ho fa
una llum que brilla alegre
un estel que porta cua
tres reis desorientats
un pessebre ple de nen
una verge que no gaire
uns dimonis que tampoc
un fuster massa babau
uns ramats descurats
uns pastors de revetlla
any rere any
ve el Nadal
amb les neus tendres
que estrenen hivern
i evoquen infàncies
lunes, 24 de diciembre de 2018
martes, 11 de diciembre de 2018
quadre
se t'amaga la veritat
amb fons de colors i trames escairades
que no saben ser missatge
i l'objecte protagonista
es vanta de bellesa regalada o franca
fa com si enlluernés
i tots els tots viuen a recer
tots els colors i amb tots marida
i a tots plau el seu silenci
fora de l'escena
tot
plora o riu
canta o calla
neixen nadons i moren avis
els púbers sedueixen en festes
que maduren casoris
que no saben ser missatge
i l'objecte protagonista
es vanta de bellesa regalada o franca
fa com si enlluernés
i tots els tots viuen a recer
tots els colors i amb tots marida
i a tots plau el seu silenci
fora de l'escena
tot
plora o riu
canta o calla
neixen nadons i moren avis
els púbers sedueixen en festes
que maduren casoris
per lliurar-se en sexes
que fan néixer més nadons
encara eterns
que fan néixer més nadons
encara eterns
perquè no saben envellir
i tot ho fan amb ràbia i dol
i tot ho fan amb ràbia i dol
incapaços de saber què
ni de callar-ho
fora de l'escena hi és tot
sis de desembre de 2018
sis de desembre
avui
massa bon dia per enterrar qui hem estimat
massa missa per a animes que ja no recorden déus
massa bon dia per enterrar qui hem estimat
massa missa per a animes que ja no recorden déus
massa festa per celebrar la seva farsa
massa presó per presumir cap llibertat
massa sabres per commemorar una pau de paper moll
massa vaga de fam perquè ens menteixin cap més dret
massa presó per presumir cap llibertat
massa sabres per commemorar una pau de paper moll
massa vaga de fam perquè ens menteixin cap més dret
lunes, 15 de octubre de 2018
Estambul
mar
travessar el canal de marmar inquieta sota els peus
olor de mar industrial i petrolis
vaixells vells fan camins de mar
mar d'ones que acaronen bucs
mar que no sap ni vol callar
és el mar de tots els mars
Asia al fons
Europa enrrere
Estambul pertot
ella
que va solcar tots els marstots
que va fer seves terres i llengües
que contava aventures
amb saviesa de Sherezade immortal
que va saber
fer-nos viure-la imprescindible
ella al cor
llàgrima roent entretinguda
aquell tros de mi extirpat
no cicatritzarà mai
obert en canal sense mar
travesso el mar de tots els mars
Bósfor i Estambul esdevenen de joguina
martes, 25 de septiembre de 2018
memòria
aniré deixants escrits
com qui escampa pedres pels camins del bosc
per tal de retrobar-los de tornada
i refer totes les històries
dels meus oblits
com qui escampa pedres pels camins del bosc
per tal de retrobar-los de tornada
i refer totes les històries
dels meus oblits
els amants
que sis anys després
et descobreixi
en cartes de quotidianitat
que feia perdudes
cap d'elles no explica res
que ara sigui viu
totes ells criden
a vuit vents
com era d'immens el nostre amor
et descobreixi
en cartes de quotidianitat
que feia perdudes
cap d'elles no explica res
que ara sigui viu
totes ells criden
a vuit vents
com era d'immens el nostre amor
lunes, 10 de septiembre de 2018
jueves, 6 de septiembre de 2018
Síria
hi ha una Síria que fuig enlloc
on les mares ja no ploren
els fills no tenen esma ni de fam
on la vida mor alleugerida
el demà és un luxe de mentida
i avui un regal enverinat
hi ha una Síria de cel de napalm
i aterra la terra per enterrar-hi la carnassa
hi ha una Síria on la vida és carnassa
on només els assassins són lliures
on les mares ja no ploren
els fills no tenen esma ni de fam
on la vida mor alleugerida
el demà és un luxe de mentida
i avui un regal enverinat
hi ha una Síria de cel de napalm
i aterra la terra per enterrar-hi la carnassa
hi ha una Síria on la vida és carnassa
on només els assassins són lliures
a mitges
sobre la taula va quedar
el darrer tall de pastís
cap dels dos no el va gosar tocar
per si a l'altre li venia de gust
es va assecar i enverdir
s'hi van posar mosquetes hostesses
seduïdes per aquella dolçor ja rància
que de seguida esdevingué pedra
dies després encara hi era
per si et venia de gust
encara hi és
acordava lletres i cançons taral·lejant-les
amb aquells dits maldestres
que no van saber mai fer ritme de guitarra
trossos d'amor que ens quedaven per recórrer
paraules de sempre que expressaven noves maneres
silencis que no vam saber callar
llàgrimes a la galta de l'altre que no vam saber veure
aquells petits pecats que no vaig gosar confessar-te
camins circulars i dreceres que no portaven a enlloc
no calia anar enlloc
tu eres el lloc
visc
extirpant-te de la memòria per albirar futur
mentre navego per entre fracassos
que homenatgen la teva pèrdua
i et fan eterna
el darrer tall de pastís
cap dels dos no el va gosar tocar
per si a l'altre li venia de gust
es va assecar i enverdir
s'hi van posar mosquetes hostesses
seduïdes per aquella dolçor ja rància
que de seguida esdevingué pedra
dies després encara hi era
per si et venia de gust
encara hi és
acordava lletres i cançons taral·lejant-les
amb aquells dits maldestres
que no van saber mai fer ritme de guitarra
trossos d'amor que ens quedaven per recórrer
paraules de sempre que expressaven noves maneres
silencis que no vam saber callar
llàgrimes a la galta de l'altre que no vam saber veure
aquells petits pecats que no vaig gosar confessar-te
camins circulars i dreceres que no portaven a enlloc
no calia anar enlloc
tu eres el lloc
visc
extirpant-te de la memòria per albirar futur
mentre navego per entre fracassos
que homenatgen la teva pèrdua
i et fan eterna
jueves, 5 de julio de 2018
Jara
d'adolescent em crema
la llàgrima suspesa
anys de dolor quan la música
feia de conjur fins on podia
feia de conjur fins on podia
canviàrem déu per llibertat
i encara som perduts
entre dreceres costerudes
domingo, 24 de junio de 2018
nit de Sant Joan
nit de Sant Joan
nit de cel i celísties
de dimonis i bruixes
de pòrvora i fogueres
de màgies i divinitats
d'amors novells i d'enyors llunyans
i entre tots crits i joies i danses
del més profund dels dins
el teu silenci encara encén plors
fora
els joves salten sobre focs esmorteïts
i la nit espetega com si fos zona de guerra
és nit de Sant Joan
portalada d'estiu
encara que sembli nova
encara que sembli nova
com cada any
com la primera
miércoles, 20 de junio de 2018
sábado, 9 de junio de 2018
martes, 29 de mayo de 2018
cors grocs
feu durar massa tanques d'acer i odi
amb filats de sàdic tall esmolat
que us arreceren de pells suades del sud
o de nords blancs i emprenedors
viviu l'aïllament com a regal de déus ateus
en un món que se'ns ha quedat xic
sou els més petits del món
en un món que se'ns ha quedat xic
sou els més petits del món
manteniu fetges grassos de jutges
farcits de feixisme i ignorància
cacics d'una crueltat indigna
cacics d'una crueltat indigna
que fan patir
el que no està escrit
el que no està escrit
a gent bona com la salut
s'inventen delictes a la carta
s'inventen delictes a la carta
de violències mentides
mentre el seu mal
ens dessagna impune
tots els segles de la història
mentre el seu mal
ens dessagna impune
tots els segles de la història
no us valdrà ser d'odi i contra pobles
no us valdrà ser deslleials absurds
no us valdrà ser lladres llibertins
la meva terra es desborbonitza
s'omple el pap de llibertat
i abans gana que vostres
i abans gana que vostres
cors grocs lluen sobre ànimes negres
jueves, 17 de mayo de 2018
sopar
hi ha una sopa de nit
que t'acarona el paladar
feta amb sèmoles
i carns de restes
t'ajuda a dormir tendre
el somni del demà de cada dia
restaurat també
hi va el petó
de llavi amb galta
que t'acotxa
... ... ... ...
i és el ressopó l'escala
que escurça la nit massa llarga
... ... ... ...
i és el ressopó l'escala
que escurça la nit massa llarga
miércoles, 9 de mayo de 2018
bar
espai solcat de soroll de vidres i coberts
amb olor de llars ràncies i alcohols rovellats
allà el sexe es perd en escletxes de llum bruta
i massa drames de roses orfes de dona feliç
o llibres coixos en lleixes massa plenes
fora tornarà a ser el millor Sant Jordi
com si el feixisme no el volgués acorralar
amb olor de llars ràncies i alcohols rovellats
allà el sexe es perd en escletxes de llum bruta
i massa drames de roses orfes de dona feliç
o llibres coixos en lleixes massa plenes
fora tornarà a ser el millor Sant Jordi
com si el feixisme no el volgués acorralar
sábado, 5 de mayo de 2018
dubte ferm
em tindreu en l'encert o en l'error
em tindreu en la valentia o en la bassarda
em tindreu sencer o a trossos
em tindreu de paper o acer o vidre
em tindreu de cargol o de guepard
em tindreu
perquè no puc ser si no és vostre
em tindreu
perquè ni mort puc ser seu.
#LlibertatPresosPolítics
em tindreu en la valentia o en la bassarda
em tindreu sencer o a trossos
em tindreu de paper o acer o vidre
em tindreu de cargol o de guepard
em tindreu
perquè no puc ser si no és vostre
em tindreu
perquè ni mort puc ser seu.
#LlibertatPresosPolítics
martes, 24 de abril de 2018
anna
I
amb una bellesa que ens aquieta
entre la llum de la lluna tènue
que ens celebrava lliures
albirava la imatge plàcida
d'aquell teu somriure
de franca naturalitat
de carícia sincera
quan els teus silencis s'omplien d'expressions
II
a força d'estimar amago el desamor
a força de divertir transparento la meva insulsa experiència
a força d'estar sencer i ple de tu esquivo l'aspre solitud
III
saps
si fos sencer
seria etern
si fos intens
seria teu
si el d'ara fos jo
el d'abans hagués fugit a terres ermes
enterrat en pols de sequeres bíbliques
avergonyit
exiliat de tu
ni desitjar-te hagués gosat
aquelles sofrides vanitats
rauen en ma sòrdida feblesa
no sé més del que dic
i dic més del que sóc
poca molt poca cosa
el llamp que
enlluerna
però no permet llegir
ni dues lletres de l'epitafi
IV
què no havia de fer amb els seus intrusos?
aquell paisatge pel que perdonàvem la tramuntana
per què no sabia evitar tanta bogeria?
tot plegat res
un soroll que eixorda indefens
un crit que mentia silencis
V
llegir-te en dues lletres de l'epitafi
viure't entre llàgrimes i records
oblidar memòries fins extirpar tot el dolor
martes, 27 de marzo de 2018
et seré
et seré en esforç per ser-te plaer
et seré la perseverança dels silencis
et seré la pau de totes les fresses
et seré la quietud en les gatzares de festa
et seré recer d'alguns dels teus drames
et seré el tros de pau que ens dibuixa l'entorn
i ens farà viure lliures.
et seré la perseverança dels silencis
et seré la pau de totes les fresses
et seré la quietud en les gatzares de festa
et seré recer d'alguns dels teus drames
et seré el tros de pau que ens dibuixa l'entorn
i ens farà viure lliures.
hi ets
I
hi ets
a les rutines de cada dia
en els racons compartits
en les olors d'aquell mar salvatge
a la platja neta amb fressa de vent
el vent
sí el vent
aquell vent
que embogia la més serena de les serenors
que convertia el paradís en infern
no hi ets
fa dies que no hi ets
fa massa temps que només ets llunyania
llunyania infinita i irreversible
la llunyania que emboira els records
el nostre record naufraga en realitats roents
m'adoloreix la buidor grisa del teu no ser-hi
faig que marxis
no puc acompanyar-te més
he de deixar de morir amb tu
he de perdre el dolor de pedra al pap
que em sagna
i tornar a respirar a pit ple
com quan ho fèiem junts
a pit ple
recordes?
hi ets
hi ets
hi ets
sempre hi ets
II
ara t'abraçaria amb un sol braç
i l'altre descabdelleria un a un
tots els rulls dels teus cabells
fins a descobrir totes les direccions
i a cada una fer-hi cau de cotó
per viure-hi recers tendres de velleses
i dedicar tardors a descobrir-te
jueves, 8 de marzo de 2018
preu de ser sol
jordina orbañanos
oli sobre fusta 2014
si solitud fos preu de llibertat
el pagaries?
em saps sencer
m'has vist d'enyors i amors
de silenci i de crits
m'has escoltat renecs i cants
rialles i llàgrimes
solitud
llibertat
vida
tot ho pagaria
tot
per un sol instant d'ella
ni que fos aliè de mi
el somni de la terra
flor i cactus
jordina orbañanos
oli sobre fusta
2016
I
viure en l'obsessió perfecte
de pintar i repintar i despintar i pintar
I
es per la feblesa de la flor
que si el cactus és fort
si la flor és delicada
és per la ruditat del cactus
entens la tendresa de la flor
quan el cactus et fereix
el cactus es fa l'etern
la flor és efímera com un llamp
mentre el cactus creix
la flor ja és
mentre la flor fa música
cactus és paraula de poesia impossible
lunes, 5 de marzo de 2018
engrandir-nos
aprendre junts a envellir
saber-nos des de la imperfecció
reconèixer-nos ens els vells defectes novells
amarar amb tendresa la fermesa de jove
ablanir la ufanor fins a la humilitat
ser més de dignitat que orgull
ser feliços quan els silencis ens parlen
ser junts i incondicionals
renunciàvem a les mels noves
renunciàvem a les mels noves
cada vegada més agres
saber-te imprescindible
saber-te imprescindible
de qui t'accepta com ets
sí
tan imprescindible com l'aire
sí
tan imprescindible com l'aire
domingo, 11 de febrero de 2018
miércoles, 7 de febrero de 2018
tinc por
tinc por
que no em conmogui la teva paraula
de no compendre el teu silenci
tinc por
de no saber ser teu
de no sentir-te dins
amb el batec d'un cor
que alena viure'ns junts
tinc por
d'atabalar-me amb brills absurds
de desorientar-me en dreceres desendreçades que ens perdin
tinc por
de no saber conjugar el nosaltres
amb més generositat
que el meu yo de sempre
tinc por
de ser valent
només
en el món orfe de tu
que no em conmogui la teva paraula
de no compendre el teu silenci
tinc por
de no saber ser teu
de no sentir-te dins
amb el batec d'un cor
que alena viure'ns junts
tinc por
d'atabalar-me amb brills absurds
de desorientar-me en dreceres desendreçades que ens perdin
tinc por
de no saber conjugar el nosaltres
amb més generositat
que el meu yo de sempre
tinc por
de ser valent
només
en el món orfe de tu
martes, 6 de febrero de 2018
braç
i ens hi posem en distància
sabent que duem l’enyor dolça
d’aquells trossos d'abraçada
en els sacsons d'un cos meu
que just aprèn a lliurar-se't
lliure indefens de saviesa antiga
la que retia mecenatge a l'art
si era braç de fona i pedra
per abatre goliats de paper
si era braç d’espasa absurda
per fer de croat feridor de sarraïns
si era braç de falç
per dallar els blats metàl·lics d’or
el que era braç
de fona
d’espasa
de dalla
l'has fet tendre i màgic
en cada abraçada que et té
se't lliure primerenc
i mesell a l'absurd del món
sabent que duem l’enyor dolça
d’aquells trossos d'abraçada
en els sacsons d'un cos meu
que just aprèn a lliurar-se't
lliure indefens de saviesa antiga
la que retia mecenatge a l'art
si era braç de fona i pedra
per abatre goliats de paper
si era braç d’espasa absurda
per fer de croat feridor de sarraïns
si era braç de falç
per dallar els blats metàl·lics d’or
el que era braç
de fona
d’espasa
de dalla
l'has fet tendre i màgic
en cada abraçada que et té
se't lliure primerenc
i mesell a l'absurd del món
miércoles, 17 de enero de 2018
han prohibit
han prohibit el parlar de la terra
han prohibit parlar de la terra
han prohibit parlar a la terra
han prohibit parlar
han prohibit la terra
i nosaltres seguim amb la dolça desobediència de la dignitat
viernes, 12 de enero de 2018
epifania
I
ahir era Reis encara ressona el miserable discurs del Rei de bastons
botxí de raons que ni gasta ni entén
maneres medievals de ser i de viure
indiferent a la realitat
impermeable al patiment
de formes luxurioses i estúpides
nascut crescut i viscut
entre totes les corrupcions possibles
cap d'estat de la pitjor de les Espanyes fracassades
II
Espanya indigna de manaires lladres de jutges prevaricadors que maten destins
de silencis que encobreixen feixisme
el que ens occí els avis
robats a les seves famílies
inhumats en vorals
per oblit de miserables
l'Espanya de feristeles de paper
de jutges bruts
que tots s'ho fallen a favor
d'exèrcits covards
que només saben vèncer el propi poble
de gent mesella
vençuda i empobrida
i que només sap ser silenci
III
nono som d'aquest Espanya
que ens posa lleis d'abús
que ens obliga a viure com indignes
al sustent de borbons d'odi
a pagar soldats sàdics
no
no som d'aquest Espanya
que no ens perdona ser
ni ens perdona com som
que ens pren el que tenim
que ens manlleven el futur.
7 de gener de 2018
Suscribirse a:
Entradas (Atom)