Páginas

viernes, 31 de enero de 2025

declaració monosil·làbica

sí que vull
un tros de tu
i a troc
et faig a mans
un tros de mi
ja som dos
junts
que en fan un
sens furt
de cap mal déu
ni jou lleig
per bri de reny
ras i clar
tu i jo
no cal més
no cal res més

salvatge

m'agrada menjar-me les taronges
pelades i a mossegades
no em puc treure de sobre
el primitiu que duc dins
em direu que res com un suc
expremut amb un estri elèctric
comprat en un basar xinès
a la cantonada de casa
no us faré cas
seguiré amb aquestes maneres salvatges
que m'acosten a la terra
i em fan humil i intranscendent

jueves, 30 de enero de 2025

terra

soc de garbellar terra al bosc
de perdre-hi hores remenant-la
observo molses i quan plou
hi busco micelis ínfims
hi recullo miques de compost
per adobar tests florits
també hi prenc brins de llenya
que no arriben a escalfar l'estufa
sé que no ho hauria de fer
però creieu-me quan us dic
que de tots els "no hauria de fer"
aquest és el menys pecat


mentida

si hi ha un déu per damunt dels dimonis
que els esclafi
si hi ha dimonis per damunt de déu
que el neguin
si res no passa
calleu
deixeu de repetir l'absurda mentida

miércoles, 29 de enero de 2025

casament

una núvia vestida de carrer m'espera
en un altar guarnit de llibres
per oficiant l'home bo del poble
que s'entrebanca en les lectures
per testimonis dos joves coneguts
en cordades per cims innivats
per església la casa suficient
que ens ja ens feia de llar
sense cap pretensió de mas
per restaurant el menjador
amb taulons improvisats
i moltes cadires diferents
el xeflis fou regal de la família
què no envejava cap estrella
la vaixella senzilla de basar
perquè havia de ser de pedra
coberteria d'inoxidable estampat
amb les rebaves poc polides
i la cristalleria de vidre barat
del que dringa sord en xocar
el pastís de tres pisos
fou el regal d'un germà
que va marxar amb preses
perquè ell també havia d'estimar

fou un dia suau i transparent
d'una primavera madura
el jardí era paradís de flors i olors
la tarda es vinclava a l'horitzó
mentre el sol cansat es retirava
tot era planer en la poca cerimònia
miressis on miressis ella hi era
el tros més exquisit del paisatge


29 de maig de 2004

martes, 28 de enero de 2025

llavis

perquè tot aboca a tu
el silenci
la festa
el desig
la sacietat
ets l'objecte massiu
que atrau tota manifestació de vida
i jo t'arribo
amb els meus llavis prests i humits 
per besar-te on em diguis

error

escriu la idea
però confon una paraula
i en sortir la nova
brilla amb vida pròpia
l'error esdevé oportunitat

no hi havia idea de força
només el dubte de sempre

retorn al Born

estel estelat fas estela sense mar
mar amarada fas mare sense massa
massa massiva atraus sense perquè
perquè dubtós preguntes sense esma
esma que segueixes esteles sense estel

repressió

van haver de viure l'amor
des de la culpa i el silenci
amagats sota xipressos apartats
espasmòdics orgasmes
ejaculacions furtives
més èpiques que plaents
no van gosar fugir al nord lliure
la por els va tallar les cames

religions falses i enveges banals
els esclavitzaren
 amor i llibertat

el poeta

el poeta
en sentir la mort propera
va esdevenir banal
no tant per a ell
que ja no tenia res a perdre
sinó per a aquella filla
per a qui més amor no hi cabia

lunes, 27 de enero de 2025

nits toves

de nits toves
sense fonament
llençols infidels
mantes que no abriguen
formes estranyes que moren
perquè no les volem vives
fantasmes que s'allarguen infinits
en un estar-s'hi sense ser-hi

gemeguem orgasmes banals
entre els malsons immadurs
i la procreació es desentén
res no ens transcendirà
i l'amor s'hi estarà sense ser-hi

tu i jo surarem superficials
en el bassal de l'envelliment 

domingo, 26 de enero de 2025

dimensions

hi ha espai i hi ha temps
la resta de dimensions
no hi són
són joguines estranyes
de matemàtics i físics
que juguen a explicar-ho tot
i ben fet que fan

com tot el que hi ha
va haver-hi un moment
que no hi era
com tot el que hi ha
hi haurà un moment
en què desapareixerà
no busqueu els abans
que no hi eren
no busqueu els després
que no hi seran
no busqueu déus i ànimes
que si hi van ser
ja no hi són
i tampoc hi seran

vagin per endavant
les meves disculpes
si un dia la ciència
demostra que no tinc raó

existències

I
l'existència és real
el que no existeix és fals
si alguna cosa 
hem de santificar 
que sigui l'obvietat

II
qui ha de demostrar
que alguna cosa existeix
és qui afirma la seva existència
negar existències no provades
és obligació de llibertat

III
posem per exemple
qualsevol dels seus déus
milers de teòlegs trilers
s'han escarrassat en demostrar-los
el seu fracàs n'és prova
de l'existència falsa
i de la seva fe buida
 
IV
no han sabut trobar cap déu
ni cap déu els ha trobat
porten milers d'anys buscant-lo
no se'n surten
milers d'anys enviant ànimes
a paradisos sense retorn
milers d'anys castigant pecats 
amb dimonis de foc i sofre
que no es creuen ni ells

V
queden preguntes per respondre
sempre en quedaran
deixeu que la ciència faci via
que no s'interposi cap teologia
no permeteu que cap superstició
us mistifiqui les vostres pors
la veritat és de ciència no de déus

VI
milions 
de morts en guerres santes
de llibertats esclafades
d'assassinats consentits
de dictadors acomboiats
de capellans immorals
de sexes esclavitzats
de sexualitats culpades
si hi fos 
tot déu seria vergonya

VII
no hi ha déus
no hi ha dimonis
Ockham tenia raó
la seva navalla dalla
credos i compulsions

VIII
t'exigiran a tu
que els demostris
que no hi ha déus ni dimonis
els deixaràs en el deliri
tancaràs la porta en marxar
fora fa un dia clar i fresc
dins fa pudor de clos i podrit

sábado, 25 de enero de 2025

sempre

hi ha un sempre nascut
quan tot va acabar

un sempre de llàgrima tova
que s'entristeix a compte
dels riures compartits

un sempre que silencia
el brogit agre de l'enyor

un sempre descregut
de la teva marxa irreversible

un sempre amagat
que et cerca pels espiralls

un sempre de llum zenital
il·luminat de celísties

un sempre que tinc por
que no arribi mai

escurçó

caçador caçat per escurçó
ara l'escurçó és caçador
escurçó escurces
la vida del caçador
ara l'escurçó és caçador
caram escurçó!
ara que tu ets el caçador
on és el meu caçador?

vida

va néixer
va créixer
va aprendre
va treballar
va estimar
va procrear
va emmalaltir
va curar-se
va envellir
va marxar

fariseus!
traieu brutes mans
de sa ànima digna
i mortal com tot

lunes, 20 de enero de 2025

extermini

una negror carbònica empastifa camps i gent
són les cendres de vides fòssils mal cremades
barrejades amb sals de verins indigeribles
el món colgat entre sutge i egoisme
ho patim a crits mentre morim en silenci

passaran segles no gaires
la Terra renaixerà de les cendres
com ho ha fet tantes altres vegades
però cap humà en farà la crònica
el coet de magnats camí de Mart
es descompondrà entre l'hidrogen i l'heli

penyores

voldria recordar-te en silencis i penyores
sentir-te a cau d'orella i respirar el teu alè
ser l'altre part de la teva biografia
compartir els paisatges de la geografia comuna
debatre les opinions i les idees de llibertat
ballar amb la música que ens festeja
sanar junts amb la mateixa ciència
xerrar amb els amics que sempre hi són

en essència un tu i jo ple i indestriable

martes, 14 de enero de 2025

alçat

alça't dret
i ben dret alçat

no hi ha mar
no hi ha barca
tot és cim
de neu i fred
i el fas a peu
a la cerca del sol
en destí de revenja
impotència de crit
t'han fet pres
en garjola de gel
soldats de plom
et fan custòdia
fuges turó avall
rodolant pendís
com bala de canó
voltes fins la platja
de lluna plena
llum de plata
sorra de marbre
et persegueixen
ets reu de fang
i pecat sagnant
salpes en balena
varada a la sorra
vas mar endins
de Job sense fe
valent de fracàs
covard de gosadia
silent de nit
el futur et tremola
tria destí i port
tots són possibles
tots són lliures

alça't dret
i ben dret alçat

disfressa

vestir-me de tu sempre i arreu
davant dels teus amics i amants
en fracassos de companys de feina
compartint amb els que vas viatjar
o patint el dol dels que no vas triar
entenent dels que en fugies per por
dels que t'ensarronaven fent-te festes
dels que t'estimaven sense que t'adonessis
dels ignorants que t'ignoraven per enveja
de totes elles i ells coneguts o passavolants
ara que els veig des de la teva disfressa
amb aquella teva mirada que tot ho veia

t'admiro com mai no he admirat ningú
t'enyoro tot amb el teu sempre absent

lunes, 13 de enero de 2025

port nou

porta'm a bon port
tu que pots
mena'm amb tu
fins a on vulguis
obre'm nous móns
amagats i estranys
i ajuda'm a ser altre
perquè com sóc
no em sé viure

no sé destriar
silencis de sorolls
cançons d'himnes
opinions de dogmes
vaig empastifat
de records absurds
i credos obsolets
m'he de fer net
pel poc sempre
que em queda

salpar a un mar nou
amb l'horitzó de destí
i cap estela de vestigi

fora i dins

fora
hi ha quietud de nit
un rossinyol canta quec

dins
hi ha escalfor humida i dolça
amb olor de cuina lenta
la remor exagerada d'una nevera
que no sap refredar bé

fora
el ventot de mitja tarda
que tot ho desgavella
quatre gotes insuficients
per oblidar la secada

dins
crema la llenya
amb soroll de forja
deixa una calidesa
tendra i polsosa

fora
sobre l'herba del jardí
ha tornat el gebre
l'hivern segueix viu
és setmana de barbuts

dins
una persistent febrícula
m'envaeix de malestar insà
cos cruixit i apatia malaltissa
avui tampoc no hi ets

fora
hi dorm la gent sense cau
en silenci covard els homenatjo

sábado, 11 de enero de 2025

riu salvatge


I
i ser riu salvatge
de curta durada
d'aigües braves
gèlides i boges
descontrolades
oxigenades i vives
allà on qui gosa
hi fa la fresa
i els fracassos
resten a les roques
fent de pinso
de carronyaires
mentre l'aigua raja
sense ànima

II
no ho sóc de riu salvatge
per sentir-me segur
necessito surar en silenci
en bassal d'aigua assolellada
amb una mica de verdet
si és possible

no hi ha peixos salvatges
enfilant les meves venes
no hi fresa res en mi
cada vegada hi mor més
l'entropia avança ferma

jueves, 9 de enero de 2025

entropia

 u


permeteu-me que m'esplaï en l'entropia
a mitges entre la física i la filosofia
nega de rel tota teologia
i les seves estupideses


dos

doncs sí germans humans
un físic té el dret i la llibertat
de negar la teologia
un teòleg té la llibertat i el dret
de negar l'entropia
el físic viurà la seva creença
sense gaire trasbals
el teòleg no podrà fer-se un te
sense contradir la seva estupidesa


tres

a tots els creients
desitjar-vos una bona vesprada
i dir-vos que
potser hi hagué un déu
si hi fou
durà infinitament menys que un llamp
després tot és camí d'entropia


quatre

si hi hagué un déu
durà infinitament menys que un llamp
a partir d'aquest dubtós inici
tot quedà a mercè de l'entropia
que a poc a poc tot ho desendreça
no busqueu morals ni litúrgies
no adoreu sagrades formes
ni fills de mares absurdes
d'aquell atàvic inici
ni el Hubble ni el Webb
no en trobaran vestigi
per moltes bes que geminin


cinc

l'entropia viu en els sistemes
un sistema és relació d'energia i matèria
tots els sistemes són oberts
no poden fugir
d'intercanviar energia i matèria
amb altres sistemes oberts
per desig que hi posin
i teologia que resin
l'entropia és la responsable
de la decadència dels sistemes


sis

la vida és energia i matèria
el temps és irreversible
la vida és una bella manera
d'alentir l'entropia


set

l'entropia és la lluita del desordre contra el temps
i demostra que el temps és irreversible
somiar en una màquina del temps és teologia


vuit

un sistema és la relació
entre energia i matèria
tots els sistemes són oberts
perquè energia i matèria
transita entre ells
diuen que l'univers
és l'únic sistema tancat
que no intercanvia amb l'exterior
perquè no hi ha exterior a l'univers
per tant no hi ha sistemes tancats


nou

quan els savis diuen
que l'univers és l'únic sistema tancat
fan més teologia que ciència


deu

la ventada d'aquesta nit ha escampat
milions de fulles caigudes a la tardor
barrejades de brutícies de tota mena
enmig van els meus records voleiant
pels racons escampats de la comarca
l'entropia els desendreça fins l'oblit
la irreversible entropia els anihila
i amb ells cada vegada més a mi


onze

els nostres móns
petits o immensos
són sistemes oberts
on matèria i energia
interaccionen regides
per la termodinàmica
demostrada i certa
com la terra rodona
i molt més antiga
que tots els seus déus


dotze

un sistema és la relació
entre energia i matèria
tots els sistemes són oberts
perquè energia i matèria
transita entre ells
diuen que l'univers
és l'únic sistema tancat
sense intercanvi amb l'exterior
no us enganyeu pas
l'univers no té exterior
no hi ha sistemes tancats


tretze

de sistemes n'hi ha un munt
xifres amb cents de números
inabastables per cap magí
tots i cada un dels sistemes
sofreixen l'entropia en silenci
l'entropia mata els sistemes


catorze

l'entropia és desordre
si el sistema és mort
el desordre és caos
si el sistema és viu
el desordre és malaltia
si el desordre domina
acaba en col·lapse i mort
la vida és lluita perduda
per alentir l'entropia


quinze

l'entropia cavalca amb el temps
la vida és un sistema de sistemes
que saben alentir l'entropia
la mort és el triomf de l'entropia
com el temps és irreversible
la mort és irreversible
la mort desboca l'entropia
digueu això als vostres capellans
que no us enganyin la ignorància
que no aprofitin la vostra por

martes, 7 de enero de 2025

mar

i descobriràs que no hi ha cel
que només és mar
que per casualitat tots dos són blaus
i que l'eternitat és innecessària com el sofriment
perquè sí ets feliç en una estona de mar
no necessites cap cel etern

eres

eres les meves festes
amb algunes ganyotes
eres les meves alegries
amb alguna llàgrima tendra
potser res no era perfecte
però tot era millor

sol

I
fart
d'estar sol
de viure sol
de plorar sol
de descobrir sol
de viatjar sol
de perdre sol
sempre sol
com nàufrag accidental
en illa urbana


II
fart
de patir sol les festes de veïns insomnes
de conduir sol enmig d'embussos tercermundistes
de fer sol inacabables cues als caixers de súpers
de triar sol les menges que compro
de menjar sol els tres àpats de cada dia 
d'anar sol en un metro ple de gent i olors
d'esperar sol les quatre visites al metge que tinc davant
d'escoltar sol les converses de companys de feina
d'omplir sol l'avió que m'allunya d'aquí
de perdrem sol en el paradís d'allà

III
fart
de festejar sol
de cantar sol
de ser sol en el dol

IV

fart
per damunt de tot
de veure de com de bé m'hi emmotllo

lunes, 6 de enero de 2025

alenada

hi ha una mort sencera
esperant-me més enllà del cementiri
va escortada per xiprers
de bellesa altiva i paciència eterna
coronada de lliris i crisantems
que la coloren amb irisats arcs

li guardo la por de la supervivència
la defujo amb drogues d'anestèsia
però sé que desitjo aquesta mort
amb la incoherència de sempre
potser per si en algun racó seu
encara hi trobo una alenada teva

domingo, 5 de enero de 2025

reis d'orient

més de mags que de reis
més adoradors que savis
més de pagans que de savieses
més desorientats que d'orient
més de cometes que d'estels
més d'olors i ungüents que d'or
més de fer veure que de ser

mentre
el seu déu horitzontal
ens castiga massa a tots
per faltes que no hem comès
i no mou dit ni miracle
per salvar innocents de l'infanticidi

jueves, 2 de enero de 2025

inic

en silenci m'emmirallo en tu
i em comprovo dèbil
com una nit d'insomni
em sento trencadís
com una alenada de baf a l'hivern