deixeu-me no seguir
no esmerceu temps
en fer-me viure una vida
que ja fa massa que no ho és
no em feu fugir de la mort
no allargueu aquesta buidor
que per curta que us sembli
se'm fa eterna
deixeu-me ser silenci
deixeu-me ser nit
deixeu-me ser res
jueves, 27 de noviembre de 2014
flassades pobres
era de nit tancada i flassades pobres
ens sentíem els sons salvatges
recordàvem aquells plaers
que encara ens tremolaven
no sabíem els 'coms' ni 'per quès'
ens vivíem abraçats l'un a l'altre
i necessitàvem agradar-nos
com per recuperar tota la història
que ens va transcórrer allunyats
ens sentíem els sons salvatges
recordàvem aquells plaers
que encara ens tremolaven
no sabíem els 'coms' ni 'per quès'
ens vivíem abraçats l'un a l'altre
i necessitàvem agradar-nos
com per recuperar tota la història
que ens va transcórrer allunyats
martes, 25 de noviembre de 2014
tramuntana
tot plegat ets tu
aquella part de mi
que em caragola de silencis
l'aspror de la carícia
ara ja de sorra
m'arracona en oblits
bandeja els pensaments
i buida la poesia
sóc erm de tot
impossible de tu
els presents s'anihilen
cada vegada més
la dolça memòria
és fum a la tramuntana
aquella part de mi
que em caragola de silencis
l'aspror de la carícia
ara ja de sorra
m'arracona en oblits
bandeja els pensaments
i buida la poesia
sóc erm de tot
impossible de tu
els presents s'anihilen
cada vegada més
la dolça memòria
és fum a la tramuntana
sábado, 15 de noviembre de 2014
no és llum
I
no és llum si no sap dibuixar-te el perfil
i quan ho fa
en el silenci de la nit
llueix art
II
m'escrius paraulesque a l'habitació buida
giravolten jugant amb les parets
el silenci de pedra esdevé música
III
hi ha una llum de platave de lluna plena
dibuixa joies de paisatge
el vent els dóna vida
i fa sorolls de por
no és bosc és joc
i la nit és freda
IV
amb el teu llibre gruixut a sota el braç
que et fa de nansa
i t'aguanta a la vida
amb el teu cabell blanc
acuradament descuidat
presumint del que ets
i sense pretendre res
V
tenir totes les rialles possiblesi enyorar aquell somriure de fum
VI
et veig trencada i llunyet sento sola de mi i m'adono
que el que és sol sóc jo
i sols i llunes fan vida
i nosaltres els mirem
des dels nostres terres
i volem ser la mateixa història
per allunyada que la visquem
potser ens defensem
de no saber conviure'ns
VII
em ratifico a l'escriure'tel que et vaig dir i el que et dic.
sempre és un encàrrec d'amor
que bé del cor
i et diu que ens dol quan no hi som
i ens enyora la gatzara que crema silencis
VIII
t'estimo amorno sé com ho faré
però t'estimo
no sé perquè serveix
però t'estimo
no sé de futur
però t'estimo
IX
tots els meus passats s'han volgut ferms
i sempre s'han esvaït
X
sabent-nos llunyels exigim a les curtes
estones de trobada
les mels tendres i lentes
que sabem mereixedors
com si restéssim ajaguts
en aquelles llargues nits
que obliden els dies
i que duren setmanes
Suscribirse a:
Entradas (Atom)