Páginas

martes, 19 de enero de 2021

sábado, 2 de enero de 2021

vel

del vel al tel
la faç al llaç
creus que la creu t'amaga
perquè et fa de gelosia de mons
perquè et fa de gelosia d'amants

sempre m'ha fet por el miratge
només sé sobreviure en la ciència

 

per primera vegada

hi ha una manera de ser capaç
de veure't entre boires
i de lloar-te
com si fossis una de les infinites mares de déu trobades
i mentre els altres esperen de tu
la màgia del miracle
jo em dono en vida
per una de les teves abraçades

aquell dia la mort em va besar
per primera vegada era la meva
eren llavis de mel amb regust d'herbes
amarades en esperits endolcits
el trànsit definitiu se'm fa fer tendra
com l'esperança de jove

fou el dia sense demà

voltors

la porta treta de polleguera
l’espirall que ningú mai no ha sabut tancar
l'espill traint-te des del racó que creiem cec 
la finestra de mida humana i vidres balbs
tot plegat et deixen nua
i les teves intimitats manllevades
pors i vergonyes de vidre
exposades ulls curiosos i sàtirs
llavors
la teva llibertat ufaneja
hi ha prou vida feta
i prou orgull lluit
com perquè pengin carnums delictes i pecats
i els vols de voltors s’hi deleixin
sense que per res alteri el teu estil elegant
que fa girar tots els caps de totes les rambles