horitzó

ara la barca i jo remem

jo mirant l'horitzó des de la proa
ella quieta clavant la popa a contracorrent

jo somio futurs nous que em tornin la força
ella quieta evocant-me goigs de passats reeixits

jo l'arengo perquè em deixi seguir
sé on és la raó i és la raó de tot

ella m'espeta que si no m'ha passat de fort
tampoc no em passarà ara de fràgil

jo li imploro no soc viu si no ho intento
ella em respon que soc viu per l'ancora

jo li dic perquè vull ser viu si em sento mort
ella diu perquè li dec tota la vida navegada

jo l'amenaço d'abandonar-la a bracejades
ella m'adverteix que ni arribaria lluny ni enlloc

jo ja ho sé però salto al mar i en sento la fredor
ella em mira amb desdeny de superioritat
em fereix l'orgull i sense voler m'esperona

jo ignoro l'impossible i bracejo fort
el meu horitzó ja no és destí sinó trajecte

ella abandona l'ancora i es dona al mar

perdurar

l'amor és la poesia
el sexe la prosa
l'espècie és excusa
de supervivència fútil

sens déu que ens enyori

ni univers que ens detecti

sobreviure és el gran repte

i la brúixola som nosaltres 

marxaré

no hi haurà cel que m'aculli
ni mar que em banyi
no hi haurà infern que em castigui
ni terra que em "composti"
no hi haurà ànima que em recordi
ni cap deute per saldar
no hi haurà religió que em beatifiqui
ni cap revolució em farà cabdill
no faré ostentacions
ni trencaré silencis

sense cap sirena d'emergència

amb tota la discreció possible

un dia marxaré a trobar-te 

por

una vegada vaig estimar l'amor

el recordo entre velluts florits
a bars de regust d'alcohols barats
ambients de músiques descompassades
pels gemecs rancs de motors d'aire i fred
amb oferta de consums perillosos i cars
de dubtós origen i garantit delicte
el fum de tabac rovellat omplia l'àmbit
fins a amagar cap contorn definit
eren fosques nits de lluna nova
de freds humits que calaven els ossos
de quan es feia gebre als racons obacs
i penellons a les mans menestrals
vestíem camals i mànigues gatades
amb olors fúngiques i camforades
carrers de poca llum i massa fem de gos
de fortor rància d'orins i cigrons mal cuits
allà em brillaves com només l'amor fa brillar
i jo al racó incapaç de cridar-te soc aquí

aquella vegada vaig odiar la por

fènix

he esmerçat el desig
fins que el silenci ha fet cim
ara faig ràpel vertiginós
en caiguda lliure
he de fer terra tan aviat
com em sigui possible
a la cerca de noves maneres
escoltar nous relats de felicitat
i aprendre a viure'ls per mi
he de saber reviure'm
des de les molles d'un pa
que espicossa l'au fènix
aquell pa que a pedaços
han fet servir de torna

font

a la font de les paraules
hi vaig atansar el got
el vaig omplir a vessar
i el begué d'un sol glop
ara tinc més silenci que set
més preguntes que estrofes
em sento lluny d'on et trobes
i aquí sol fa molt de fred

encluses

les encluses balbes
esvaeixen el sol tòrrid
de les llargues tardes
de l'immens estiu
lluny queden els torbs
que les van generar
muntanyes enllà
on la frescor de tarda
anticipa la nit plàcida
aquí a la plana ample
patim una calor xafogosa
que fa fondre les pedres

currículum

m'he deixat la vida
en un "nosequè" absurd
que des d'on soc ara
no m'omple cap silenci

de jove em faltava joventut
per fer de jove
i ara em sobra vellesa per ser gran
he viscut la vida a peu canviat
m'he cregut millor que els pròspers
per inconsciència dels fracassos
m'he erigit en justicier
d'una justícia que ningú no volia
m'he sentit amant eficaç
amb el cor eclipsat d'ego
m'he fet culpable de pecats
que ni eren pecats ni eren meus
m'he viscut innocent
de vides que he fet obagues
ara que sabria estimar-les
els demano perdó
i els felicito per la fugida

fins ara em feia gran
ara ja em faig vell

mentida

sabeu

totes les teories
que diuen demostrar
l'existència de déu
parteixen de l'existència de déu
construeixen el seu discurs
entre paradigmes i bestieses
que mai no avalaria la més laxa
de les auditories filosòfiques

us adoneu
cada vegada costa més
trobar curacions miraculoses
i resurreccions prodigioses
no serà perquè els vuit mil milions
no ho necessitem
i perquè portem i importem 

noves malalties pertot

també cal esmentar
la gran competència
que hi ha entre religions
i faccions religioses
a primer de teoria del mercat
els déus haurien de fer
molt i bé per demostrar-se
per vendre's com déu mana

però no
tots ells a resguard d'un silenci
sepulcral i sospitós
mentre llurs profetes i cabdills assassinen

en nom seu 

-del seu déu-

a propis i aliens

els pobres d'arreu són els damnificats

són la seva carn de canó i n'hi ha tants

que ja no s'estan ni a beatificar-los

ni com a màrtirs els personalitzen

una dada més
ahir escoltava a xarxes
que de tots els miracles

adorats per totes les religions
la reconstrucció de membres amputats
és el menys treballat
no hi ha casos documentats

ves que no sigui tot mentida

penya-segat

tota la vida he desitjat
enfilar-me dret i destre
pel penya-segat espadat
i apartar amb la mà oberta
aquell núvol gris que intenta
fer-te malbé la tarda blava

però por i vertigen

ara tu i jo som a recer
sota una pluja inoportuna
en el banc de la cuina
al costat de la llar de foc
que no escalfa res ni a ningú
distraient-nos amb jocs de taula
i contant-nos converses banals
per acabar fent la tarda ben feta

indústria

en aquell raval de ciutat
de sutge i de verí
els que només hi érem
moríem a poc a poc
els que hi treballaven
morien més lleugers
tots plegats moríem
en silenci burgès i gasiu
teníem poca esma
i menys saviesa
per fer pagar més car
el preu de les nostres vides
van venir els sindicats
i himnes de cantants nous
tot va prendre un color
més roig i no tan gris
res no era com abans
la mort de tots es va alentir
però no vam ser feliços
faltaven encara anys
perquè el color de la vida
fos més verd i blau
i perquè la mort de tots
fos quan tocava

planejament

soc d'un enlloc fonedís
a obaga de la prodigiosa ciutat
a mig camí de dos rius
que transcorren sense vall
a la cerca del mar d'enmig

m'estic encarat a nord
com apunt de fugir si cal
a prop de la serralada de paper
que perfila un escenari tou
només horitzons enllà
s'albiren cims de gel tendre

tot plegat com el diorama
de pessebres de quan fórem nens
i ara de grans i vistoses maquetes
d'urbs urbanismes i urbanitats

cruïlla

en un punt i en un moment
ens descobrírem
tu des dels sons savis
de pura puresa cristal·lina
jo des de lletres maldestres
de sensacions desorientades

visc la lliçó més perfecte mai rebuda
dels teus sons nets i de lletres sàvies
que no són les meves i faig per descobrir
quedo d'alumne badoc davant teu
buscant la nansa per prendre't
mes no hi ha desig que ho faci possible

som dues rectes trobades
en un punt i en un moment
en una perpendicularitat oportuna
que ara ens separa en exponencial
cada instant que passa
ets més lluny de mi
i no hi ha cançó que et canti
ni escrit que et dediqui
capaç de tornar-nos a la cruïlla
d'aquell punt i en aquell moment

on tot fou possible

a M G

silenci

vam fer passar el temps
amagat entre el silenci
l'elefant vermell
seguia ballant valsos
a l'habitació de les nines

horabaixa

la tarda en horabaixa
ha omplert el jardí d'orenetes
volen en dansa esbojarrada
mentre s'empassen l'aliment
molt per sobre seu
hi ha dos ocells de presa
en vol pausat en cercles
van olorant els vents

(de l'anglès m'agrada "swallow"

del català no m'agrada rapinyaire)

anunci

no clamis al cel
els núvols no s'hi estan per bestieses

no cridis a la terra
ni et pertany ni li pertanys
ets efímer com un silenci culpable

no bramis contra l'univers
ets la insignificança feta re
i el buit interestel·lar

és immune a brams i veus

no invoquis cap déu
el únics que hi ha són dins teu
i només fan que mortificar-te

tu

de primeres
no t'he sabut trobar
a la Llengua abolida
de la Maria-Mercè Marçal
m'hi he hagut de cabussar
conscient com era
que allà hi eres
l'allà on hi sou totes
les dones d'aigua
les dones de foc
les de vida i les de remei
les dones que han lluitat

i vençut la ignota quotidianitat
les que fan de la ciència art

les que han fet de l'amor
cura i han sobreviscut

ara ja t'hi he trobat
molla d'aigua verda
enlluernada de lluna plena

rere les baranes del mar
dolça d'heura enfiladissa

voldria ser-te cert
com la bruixa bella i jove
immaculada de tot pecat
sincera com cap mare de déu
pura com rosada de la muntanya mitja

on les goges ballen futurs

ets concebuda per a la vida
amant dels plaers guardats en silenci

por

he alçat una barricada
a la porta de casa
per protegir-me
de malvats armats

entre els forats
de la pedra seca
m'ha semblat albirar
el teu pas ferm
d'un lloc a l'altre

el mur construït
davant de casa
amb tu ferma i fora 
és més presó que redós

he tancat casa

a pany i forrellat 

ara deambulo la meva por

per camins i dreceres

cercant-te

els daus de déu

a vegades ens toca viure
més enllà de la saviesa
posem en mans de l'atzar
la macabra dansa del destí

ens obrim al joc dels daus de déu

premem les dents fins que sentim
el dolor de barres encaixades
i concentrats fem el salt mortal

no sé pronosticar-ne el resultat
no escateixo prou variables
soc descregut de daus i déus

apocalipsi

el dia de l'apocalipsi
un instant abans de la fi de tot
apareixeràs tu
em faràs aquell petó
que ens va quedar a mitges
i ens farem feliços
enmig de la bola de foc

parèntesi

el jardí esplèndid
d'arbres fets
fa de parèntesi
enmig de la ciutat

diumenge a la tarda
s'omple tant de gent
que n'esdevé conseqüència
allà enmig s'hi troba
la felicitat entre cometes

els ocells s'amaguen

a les branques zenitals

tu i jo tancats a casa

avorrim la tarda de diumenge

sol

acaba de sortir el sol
pla
esplèndid
amable
és juliol
no trigarà a ser infern

Benedetti

cal ser Benedetti
molt Benedetti
per fer poesia
de "tàctica" i "estratègia"

Menorca

s'envola l'ocell de cer
mar enllà vers
horitzons nous
destins atrevits

només és viu
si trenca rutines
a milers de peus
per sobre dels caps
la llibertat és destí
i la cançó silenci
per no destorbar

respiro

respiro i respiro constant
amb una cadència inconscient
com quan batego
com quan paeixo o excreto
un automatisme primitiu vegetatiu
em mena en el temps enllà
així em passa la biologia i la vida

només entretinc els moments compartits
és llavors que desperto els sentits
els poso a treballar exigent
no permetré que tornin a perdre't
no els deixaré que tornin a trair-me

sobre la mort

I

potser no es mor de silencis
potser no es viu de paraules

la primera mort son els records que fugen
potser en plorar gemega un somriure
potser és una sensació a mitges
de qualsevol record de passes passejades

II

més enllà dels silencis
on la solitud crema la pell aspre

III

totes les coses que passen certes

i crèiem de companyia eterna
la mort les calla agrament 
de vives eren imprescindibles
la mort les fa prematurament absurdes

IV

de voler ser etern
ni que sigui per sobreviure dos instants
després de la mort

i trobar-te allà on sigui que no hi ets

un bri de consciència

més enllà de la vida

per una disculpa i un petó

captaires

no soc gaire diferent
dels captaires
el d'avui
fins i tot
vestia més elegant que jo

visc aquest punt de vida
on ser a un costat o a l'altre
va de dècimes de segon
una "foto finish" diligent
t'acaba decidint el futur
el passat ja no compta
només és memòria teva
esbiaixada i feble
cada vegada més feble

desig roig

un cel roig de sang
es caragola a l'horitzó de llevant
ens espanta i meravella
una pluja eixuta ens lleva
tu i jo a recer de cambra
ens fem un petó d'ambre

tenim temps de desig lent

cobegem el temps de goig brut

de roja bandera i maldestra manera

de quan els llibres eren futur

i calia salvar ànimes de pedra
teníem temps desig lent

et duc un cafè a la teva mida

parat a la tauleta atapeïda
a fora el cel s'agrisa
flassada de llana ens abriga
ens estimem a recer seu

tindrem temps de desig lent

estol

he somiat
que un estol d'ocells
eixordava un horitzó
de roig encès
he despertat viu
tremolant suors fredes
no hi havia ni vol ni ocells
ni color ni paisatge
el silenci era aspre
i la tremolor greu

biblioteca

presumies de tenir
una de les biblioteques
més complertes de la comarca
i no era per menys

lleixes i lleixes amb llibres polsosos
vitrines vuitcentistes
amb pany de claus
que no sabies on paraven
una nissaga de sàvies herències
que et recorria la genealogia
malendreçats per temes
o per autors o per colors
la majoria ni t'has mirat
alguns els vas repassar de jove
només de biaix
uns quants els vas llegir de fit a fit
i molt pocs

te'ls vas estudiar amb frisança

perquè t'hi anava la carrera

ara Internet té tots els llibres
trobar-los és instantani
el teu tresor decau
com les accions de Kodak
a la borsa de Nova York

si et serveix de consol

les biblioteques públiques

ara són refugis climàtics

per canícules d'estiu

no fa gaire mesos hi deixaven 

més pel·lícules que llibres

ara totes són a Filmin o Netflix