Páginas

martes, 30 de abril de 2013

vull ser tu

vull ser per a tu
i escriure't
lletres eternes
que t'homenatgin
la vida carrada
la mort iniqua

vull ser per a tu
i cantar-te
els sons balmats
que maldiuen raó
de vida carrada
de mort iniqua

vull ser teu

vull ser tu

joves

ens trobaren al principi
com qui diu en blanc i negre
quan la vida era en castellà
just estrenàvem la llibertat
depredada pel feixisme
no crèiem en adolescències
que diferien madureses

tots dos érem per encetar
amb possibles a dojo
de cossos tendres, esvelts
que aprendríem a estimar
bells perquè ho érem i per joves

d'hora baixa a matinada
ens buscàvem i trobàvem

petons frescos de calfreds

en recers d’amor llogat
de sòrdides estances
que ara repugnaríem

ens sabíem i érem forts

no et vaig saber ser madur
perquè només era jove
ara després de molt després
des de l’esguard del temps
planyo no haver reeixit
on altres llueixen feliços

jueves, 25 de abril de 2013

no puc regalar-te la certesa

no puc regalar-te la certesa
de fer-me teu en la traïdora nit tendre
i no poder sobreviure l'endemà amb el fracàs
quan deixis de mirar-me
amb aquests teus ulls que miren fons
quan no em permetis abraçar el teu cos emmotllat
o no besi el coll arrecerat encara
de mocadors de seda ampla
quan no podré posar els llavis
allà on corrien els plaers endormiscats
quan els meus dits no juguin
racons de les teves sensualitats
ni els teus cabells pessigollegin
la meva esquena descoberta nua
ni em marquis el negatiu del somriure
en algun tros del meu clatell
ni quan el teu sexe deixi d'embrutar-me de mel
ni quan torni a estar sol de tu


sabent-me perdut com sempre
negat entre tots els meus fiascos


potser només sigui el negre comiat d'ara
el que em permet d'arribar al demà blau

martes, 23 de abril de 2013

comiat


m'has de perdonar
et depasso pel costat
miro endavant
et deixo al racó
potser prou fosc
on t'has quedat
una i mil vegades
amb falsa seguretat
de vides alienes

en nostre naufragi
poc puc nedar per jo
i no sé nedar per tu
per ser que sent junts
occim el que segur
floriria en cors d'altres

no defujo desamor
el sento ferir-me
la llaga sagnarà sal
sempre ho fa i farà

encara visc els morts
no els sé fallar
els visc en record
sent el seu testimoni
sóc tota sa vida
cada dia que moro
moro amb tots ells

jueves, 18 de abril de 2013

camí

vaig fent via a la vida
amb les motxilles a cos
el patir ple a vessar
l'amor desorientat
l'esperança fent-se

a mig camí em captes
ensopeguem seduccions
més necessitat que art
no sabem donar-nos
per poc o per massa
no sabem lliurar-nos
perquè no som nostres

les ferides ens sagnen
de cossos emmagrits
i el futur se’ns conjuga
en presents d’indicatiu

jueves, 11 de abril de 2013

incondicional

arrupit estàs
sense fer soroll
amb respir fosc
imatge invisible
presència blana

preguntes

vols que et sigui amic
no demano gaire a un amic
només que ho sigui

mesell jo
no et responc

amb poc orgull
gens de vanitat
arrupit romans
sense fer soroll
amb respir fosc
imatge invisible
presència blana

sense condicions

domingo, 7 de abril de 2013

perquè estàs amb mi.

perquè estàs amb mi
al rogenc horitzó
no li reconeixem
si alba o vesprada

perquè estàs amb mi
a la piuladissa d’aucells
no li destriem
caderneres o tudons

perquè estàs amb mi
malves o roses
obertes de primavera
ni coloren ni oloren

perquè estàs amb mi
de banda sonora
ens ploren cantants
no sabem ni sentim

perquè estàs amb mi
tot ets tu i res més

jueves, 4 de abril de 2013

separats

la distància i el temps oblidaran
les melangies i enyors conviscudes
que ens van conèixer en l'amor
els paisatges propers i llunyans
els éssers familiars poc vistos
les nostres mascotes compartides
forns traïdors que cremaren sopars
cotxes tronats per carreteres pobres

no ens feriran les bregues d'agulles,
no ens eixordaran els silencis
amb què responíem desacords
els nostres magins exageraran
la cordialitat de les converses
la franquesa de petons honestos
els plaers ingents de les carícies
aquelles permeses o prohibides
que ara són el nostre patrimoni
cada vegada en més llargs lapses
ens trobarem fent tardes de cafè
en els mateixos espais públics
que d'amants defugíem
ens preguntarem per clixés
que respondrem sense pensar
i evitar l'explicació llarga
tindrem gelosia dels nous amants
que sabrem feliços juganers
amb els nostres cossos servats

comiat de llàgrima empostissada
sabrem que no hi ha res a fer
només perquè no farem res
el no ser teu el no ser meva
el pertànyer a aventurers estranys
que mai no haguéssim convidat
ens segrestarà en vides diferents
pretesament felices perquè
perdonem als altres allò que
entre nosaltres ens retrèiem

en sortir la pluja suau de primavera
ens triarà prests recers contraris
fugint de l'aigua més que de l'altre
no sabrem albirar l'arc iris
que regala als nous amants badocs
un horitzó de llevant transparent
que prepara la lluna de cada dia

martes, 2 de abril de 2013

Saber que per a tu hi sóc

Ser qui transita ciutats per trobar-te,
amb qui enceto la primavera.

Conèixer-te rere el posat distant
que no m’entabani la descoberta.
  
Regalar-nos hores de companyia
en converses que parlen poc.

Veure com els teus ulls miren
mil expressions per diàleg.

Perseguir llavis de petó fonedís
atrapar les carícies de calfred al vol.

Admirar-te en les formes tendres
que t’ha preservat la història.

Saber que per a tu hi sóc,
que d’amagat em busques.