Páginas

lunes, 30 de septiembre de 2013

hi ha dolçors que omplen vides

 
hi ha tempestes que vengen sequeres
i els erms rebroten a balquena
miríades de fruits esperancen futurs
que ompliran els cellers d’hivern
en groguejar les flors als camps
fa que brollin somriures amples

hi ha moments que desvetllen segles
històries que saben prendre el destí
llibertats que arraconen feixismes

hi ha amors que ensenyen a estimar
mars d’estels infinits són escenari
de les sals de metalls nobles
que coloren els artificis de soroll
i fan que qualsevol deliri sigui cert
i l’al·lucinació una manera d’art
com cada una de les aurores boreals
als avorrits aguaitadors d’infinits
els raja una fina lluentor als ulls
presumeixen nafres que honoren
els seus triomfs en guerres atàviques
els més joves llueixen vestits de setí
oloren colònia que olora primavera
i desvetllen les enveges en passar
només perquè tenen l’amor que estima

hi ha avis eterns que escolten i garlen
amb la cantarella fresca de la font
asseguts al pedrís d’obaga a la plaça l’església
esperen com si no calgués fer res més

hi ha lletres que reparteixen noves
en sobres blancs franquejats de segells
que commemoren diades absurdes
algunes porten felicitats diferides
i perfums plens d’obscenitat

hi ha dolçors que omplen vides
i no hi ha mort que les dissimuli

 

sábado, 28 de septiembre de 2013

via catalana després b

hi era i hi vaig ser
insignificant i  imprescindible
entre miríades immenses
amb les pells eriçades
les emocions contingudes
en despendre's les llàgrimes captives
es van saber riu per la munió
es van saber mar pel destí

hi era i hi vaig ser
sota l’ombra estelada
amb tots els iguals i diferents
amb una passió comuna
i l'orgull de pàtria prohibida
avergonyits pels dubtes d'abans
consternats per l’èxit d'ara
aquell dia vam deixar de ser seus
no ens havien merescut mai
fou una tarda de déus
vàrem anar-hi gent
hi vam trobar poble
i vam sortir-ne estat
i els infants amb els signes propis
jugaven distrets al somni
començava el primer dia
d'una vida nova i immensa 

jueves, 26 de septiembre de 2013

disculpa


ara sé que no hi ha paraula
que tapi el teu silenci
que cap llum brillarà
la foscor amb què et sento
com tampoc hi ha disculpa
capaç de fer-te confiada
potser res no et torna
i ho visc amb vertigen

s'esvaeix la mirada d'or
que no m'explica passat
i acomiada fastos i festes

em faig por de ser com sóc
perquè sense saber-ho
t'he fet sentir dolor

 


sábado, 21 de septiembre de 2013

via catalana després

som el vol de l'àngel de mil ales tallades
la saba nova que creix de la terra cremada
l’arbre que dreça les arrels al cel
les cançons bressol cantades als avis
som els hereus del seu odi
som feina callada i veu discreta
som una veritat ferma que sura
de les seves ignoràncies i mentides
som un cor ample de mans infinites
que batega i canta llibertat
som tots i ho som tot i ho serem sempre

martes, 17 de septiembre de 2013

camí del nord

avui torno a ser al camí del nord
aquell que en atansar-nos o allunyar-nos
ens feia de còmplice o de traïdor
segons li anava la història al dia

aquell camí apedaçat a mitges
perquè per catalans no hi teníem dret
olorava de llibertats frontereres
que ens feia envejables a les espanyes

camí de camions i barjaules
de mercaderies i luxúries
quan el fèiem plegats
ens programava la vida i el silenci
quan el fèiem sols
ens enyorava el silenci i la vida

el vell camí del nord
li reconeixíem racons i comerços
hi compràvem pans o adobs o ferros

avui torno a ser al camí del nord
no compraré ni pans ni adobs ni ferros
tampoc hi comptaré les barjaules posant
el seguiré a cada recta i a cada revolt
revivint-te en memòries comunes
escoltant-te en els silencis d'enyor
tornant-te a estimar com de present
encara que reposis de passat irreversible

avui torno al camí del nord
i tot és dol i sagna memòria

domingo, 15 de septiembre de 2013

deïtats i altres estupideses

si algun dia sóc déu
que déu no ho faci
crearia un cel o un infern
com de personal per a cadascú
on cada mortal seria tractat
segons va tractar en vida
el món i resta de mortals

jo com a déu
en quedaria al marge
perdoneu-me l’avantatge de deïtat
que donada la meva ambigüitat vital
facilitaria la feina de jutges divins
i altres funcionaris encarregats

sigueu curosos
que segons estan les coses
no és del tot impossible
que acabi sent-vos déu
vull dir que sembla
que fa anys
que hi ha plaça vacant
i tinc certa pràctica d’opositar

no em compliqueu la vida de déu
feu-vos ho fàcil

fent-ho fàcil
feu-vos feliços

jueves, 12 de septiembre de 2013

alba dos

fondre'ns en l'abraçada
ser un sol cos indestriable
que coneix els possibles
i ens fa incondicionals
delerosos d’apaivagar la història
farcida de mort prematura
ara ja donats l’un a l’altre
recerquem recers infinits
per pretendre vida eterna
ara sí el pas ferm ens arrossega
no s'atura la vida ni pel silenci
andaregem nits de carícies
de petons entre portals foscos
fent-nos indignes apostates
de totes les morals possibles
mentre batalls de campanes
repiquen horitzons d'esglésies
i udols de gossos desperten
els paisatges de lluna nova

l’alba ens mena al paroxisme


alba u

de qui m’enamori seré
em sabrà trobar en la munió
i entre tots em triarà

per a qui m'enamori seré
madurarem en nits estelades
d'albes prestes i olors suades
viurem escalfors impúdiques
l'eternitat se'ns farà propera

martes, 10 de septiembre de 2013

mort

em fon un foc fosc
sòlid silenciós amarg
que rau de llarg
en el gorg profund
de vores folrades
en paper de vidre
i viu d'ample
en la nit més negre
de llunes noves
plena de llops callats
i celísties ennuvolades
tot dol molt en el silenci
de la més irreversible
de les teves absències
sagno llàgrimes d'enyor
i l'ànima m'enceta
el cuitívol infern
des d'ara i per sempre
la vida sense tu
no té dret a dir-se així

jueves, 5 de septiembre de 2013

via catalana

dóna’m la mà amor
estimem junts el vell país
creuem-lo de nord a sud
fem-ne geografia nova
omplim-lo de llibertat
treballem-lo plegats
que no ens en llevin fruits
i no ens tinguin com a seus

dóna’m la mà amor
la terra ens estima

dóna’m la mà germana
recordem els avis d’orgull
ferits per guerres crues
occits en postguerres
d’odis llargs i malaltissos
insultats per vencedors
executats als vorals
i enterrats d’ignomínia
éssers amats de memòria
robada pel feixisme

dóna’m la mà germana
la terra ens necessita
 
dóna’m la mà mare
en presagi de saviesa
marxem de l’absurd
que fa herois als lladres
i excel·leix dropos
que embruten blanors
perquè els són alienes

dóna’m la mà mare
que la terra ens mereixi

dóna’m la mà filla
regalem-nos el futur
fem-nos-el propi
visquem-lo com som
que petaners ignorants
no ens vulguin com ells
que no ens entabanin
de religions deslleials

dóna’m la mà filla
fem nostra la terra
 
 
 
 
Seguiu la cadena de cadena de blogs de Suport a la via catalana http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/