amb tots els estels del cel
dibuixo la teva figura
i l'abraço amb els meus braços
que s'estenen entre un infinit i l'altre
i no et sé fer més gran
i no et sé fer més meva
domingo, 28 de junio de 2015
sábado, 20 de junio de 2015
esperança
i aquell nen
entre tots els futurs que l'envolten
un és seu
de mirada amarada de llàgrimes
se sap feliç
entre tots els bategars dels silencis
se sap viu
entre tots els futurs que l'envolten
un és seu
sábado, 13 de junio de 2015
viu
llavor de projecte
rel de res
i si enterra en terra la vida
per cap al cel lluir-la
sense nafra ni mort que la malmeti
rel de res
i si enterra en terra la vida
per cap al cel lluir-la
sense nafra ni mort que la malmeti
miércoles, 10 de junio de 2015
autisme
aquella mirada de vidre
que em travessa
aquella carícia de ferro
que només em toca
aquell silenci tancat d’obaga
que em defuig
aquella ganyota teva
que m’estima estrany
que m’estima estrany sí
però quina normalitat no ens estranya?
potser la que ens avorreix a diari
sé que en fugir-me fas la distància
per des d’enllà enyorar-me
conec com et sobreactua el tacte quan toca
i et ruboritza les venes i t’omple de calfreds
i ni tu ni ningú no és capaç de sentir tan fort
potser no cal mirar-me perquè ja em saps prou
de cada dia meticulós que m’has après
de reüll quan no et sabia
d’amagat de mi
a trossos fins fer-me tot
t’estimo més que totes les teves pors
i quan et vull normal espero a les nits d’estels
i et miro les sons i t’acompanyo els somnis
com totes les mares i pares de tots els mons
domingo, 7 de junio de 2015
alquímia
a quina butxaca amagues
els ous de sargantana
els verí de la serp
la saliva del gripau
Tuit
la butxaca amaga
ous de sargantana
verí de serp
saliva de gripau
quina bruixeria fa
l'alquímia de créixer-te
en braços suaus
i petons nets
els ous de sargantana
els verí de la serp
la saliva del gripau
l'ullal de ratpenat
amb quina bruixeria fas
l'alquímia de créixer-te
mentre braços suaus t'acaronen
i petons nets et nodreixen
una ànima projecte un futur
on no hi ha temps de màgia
amb quina bruixeria fas
l'alquímia de créixer-te
mentre braços suaus t'acaronen
i petons nets et nodreixen
una ànima projecte un futur
on no hi ha temps de màgia
Tuit
la butxaca amaga
ous de sargantana
verí de serp
saliva de gripau
quina bruixeria fa
l'alquímia de créixer-te
en braços suaus
i petons nets
miércoles, 3 de junio de 2015
Pepita
Twitter és una caixa de sorpreses, una font de debats i coneixements inesgotables, d'aprenentatges concrets, sincrètics, d'informacions, de somriures. He pogut materialitzar moltes de les relacions tuitejades, d'altres no, però a vegades han tingut, i tenen, més franquesa de la que tinc amb gent que veig a diari. Un exemple:
Posem que es diu Pepita. M'encadena set tuits per explicar una història. Ho fa d'una manera espontània, com si ho necessités. No reprodueixo les meves respostes. No cal.
1) Ahir a la nit vaig recordar perquè penso i parlo en castellà.
2) És molt fort, vaig recordar les baralles amb el meu pare perquè parléssim català. Vaig odiar el meu pare.
3) Anava en un col·legi franquista i cantàvam el "cara al sol" i resàvem.
4) Clar, però com ho feia amb tanta ràbia jo no ho entenia. També hi havia amor.
5) És com si hagués estat segrestada.
6) Recupero el meu pare perquè ja no hi és.
7) I de moment no puc parlar més. Gàcies per contestar
I aquí acaba. Repasso els tuits i em commoc representant-me la història i els personatges, com en són de víctimes dels odis aliens, amorals, immensos, absurds.
A Franco no li perdonarem mai la guerra, els morts, la destrucció. Tampoc els vuitanta anys de foscors repartides en tres generacions.
Canviem-ho per sempre, ara que podem.
Posem que es diu Pepita. M'encadena set tuits per explicar una història. Ho fa d'una manera espontània, com si ho necessités. No reprodueixo les meves respostes. No cal.
1) Ahir a la nit vaig recordar perquè penso i parlo en castellà.
2) És molt fort, vaig recordar les baralles amb el meu pare perquè parléssim català. Vaig odiar el meu pare.
3) Anava en un col·legi franquista i cantàvam el "cara al sol" i resàvem.
4) Clar, però com ho feia amb tanta ràbia jo no ho entenia. També hi havia amor.
5) És com si hagués estat segrestada.
6) Recupero el meu pare perquè ja no hi és.
7) I de moment no puc parlar més. Gàcies per contestar
I aquí acaba. Repasso els tuits i em commoc representant-me la història i els personatges, com en són de víctimes dels odis aliens, amorals, immensos, absurds.
A Franco no li perdonarem mai la guerra, els morts, la destrucció. Tampoc els vuitanta anys de foscors repartides en tres generacions.
Canviem-ho per sempre, ara que podem.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)