papallones

dir-te silencis i esvair colors
seguir el fil de qualsevol cabdell descabdellat 

per arribar al mateix enlloc de cada dia 

tornar als retorns
on la mort s'estova
i renaixen les papallones
pentinadores de colors de flors
i les paraules fan olor de primavera

vi

res no sap allunyar-me de tu
el teu record recurrent torna
el silenci el canta a llàgrimes
per vides que sobrevisqui
amb noves hàbilitats destres
cada cicle em confirma
que no hi haurà cap raïm
capaç de fer-nos aquell vi
que ens va felicitar festes
i acompanyar carícies

creu i cara

creu

torno a ser el silenci escairat 

en una cantonada obaga

empresonat per una geometria

sense força per obrir l'espai

incapaç de fer sentir cants

torno a ser aquel vell jo
massa cansat per viure lliure

cara

queda un desig esmicolat

al marge del bosc
on viure és proesa individual
al marge del bosc

on cap rutina t'arrecera

al marge del bosc

sense carícia que et faci llar

al marge del bosc

on aixeques la infinita mirada

al marge del bosc

i l'aire és net i brillant i lliure

al marge del bosc