entre les penombres de vespre
en explicarem penes i dols
i farem per comprendre'ns
ens alleugerirà la soledat
però no ens la guarirà
fins que una matinada direm prou
deixarem llàstimes compartides
mirarem l'horitzó blau cel
encetat de nou com cada matí
passejarem junts de la mà
sobre la mullena del prat
ingràvids com les papallones
per no tudar les flors tendres
mirarem amb els ulls mig clucs
per no enlluernar-nos de sol groc
i tot serà nou i tot esdevindrà
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.