mira i quan et mira
t'ensenya franquesa
i et descobreix
una subtil nuesa
que et fa rubor
ho nota i entreté el moment
congelat una eternitat
el temps que recorres
dels ulls francs al somriure net
llavors aquest et vesteix
amb fils i sedes de prínceps
amb caixmiris i moltons de rei
el rubor s'esvaeix com llavors
arrossegades pels mestrals
que plantaran vides llunyanes
et sents immens i fort i savi i segur
perquè et reconeixes
en la seva mirada franca
en el seu somriure net
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.