camí

vaig fent via a la vida
amb les motxilles a cos
el patir ple a vessar
l'amor desorientat
l'esperança fent-se

a mig camí em captes
ensopeguem seduccions
més necessitat que art
no sabem donar-nos
per poc o per massa
no sabem lliurar-nos
perquè no som nostres

les ferides ens sagnen
de cossos emmagrits
i el futur se’ns conjuga
en presents d’indicatiu