viure només
per seguir l'estela àgil
llevant mites i absurds a banda
despullar religions i filosofies
què només ens ha sabut prohibir
l'arrel és per als arbres
nosaltres som d'aire
i en aquest tros d'història
que ens fa de vent
la terra només per fer peu
per fer fort el salt de llibertat
jueves, 24 de marzo de 2016
rics de la natura més pobre
vivíem lluny érem dels afores
on la ciutat cremava els paisatges
on verd i pedra tenien opció sobre ferro i quitrà
encara hi havia trossos espantats de natura
era una línia tendre on les sortides de sol
amaraven les boires tòxiques
érem dels marges però sabíem ser pobres
i aquella paradoxa ens feia lliures i dignes
la civilització no era recurs sinó por
l'horitzó de muntanyes era ple de somnis
l'adolescència va omplir aquell paisatge
dels pecats més tendres de la humanitat
hi havia encara camps premuts per l'urbs
empesos contra les muntanyes
van haver de passar molts anys
per saber que havíem estat expulsats
i aquell dia va deixar de ploure
miércoles, 2 de marzo de 2016
era un tenps
I
abans hi erai era el temps
de llepada forta de felí
ara l'angoixa esquinça les nits soles
i la pateixo impotent
amarat de suor freda
i la pateixo impotent
amarat de suor freda
aquell panteix que delatava plaers
del temps de llepada forta de felí
ara només presagia finals
recordo silencis d'esperança
del temps de llepada forta de felí
ara només presagia finals
II
només per l'acidesa del teu sexerecordo silencis d'esperança
ara el so de l'alè espanta els somnis
amb mans pits i llengua
és així des que som biologia
només és excusa de sexe
i parany de reproducció
III
no t'enganyis estimar s'estimaamb mans pits i llengua
és així des que som biologia
IV
potser estimarnomés és excusa de sexe
i parany de reproducció
Suscribirse a:
Entradas (Atom)