he saltat pel marge del garbell
i ara em trobo a la pila equivocada
soc el més gran dels que m'envolten
em veuen estrany i em miren amb por
ufà em sento el superior d'aquell món
tot plegat un tros ínfim de la realitat
però malatissament satisfaent
no trigà a aparèixer la mà destra
que sense cap mena de mirament
em pren i m'aboca al món dels meus
un més a la pila sense cap diversitat
ja en la seguretat de la manada
penso i m'espanto del tirà que emergí
quan era únic en el grup equivocat
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.