de veure't entre boires
i de lloar-te
com si fossis una de les infinites mares de déu trobades
i mentre els altres esperen de tu
la màgia del miracle
jo em dono en vida
per una de les teves abraçades
aquell dia la mort em va besar
per primera vegada era la meva
eren llavis de mel amb regust d'herbes
amarades en esperits endolcits
el trànsit definitiu se'm fa fer tendra
com l'esperança de jove
fou el dia sense demà
No hay comentarios:
Publicar un comentario