recés

faig un recés de nit per pensar-te.

t'imagino entre els llençols

protegint-nos de les pors.
et somio al costat tendre de l'estança

cobejant la humitat de la carícia.

et visc a la pell
aquesta pell nostra

que ja no és secret ni frontera
que ens reconeix entre la calma i l'orgasme
entre el silenci i el xiscle

la pell que ens barreja suors i nueses

encenalls

del tascó de fusta de noguer

amb ribot i trepant i enformador i gúbia

i maça i macetes i mans
en treu encenalls i rebles sobrers

fins fer sortir l'escultura amagada
la que sempre havia estat dins
perfecte i bella

aviat es cansa de mirar-la

aboca encenalls i escultura
a l'estufa d'una cuina
que no fa llar
s'escalfa una estona
intranscendent
aliè al món i a ell mateix

reble

així soc

la falca sobrera de les teves poesies
la grava que omple les parets
que no sustenten res
la cabota adusta d'un clau
percudida sense miraments

poc soc i el poc que soc ho soc per a tu

i t'ho faig saber
en expressió monosil·làbica

cotilla

ni cap cot

ni cap cotilla

ets tu

ferma i lliure

sense ordre que et mani 

sense amant que et domini 

sense presó que et contingui

sense por que et bloquegi 

només tu 

ferma com mai

lliure per sempre

saps què vols

saps amb qui ho vols

i tens un infinit per viure'l

soc teu

quan llaures l'hort a mans nues

soc teu

quan llueixes l'elegància en el fangar

soc teu

quan giravoltes cent espais per hora

soc teu

quan et tremolen els pols dels braços cansats

soc teu

quan investigues músiques oblidades

soc teu

quan panteixes i segueixes i segueixes

soc teu

quan recerques la sensibilitat amagada

soc teu

quan agraeixes a qui no aporta

soc teu

quan valores el que no serveix

soc teu

quan abraces les quimeres

soc teu

quan bades la primera llum del dia

soc teu

quan m'ensenyes el sol rogenc rera l'horitzó

soc teu

quan et deixes estremir el cos pel fred

soc teu

quan fas del dol rialla

soc teu

quan odies amb l'amor que ho fas

soc teu

quan escoltes tots els silencies

soc teu

quan fas dels gemecs cançons

soc teu

quan calles per no molestar

perquè soc el teu home

5 d'abril de 2012

ganyota

I

mai no sé
si la ganyota t'amaga o et descobreix

II

li diu amor tan de prop

que és com si li fes

i li dibuixa la ganyota

perversa i pura

plaer futur i fidelitat 

se li empatxen al magí

i quan es deixa fer

el miratge es trenca

torna la solitud de sempre

ara amb mig somriure

entre els llavis

qui sap?

III

olor que tot ho omple

olorar per buscar

olorar-te per descobrir-te

ara ja no cal que et vegi o escolti

ara t'he après

ara et sé

des del més primari dels sentits

el que no s'oblida mai