m'agrada que estiguis bé

fora hi ha la quietud de nit
amb un rossinyol que canta quec
amb una escalfor humida i dolça
d'olor de cuinat lent
la remor exagerada de la nevera que no sap refredar bé
el ventot de tarda ha parat

m'agrada que estiguis bé
quan em penses
m'agrada que estiguis bé
quan em tens
m'agrada que estiguis bé
quan em sents
m'agrada que estiguis bé
en fondre'ns indestriables
m'agrada que estiguis
quan ens retrobem tímids
m'agrada que estiguis bé
quan ens mirem de reüll

m'agrada que estiguis bé
en el neguit no saber-nos

de les desconeixences immenses
m'agrada que estiguis bé
quan ens fem silencis
com si fóssim habitants de segles passats

u de maig de 2017

ja no és obrer qui tragina
l'empresari s'ho mira i cobra

ja no és obrer qui de família n'és
ni ho serà per sempre
ja no és empresari qui hereta
ja no n'hi ha prou
vénen màquines llestes
prenen la feina dels obrers
i l'empresari s'ho mira i cobra

fora de la fàbrica
l'obrer posa un ull a l'espirall
i s'enyora de quan n'era

dins de la fàbrica
les màquines fan la feina
un assistent de pell fosca
serveix cafè i melindros
el client ho agraeix amb gest amable
compra un tros de feina
l'empresari s'ho mira i cobra
es creuen converses complaents
es creuen amos d'un món
que ja no hi és
feina i paga són miratge

a la plaça hi ha cridòria de vailets
que juguen amb la ignorància