passen a poc a poc les hores
i decauen en dies llargs
perquè els vivim en el tedi
els anys ens volen dels dits
perquè oblidem les coses viscudes
tot plegat ens aboca un final
que s'acosta a la velocitat del pensament
l'acarem amb el privilegi de la por
la que en fa ser éssers individuals i únics
la por que rau de la consciència personal
la que fuig de l'instint de la manada
què a poc a poc passen les hores
i com corren els anys un rere l'altre
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.