te'ns fas imprescindible com el temps sòlida com l'espai
però ara lluites la memòria que cada vegada és més dubte els paisatges se t'esvaeixen com les petjades a la platja esborrades per l'onatge quan gires per buscar-les no hi són et preguntes si tot fou mentida si tota tu ets fonedissa si la propera onada t'esborrarà sencera
amb la necessitat extrema d'arribar on sigui lluny d'aquí de viure qualsevol altra vida per aliena que se't faci
des de l'altra vora veus una llunyania immensa no has deixat petjada ni estela la història passada s'esvaeix com alè a la tramuntana sense memòria vagues pel barri desconegut cercant l'oportunitat nova