano

amb què els veïns adobaven

les plantes dels balcons