a la guerra la vam passar magra
no em vaig preocupar d'estudiar
només d’omplir la panxa
vaig perdre molt de temps
amb la gana que passàvem
altra feina teníem
després vaig haver d’estudiar molt
per recuperar el temps perdut
a casa vam amagar un oncle
per part de pare
que era falangista
jo era petit i no recordo gaire res
la mare em deia
que no ho digués a ningú
i a mi se’m va posar una por al cos
que no me l’he treta encara
pensava que se m’escaparia
algun comentari que el delataria
llavors què li passaria al meu oncle
què passaria al meu pare
què ens passaria a tots
quan van arribar els nacionals
l’oncle es va vestir
com bonament va poder
i va marxar no sé a on
quan va tornar a casa
vestia la camisa blava
li recordo la cara feliç
de qui llueix l’orgull
de la feina ben feta
pot comptar
quina feina havia fet
amagar-se com una rata
durant mitja guerra
i omplir-nos la casa de por
i una mica més de gana.
jo vaig néixer
a les Cases Barates d’Horta
bé no exactament
perquè jo sóc del vint-i-vuit
i aquestes cases
es van construir el vint-i-nou
per l’Exposició Universal
quan la meva família se n’hi anà
jo tenia un any
veníem del barri de Porta
molt a prop d’allà mateix
sap?
a tocar de la plaça Virrei Amat
a les Cases Barates
vivíem al carrer número dotze
en aquella època
els carrers no tenien nom
només números
els transversals a la muntanya
eren els parells 2 4 6 8
i els meridionals senars 1 3 5 7
fou molt després
que els van posar noms
al meu carrer li van dir Matamala
i encara se’n diu
a mi sempre em va agradar més
dotze que Matamala
la meva mare era una dona ferma
de convicció
va néixer a Madrid
sabia molt bé el que es deia
era ella la que manava a casa
n’era el seny. el pare era pagès
es posava a sou
en els masos de les rodalies
amb el que treia
amb prou feines vivíem
jo era de la mare
amb el pare anava d’excursions
m’ensenyava els camps
el bestiar
amb ell m’ho passava molt bé
però sempre vaig tenir clar
que si volia ser alguna cosa
a la vida
a les Cases Barates
vivíem al carrer número dotze
en aquella època
els carrers no tenien nom
només números
els transversals a la muntanya
eren els parells 2 4 6 8
i els meridionals senars 1 3 5 7
fou molt després
que els van posar noms
al meu carrer li van dir Matamala
i encara se’n diu
a mi sempre em va agradar més
dotze que Matamala
la meva mare era una dona ferma
de convicció
va néixer a Madrid
sabia molt bé el que es deia
era ella la que manava a casa
n’era el seny. el pare era pagès
es posava a sou
en els masos de les rodalies
amb el que treia
amb prou feines vivíem
jo era de la mare
amb el pare anava d’excursions
m’ensenyava els camps
el bestiar
amb ell m’ho passava molt bé
però sempre vaig tenir clar
que si volia ser alguna cosa
a la vida
havia de seguir
els manaments de la mare
ella deia que sempre
hi tindria un plat a taula
tant ple com pogués
però que a canvi
havia d’anar a estudi
no volia que fos com el pare
sabia que aquells frondosos
camps de les rodalies
aquelles vinyes
aquelles hortes
que no arribaven a alimentar-nos
ja a l’època
quedarien engolides per la ciutat
i la ciutat li va donar la raó
a una velocitat esfereïdora.
me’n recordo de la caserna
que hi havia
al peu del Turó de la Peira
era la caserna dels Mossos
m’impactaven quan vestien
perfectament uniformats
però amb les espardenyes d’espart
després de la guerra
en aquella mateixa caserna
s’hi va posar la guàrdia civil
i jo estava molt espantat
recordo de despertar-me
per trets a la matinada
els germans grans em deien
que eren afusellaments
aquella va ser l’època de la por
i de la gana
el pare tenia i treballava un petit hort
però mai no ens va fer profit
ens prenien les verdures
quan encara eren verdes
només recordo
de menjar algun tomàquet
perquè el pare els tenia emparrats
i a dalt de tot es coneix
que la gent no hi arribava
l’hort estava entre dues dreceres
i la gana ens robava la producció
els manaments de la mare
ella deia que sempre
hi tindria un plat a taula
tant ple com pogués
però que a canvi
havia d’anar a estudi
no volia que fos com el pare
sabia que aquells frondosos
camps de les rodalies
aquelles vinyes
aquelles hortes
que no arribaven a alimentar-nos
ja a l’època
quedarien engolides per la ciutat
i la ciutat li va donar la raó
a una velocitat esfereïdora.
me’n recordo de la caserna
que hi havia
al peu del Turó de la Peira
era la caserna dels Mossos
m’impactaven quan vestien
perfectament uniformats
però amb les espardenyes d’espart
després de la guerra
en aquella mateixa caserna
s’hi va posar la guàrdia civil
i jo estava molt espantat
recordo de despertar-me
per trets a la matinada
els germans grans em deien
que eren afusellaments
aquella va ser l’època de la por
i de la gana
el pare tenia i treballava un petit hort
però mai no ens va fer profit
ens prenien les verdures
quan encara eren verdes
només recordo
de menjar algun tomàquet
perquè el pare els tenia emparrats
i a dalt de tot es coneix
que la gent no hi arribava
l’hort estava entre dues dreceres
i la gana ens robava la producció
una vegada
per alguna feina que devia fer
per a algun veí
em van donar dos cèntims de coure
cregui’m jove
una misèria
que a mi se’m feia una fortuna
vaig pensar que quan arribés a casa
aquells diners em desapareixerien
a mans de tots els meus germans
o de la meva mare
i vaig decidir amagar-los
vaig pensar que enlloc
estarien més ben amagats
que al costat de la caserna
hi havia la tanca i vaig comptar
un dos tres quatre pilars
vaig fer un forat a sota del quart pilar
i me’l vaig memoritzar tan bé
que encara el tinc gravat al magí
quan més endavant
vaig voler recuperar els diners
allà no hi eren
algú m’havia espiat
i me’ls va prendre
tot seguit d’enterrar-los
miri quina manera de fer
tenia jo de jove
per alguna feina que devia fer
per a algun veí
em van donar dos cèntims de coure
cregui’m jove
una misèria
que a mi se’m feia una fortuna
vaig pensar que quan arribés a casa
aquells diners em desapareixerien
a mans de tots els meus germans
o de la meva mare
i vaig decidir amagar-los
vaig pensar que enlloc
estarien més ben amagats
que al costat de la caserna
hi havia la tanca i vaig comptar
un dos tres quatre pilars
vaig fer un forat a sota del quart pilar
i me’l vaig memoritzar tan bé
que encara el tinc gravat al magí
quan més endavant
vaig voler recuperar els diners
allà no hi eren
algú m’havia espiat
i me’ls va prendre
tot seguit d’enterrar-los
miri quina manera de fer
tenia jo de jove
recordo la foscor
del camí de casa
un dia de tornada
era de nit tancada
l’Ajuntament hi havia instal·lat
una filera de llums elèctrics
però al tercer dia algú
va robar el cable
per treure’n i vendre’n el coure
darrera d’un d’aquells postes
vaig intuir una ombra
que s’allargava cap a on jo era
i no vaig mirar res més
vaig córrer muntanya a munt
fins arribar a casa
en arribar-hi
vaig pensar
un dia de tornada
era de nit tancada
l’Ajuntament hi havia instal·lat
una filera de llums elèctrics
però al tercer dia algú
va robar el cable
per treure’n i vendre’n el coure
darrera d’un d’aquells postes
vaig intuir una ombra
que s’allargava cap a on jo era
i no vaig mirar res més
vaig córrer muntanya a munt
fins arribar a casa
en arribar-hi
vaig pensar
que potser no hi havia res
que tot era imaginació meva
la por que vaig passar aquell dia
encara la tinc posada
a l’escola del barri
no vaig aprendre res
l’única cosa que en trèiem
era el berenar alguna galeta
trossos de pa i la llet
en aquella escola de barri
no vaig fer més que perdre temps
i prendre llet.
el meu oncle
que tot era imaginació meva
la por que vaig passar aquell dia
encara la tinc posada
a l’escola del barri
no vaig aprendre res
l’única cosa que en trèiem
era el berenar alguna galeta
trossos de pa i la llet
en aquella escola de barri
no vaig fer més que perdre temps
i prendre llet.
el meu oncle
se’n recorda jove
el falangista
que vam tenir amagat
durant tota la guerra
em va col·locar
a l’Escola Industrial
allà hi havia menjador
hi anava a les nou del matí
dinava allà i en sortia a les cinc
de la tarda
encara hi afegia
dues hores més
perquè havia perdut molt temps
d’escola i anava endarrerit
després tornava caminant a casa
dues hores i mitja de camí diari
sortia de casa plovent
i sabia que quan tornés plouria
però no vaig faltar mai
portava massa retard
com per permetre’m de faltar
el falangista
que vam tenir amagat
durant tota la guerra
em va col·locar
a l’Escola Industrial
allà hi havia menjador
hi anava a les nou del matí
dinava allà i en sortia a les cinc
de la tarda
encara hi afegia
dues hores més
perquè havia perdut molt temps
d’escola i anava endarrerit
després tornava caminant a casa
dues hores i mitja de camí diari
sortia de casa plovent
i sabia que quan tornés plouria
però no vaig faltar mai
portava massa retard
com per permetre’m de faltar
els falangistes els recordo
amb ambivalència
però en aquella època
per a mi que era un vailet
devien ser els herois
que ens salvarien
de totes les desgràcies
venien ben pentinats
amb les seves camises blaves
perfectament planxades
amb algun escut
i tot plegat contrastava
amb l’estètica tosca
que jo vivia a casa
de franel·les
camises velles
barrets foradats
quan venien a l’escola
ens portava pilotes
porteries de futbol
de bàsquet
samarretes i pantalons
a l’estiu se’ns enduien
de campaments
és després
amb ambivalència
però en aquella època
per a mi que era un vailet
devien ser els herois
que ens salvarien
de totes les desgràcies
venien ben pentinats
amb les seves camises blaves
perfectament planxades
amb algun escut
i tot plegat contrastava
amb l’estètica tosca
que jo vivia a casa
de franel·les
camises velles
barrets foradats
quan venien a l’escola
ens portava pilotes
porteries de futbol
de bàsquet
samarretes i pantalons
a l’estiu se’ns enduien
de campaments
és després
que vaig comprendre
la multa d’un duro
per qui no anés
a les assemblees que feien
curiosament em va proposar
que anés a treballar
la multa d’un duro
per qui no anés
a les assemblees que feien
curiosament em va proposar
que anés a treballar
amb el Sanahuja
i ja era curiós
que seguís les passes del pare
que tota la vida havia viscut
i ja era curiós
que seguís les passes del pare
que tota la vida havia viscut
treballant per als propietaris
d'aquella terra
i que la possibilitat
que se m’obria a mi fos
treballar també
per al nou propietari de la terra
en aquella època el Sanahuja
va fer una gran feina
amb la construcció d'aquell barri
el govern li ho va agrair
i que la possibilitat
que se m’obria a mi fos
treballar també
per al nou propietari de la terra
en aquella època el Sanahuja
va fer una gran feina
amb la construcció d'aquell barri
el govern li ho va agrair
construint-li el metro
un metro que anava
un metro que anava
de la Sagrera a enlloc
però allà que el va fer
aquell enlloc era el turó
en Sanahuja va acabar com el barri
trenta anys després de construir-se
aquella casa va caure
i va matar una dona que dormia
que es va despertar pel trasbals
en sortir de l'habitació
el menjador no hi era
es va despenyar pel forat
que havien deixat
els menjadors dels cinc pisos
el ciment amb què van construir
estava corcat i es va trencar
aquesta patologia és la aluminosi
ara és una paraula comuna
a les nostres converses.
jo jugar
no jugo gaire
només per Nadal
per la grossa
però una vegada
quan era adolescent em va tocar
un número dels “cegus”
devia guanyar
no record
tres-centes...
no cinc-centes pessetes
amb aquells diners
no m'ho vaig pensar dues vegades
vaig comprar una acció
però allà que el va fer
aquell enlloc era el turó
en Sanahuja va acabar com el barri
trenta anys després de construir-se
aquella casa va caure
i va matar una dona que dormia
que es va despertar pel trasbals
en sortir de l'habitació
el menjador no hi era
es va despenyar pel forat
que havien deixat
els menjadors dels cinc pisos
el ciment amb què van construir
estava corcat i es va trencar
aquesta patologia és la aluminosi
ara és una paraula comuna
a les nostres converses.
jo jugar
no jugo gaire
només per Nadal
per la grossa
però una vegada
quan era adolescent em va tocar
un número dels “cegus”
devia guanyar
no record
tres-centes...
no cinc-centes pessetes
amb aquells diners
no m'ho vaig pensar dues vegades
vaig comprar una acció
de la Telefònica
que valia
que valia
cinc-centes cinquanta pessetes
encara vaig haver d’afegir-hi
encara vaig haver d’afegir-hi
deu duros més
quan ma mare ho va saber
em va dir que m'havia tornat boig
i em va demanar que li donés l'acció
li vaig haver de dir que no
“madre esto es mío, no me lo quite”
jo tota la vida he estat de recollir
i si vas amb compte
pots anar fent un patrimoni
has de tenir una dona
quan ma mare ho va saber
em va dir que m'havia tornat boig
i em va demanar que li donés l'acció
li vaig haver de dir que no
“madre esto es mío, no me lo quite”
jo tota la vida he estat de recollir
i si vas amb compte
pots anar fent un patrimoni
has de tenir una dona
com déu mana
que fa el que li dius
si la teva dona
que fa el que li dius
si la teva dona
és de mirar aparadors
malament rai
així poc patrimoni faràs
ara és molt difícil estalviar
abans no
abans tothom recollia
els bancs no deixaven diners
si volies comprar alguna cosa
havies de tenir diners a la butxaca
jo vaig comprar un pis
malament rai
així poc patrimoni faràs
ara és molt difícil estalviar
abans no
abans tothom recollia
els bancs no deixaven diners
si volies comprar alguna cosa
havies de tenir diners a la butxaca
jo vaig comprar un pis
a Premia de Mar
era un sisè pis
i s'hi veia el mar
ara ja no
bé un tros petit
entre les noves cases
que s'hi han construït
l'hi vaig comprar a un home
que s'acabava de barallar amb la dona
i el vaig esprémer una mica
me'l va acabar deixant per
només un milió de pessetes
l'acabaven de muntar sencer
i m'hi deixava tots els mobles
al final no li vaig regatejar el preu
però em va permetre de pagar-li
durant tot un any
i entre el que tenia
i el que la família em va deixar
vaig poder incrementar
un patrimoni que encara conservo.
vaig començar a treballar als catorze
i no ho vaig deixar de fer
fins cinquanta-dos anys després
treballava de dia i estudiava de nit
a l'Escola Industria
em vaig acabar traient
el títol d'enginyer industrial
al principi
quan era jove
vaig tenir les feines que vaig voler
amb bones empreses
de les grans
el sous no eren dolents
però tampoc permetien gaires alegries
ja li deia abans
anàvem estalviant a poc a poc
cada mes
i quan necessitàvem alguna cosa
la compràvem
a casa no s'ha pagat mai res a terminis
sempre amb els diners per endavant
però sempre hem tingut
el que necessitàvem
a casa sempre hi havia un racó
és ara que no es pot estalviar
en canvi
ara si necessites diners
els bancs te'ls deixen
com ha canviat tot!
de les feines que vaig tenir
vaig haver de viatjar molt
per tot Espanya
anava fent projectes per tot arreu
fins i tot vaig anar a petar a Algèria
m'hi vaig estar tres mesos
per muntar
una cadena de producció tèxtil
des de la filatura fins als acabats
passant pels teixits
una fàbrica vertical
des que vaig posar el peu
a l'aeroport d’Alger
em van assignar un comissari polític
que no em vaig poder treure de sobre
en els tres mesos que m'hi vaig estar
vigilava tots els meus passos
a la feina tot era problema
de subministrament elèctric
em deien que de llum ja en tenien
però amb prou feines
podien tenir enceses tres bombetes
amb aquella precarietat
no podien fer anar les màquines
necessitaven un generador elèctric
i la feina va ser trobar-lo
quan el van tenir
van veure que no em necessitaven
i em van tornar cap a casa.
vaig anar fent a la feina
fins i tot era representant
viatjava per tot Espanya
m'agradava molt anar a Madrid
perquè la mare era d'allà
quina gran ciutat que és Madrid!
no goso a dir
si és millor o pitjor que Barcelona
jo sóc català i enlloc com a casa
però quina gran ciutat que és Madrid!
era un sisè pis
i s'hi veia el mar
ara ja no
bé un tros petit
entre les noves cases
que s'hi han construït
l'hi vaig comprar a un home
que s'acabava de barallar amb la dona
i el vaig esprémer una mica
me'l va acabar deixant per
només un milió de pessetes
l'acabaven de muntar sencer
i m'hi deixava tots els mobles
al final no li vaig regatejar el preu
però em va permetre de pagar-li
durant tot un any
i entre el que tenia
i el que la família em va deixar
vaig poder incrementar
un patrimoni que encara conservo.
vaig començar a treballar als catorze
i no ho vaig deixar de fer
fins cinquanta-dos anys després
treballava de dia i estudiava de nit
a l'Escola Industria
em vaig acabar traient
el títol d'enginyer industrial
al principi
quan era jove
vaig tenir les feines que vaig voler
amb bones empreses
de les grans
el sous no eren dolents
però tampoc permetien gaires alegries
ja li deia abans
anàvem estalviant a poc a poc
cada mes
i quan necessitàvem alguna cosa
la compràvem
a casa no s'ha pagat mai res a terminis
sempre amb els diners per endavant
però sempre hem tingut
el que necessitàvem
a casa sempre hi havia un racó
és ara que no es pot estalviar
en canvi
ara si necessites diners
els bancs te'ls deixen
com ha canviat tot!
de les feines que vaig tenir
vaig haver de viatjar molt
per tot Espanya
anava fent projectes per tot arreu
fins i tot vaig anar a petar a Algèria
m'hi vaig estar tres mesos
per muntar
una cadena de producció tèxtil
des de la filatura fins als acabats
passant pels teixits
una fàbrica vertical
des que vaig posar el peu
a l'aeroport d’Alger
em van assignar un comissari polític
que no em vaig poder treure de sobre
en els tres mesos que m'hi vaig estar
vigilava tots els meus passos
a la feina tot era problema
de subministrament elèctric
em deien que de llum ja en tenien
però amb prou feines
podien tenir enceses tres bombetes
amb aquella precarietat
no podien fer anar les màquines
necessitaven un generador elèctric
i la feina va ser trobar-lo
quan el van tenir
van veure que no em necessitaven
i em van tornar cap a casa.
vaig anar fent a la feina
fins i tot era representant
viatjava per tot Espanya
m'agradava molt anar a Madrid
perquè la mare era d'allà
quina gran ciutat que és Madrid!
no goso a dir
si és millor o pitjor que Barcelona
jo sóc català i enlloc com a casa
però quina gran ciutat que és Madrid!
les coses van anar bé
mentre anaven bé
fou a finals dels setanta
que l'economia d'aquest país
es va cansar de créixer
i va decidir reposar una mica
llavors les coses es van complicar
estava d'enginyer industrial
en una gran empresa
i van començar a fer
regulació de personal
i per edat i per sou
vaig ser dels primers a la llista
d'acomiadaments
em van donar una bona picossada
però em vaig trobar
mentre anaven bé
fou a finals dels setanta
que l'economia d'aquest país
es va cansar de créixer
i va decidir reposar una mica
llavors les coses es van complicar
estava d'enginyer industrial
en una gran empresa
i van començar a fer
regulació de personal
i per edat i per sou
vaig ser dels primers a la llista
d'acomiadaments
em van donar una bona picossada
però em vaig trobar
amb cinquanta anys
sense feina
i que totes les portes on trucava
se'm tancaven
va ser una molt mala època
se'n van tancar moltes d'empreses
la prestació de l'atur s'acabava
i només em quedaven els diners
de la indemnització que guardava
per si venien mal dades
i van venir maldades
perquè seguia sense trobar feina
una antic company
em va dir que provés a entrar
de professor de formació professional
que anaven justos d'enginyers
i ja em té a mi
als cinquanta i pocs
sense feina
i que totes les portes on trucava
se'm tancaven
va ser una molt mala època
se'n van tancar moltes d'empreses
la prestació de l'atur s'acabava
i només em quedaven els diners
de la indemnització que guardava
per si venien mal dades
i van venir maldades
perquè seguia sense trobar feina
una antic company
em va dir que provés a entrar
de professor de formació professional
que anaven justos d'enginyers
i ja em té a mi
als cinquanta i pocs
tornen a estudiar
una altra vegada
a l'examen
m'ho van fer passar molt malament
el teòric rai
perquè tota la meva vida
una altra vegada
a l'examen
m'ho van fer passar molt malament
el teòric rai
perquè tota la meva vida
he estudiat tard
i vaig aprendre'm bé el temari
el problema va ser el pràctic
que me'l van posar amb trampa
i aquella meva edat
que era un problema
em va donar l'experiència
per no caure de quatre grapes
a la trampa
vaig entrar a treballar
i vaig aprendre'm bé el temari
el problema va ser el pràctic
que me'l van posar amb trampa
i aquella meva edat
que era un problema
em va donar l'experiència
per no caure de quatre grapes
a la trampa
vaig entrar a treballar
per a l'Ajuntament de Barcelona
en una escola de formació professional
i allà m'hi vaig estar
fins que em van jubilar
cinquanta-dos anys després
de començar a treballar
tota una vida jove
tota la meva vida
en una escola de formació professional
i allà m'hi vaig estar
fins que em van jubilar
cinquanta-dos anys després
de començar a treballar
tota una vida jove
tota la meva vida
després de treballar tant
la jubilació em va deixar a casa
sense saber què fer
i per això
amb algun dels veïns del barri
vam fer aquesta associació
per promoure la cultura catalana
ja sap les sardanes
els castellers
les puntaires
treballo en això i m'ho passo bé
ara se'ns ha mort el tresorer
i si no tenia prou feina
me les veig i desitjo
per tirar endavant el números
hi ha una noia
que m'ha dit que m'ajudarà
amb els números
treballava de comptable
això m'ha animat
perquè si no
la jubilació em va deixar a casa
sense saber què fer
i per això
amb algun dels veïns del barri
vam fer aquesta associació
per promoure la cultura catalana
ja sap les sardanes
els castellers
les puntaires
treballo en això i m'ho passo bé
ara se'ns ha mort el tresorer
i si no tenia prou feina
me les veig i desitjo
per tirar endavant el números
hi ha una noia
que m'ha dit que m'ajudarà
amb els números
treballava de comptable
això m'ha animat
perquè si no
ho hauríem de deixar córrer
hi ha molta feina sap
organitzar l'acte
buscar diners
demanar els permisos a l’Ajuntament
fer la publicitat
trobar qui ens ajudi a pagar-la
repartir la publicitat
i després quan ve el dia de l’acte
patir i patir perquè tot surti bé
que no plogui
que arribi tothom
que ningú no prengui mal
és molta feina
més de la que puc fer jo sol
i cada vegada és més difícil
trobar ajudants
la gent no fa les coses perquè sí
sempre és per cobrar algun diner
i ja pot comptar que nosaltres
de diners no en tenim
tot el que fem ho fem de franc
com a màxim podem donar
algun obsequi als que ens ajuden
res una tonteria però de diners ni cinc
hi ha molta feina sap
organitzar l'acte
buscar diners
demanar els permisos a l’Ajuntament
fer la publicitat
trobar qui ens ajudi a pagar-la
repartir la publicitat
i després quan ve el dia de l’acte
patir i patir perquè tot surti bé
que no plogui
que arribi tothom
que ningú no prengui mal
és molta feina
més de la que puc fer jo sol
i cada vegada és més difícil
trobar ajudants
la gent no fa les coses perquè sí
sempre és per cobrar algun diner
i ja pot comptar que nosaltres
de diners no en tenim
tot el que fem ho fem de franc
com a màxim podem donar
algun obsequi als que ens ajuden
res una tonteria però de diners ni cinc
Sant Antoni 2010
