país segrestat

I

ens sabem de país esquinçat

obligats a estimar qui ens odia

ho treballem tot per poca paga

que ens l'arrabassen els seus lladres

ens “agraeixen” els nostres serveis

amb la seva fatxenderia feixista

ens agredeixen amb supèrbia

ens escolten diferents i no ens senten

ens fan impurs per ser desiguals

des del seu cau d’ignorància

es creuen ser la mesura de tot

fan de la immoralitat moral de vida

quan algú dels meus plora de mort

l'insulten i ho celebren i riuen

creen lleis per fer-nos delinqüents

II

ens fan malvats només per dir o ser

per lluir qualsevol dels nostres signes

o cantar les nostres cançons de sempre

ens encausen funcionaris servils

d'abominable voluntat segrestada

de trepitjar-nos en diuen justícia

de la nostre queixa en diuen victimisme

ens assassinen símbols i maneres

en nom de una convivència bastarda