Garrotxa

què a prop sóc de ser feliç
entre fagedes i bedollars
cau de follets i fades
d'aquelles que només saben explicar contes
de roques encantades
arrodonides per déus antropològics
entre alçades que groguegen
les tardors de cada any 

descobrir rere els faigs 
horitzons innivats que evoquen fronteres

a vista d'àliga
tinc aquesta immensa felicitat
a cau de dits 
que lluny que sóc de ser feliç


Coll de Comdrei

destí

no beneeixo el destí
que em mena inexorable
cap a la buidor eterna
però també us he de dir
que no em trobareu en guerres
que sé perdudes
així és que
deixeu-me conviure
amb aquesta contradicció
perquè és l'únic que dóna
sentit a la meva vida

amor

entre els llins tendres
on buscaves les carícies noves
sempre hi era la seva petjada
i t'envaïa l'enyor i la impotència

plena

li he agafat la mà a la lluna plena i l'he acompanyada a fer la volta de la nit