mira i quan et mira

mira i quan et mira
t'ensenya franquesa
i et descobreix
en subtil nuesa
que et fa rubor
ho nota i entreté el moment
congelat una eternitat!
el temps que recorres
dels ulls francs al somriure net
llavors, aquest et vesteix
amb fils i sedes de prínceps
amb caixmiris i moltons de rei
el rubor s'esvaeix com llavors
arrossegades pels mestrals
que plantaran vides llunyanes
et sents immens fort savi segur
perquè et reconeixes
en la seva mirada franca
en el seu somriure net