recordo l'època
en què em sentia gran
perquè erets amb mi
em sentia còmic
perquè em reies
em sentia home
perquè em gaudies
ara
em sento buit
perquè no hi ets
jueves, 31 de enero de 2013
Ho saps?
ho saps?
perdut voltejo infinits
d'esma transito immensitats
trobant-me més insegur que mai
tot i saber-me més cobejat que sempre
d'esma transito immensitats
trobant-me més insegur que mai
tot i saber-me més cobejat que sempre
segueixo sent aquell mal maldestre
perquè no ets tu qui em cobeja
ho saps! daria el que seré o sóc
perquè tu poguessis cobejar qui fos
perquè no ets tu qui em cobeja
ho saps! daria el que seré o sóc
perquè tu poguessis cobejar qui fos
lunes, 28 de enero de 2013
Realitat
cargola’m cargols que m’afermin el magí
que s’apartin il·lusions descavalcades
desperta'm les raons de marcs lògics
descobrint-me savieses incontestables
separa'm de religions altives i absurdes
disfressades amb albes brunyides de lila
fabriquen litúrgies recurrents i paroxismes
amagua'm màgies entrampades de porpres
i dels espectacles buits i fantasmagòrics
inaugura’m alguna veritat permanent
on l'opinió particular sigui només traça
mostra’m paisatges vius amb munts de neu
mars salats des d’on matinen albades
nens esparracats per les pols africanes
mares que fan de la llàgrima crosta
ensenyem què és l’amor amb altres
escolta’m les converses necessàries
gaudeix-me les dolces carícies tendres
siguem clares intel·ligències de futur
que el real sigui la fotografia del silenci
el sentiment expressi poesies noves
la història acoloreixi proses veraces
el tangibles corpòries immensitats
fes-me viu, fes-me present, autèntic
propietari de la meva pròpia memòria
que m’estimi compartir el món percebut
a la manera de l'ésser personal sencer i sincer
miércoles, 23 de enero de 2013
Tel
Rau un tel entre nosaltres
Deforma imatges de desig
Enyora futurs lloats
Manlleva carícies alienes
Acarona les pròpies de furtives
Vessen engelosits riures
Diverteixen silencis agres
Simbolitzem èpiques bregues
Potser només rauen paraules
I el silenci és la llar del desamor
domingo, 20 de enero de 2013
Impossible
Et mentiria silencis si pogués dir-me teu
em faria acaronat com de nadó
viuria la nuesa de la llibertat segrestada
i el sempre seria la plaent presó
on envelliria amb lentitud cauta
Espurnejarien llunes i sols plens
en els finestrals ineptes de paisatge
T’escriuria poemes vacus
on ballarien colors esmorteïts.
Les pells apelfarien molses
La paraules xerrarien significats
a móns amagats mai viscuts.
Llavis maldestres tremolarien
en els cossos renunciats
i la son amagaria els somnis.
En no ser teu, en no ser meva
ens sabem que no som nostres.
miércoles, 2 de enero de 2013
Amb tu
Amb tu tot hi
era, tot ho tenia i res no sobrava.
I la paraula
parlava i el silenci escoltava.
Amb tu el dia arribava quan l'ahir marxava.
I la son
descansava i la vigília vivia.
Amb tu la llenya vessava el caliu de la casa
I l’aigua refrescava
les suors cansades.
Amb tu les flors esperançaven fruits.
La terra era la
llar dels possibles.
Amb tu l’art era dia i la nit era passió.
I el camí era el
millor dels viatges.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)