Páginas

viernes, 28 de diciembre de 2012

I s'hi va trobar bé.

i s'hi va trobar bé
tant que va voler passar-hi la nit
la hi va passar i li agradà
va pensar de passar-hi totes les nits
les hi va passar
i s'hi va trobar bé
tant que va voler de passar-hi el dial'hi va pesar i li agradà
va pensar de passar-hi tots els dies
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les hores
i després va passar-hi els minuts
i després va passar-hi els segons
i s'hi va trobar bé
després va provar amb la història
i hi va passar el naixement
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi tots els naixements
s'ho va fer venir bé per passar-los
i s'hi va trobar bé
va pensar de passar-hi la infància
i la hi va passar
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les infàncies
totes?
sí totes i les hi va passar
i s'hi va trobar bé
i després va passar-hi les adolescències
i després va passar-hi les joventuts
i després va passar-hi les adulteses
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi la vellesa
li feia basarda però hi gosà i la hi passà
i s'hi va trobar bé
va voler passar-hi totes les velleses
i va passar per totes les experiències del món
de tots els mons
i s'hi va trobar bé
llavors pensà de passar-hi la mort
però no s'hi va trobar preparat
ho va deixar aquí sense més

i s'hi va trobar bé

lunes, 17 de diciembre de 2012

Mira i quan et mira

Mira i quan et mira
T’ensenya franquesa
I et descobreix
En subtil nuesa
Que et fa rubor
Ho nota i entreté el moment
Congelat una eternitat!
El temps que recorres
Dels ulls francs al somriure net
Llavors, aquest et vesteix
Amb fils i sedes de prínceps
Amb caixmiris i mutons de rei
El rubor s’esvaeix com llavors
Arrossegades pels mestrals
Que plantaran vides llunyanes
Et sents immens fort savi segur
Perquè et reconeixes
En la seva mirada franca
En el seu somriure net

jueves, 6 de diciembre de 2012

T'estimo

Acompanyo el plor amb un t'estimo, t'estimo, t'estimo
t'ho dic una i mil vegades, t'estimo, t'estimo, t'estimo
quan em canso de dir-te t'estimo, t'estimo, t'estimo
torno a començar a dir que t'estimo, t'estimo, t'estimo
i quan em canso de cansar-me
torno a començar: T'estimo, t'estimo, t'estimo


1 d'abril de 2012 



sábado, 1 de diciembre de 2012

Sense sostre

enlluerna un fred esfereïdor
damunt d'una horabaixa eterna
i el tremolor balb de les mans de vidre
cerquen impossibles claus de recer
ningú a prop ningú lluny ningú
el silenci dallat pel vent clama
justícies ermes de pietat
el discurs s'embarbussa corb
en teranyina de seny sense sentit
i la soledat li dol més que tot
com una xacra que l'esbudellés

1 de desembre de 2012