I
abans hi erai era el temps
de llepada forta de felí
ara l'angoixa esquinça les nits soles
i la pateixo impotent
amarat de suor freda
i la pateixo impotent
amarat de suor freda
aquell panteix que delatava plaers
del temps de llepada forta de felí
ara només presagia finals
recordo silencis d'esperança
del temps de llepada forta de felí
ara només presagia finals
II
només per l'acidesa del teu sexerecordo silencis d'esperança
ara el so de l'alè espanta els somnis
amb mans pits i llengua
és així des que som biologia
només és excusa de sexe
i parany de reproducció
III
no t'enganyis estimar s'estimaamb mans pits i llengua
és així des que som biologia
IV
potser estimarnomés és excusa de sexe
i parany de reproducció
Que bell el teu poema, amb aquella serenitat que dóna saber mirar des d'altres perspectives i des d'altres àmbits. És com un deix subtil de nostàlgia sense arribar a enyorar - la. Devorant el present amb un foc més tènue que el que fa brases.
ResponderEliminarPac