emoció

del vel a la vela
et venta el vent
i corres
i transcorres
de l'anima
al cor

el magí
incapaç de fer
és fora d'aquest món
ho intenta
però no aprèn
i si aprèn
de res no serveix

arts

t'escriuré
et descriuré
amb paraules t'esculpiré
de petons et dibuixaré
entre silencis et comprendré
i en la distància t'enyoraré

ella

lluna de llauna
llisa de llet
llata de llenya
llana de llebre
llaç de lluç

lluc de llorer

lleure de lluny
llamp de llum
lloc de llar
lluita de lleva

ella

ella

ella

pertot ella

distància

et sé allà
entre la multitud
propera a tocar
llunyana invisible
la ciutat traïdora
amaga els probables
per fer-los impossibles

no he trobat el sensor
que et detecti
ni l'espia còmplice
que t'assenyali

per tot això
només som distància

prou

un dia diré prou
travessaré tots els paisatges que ens separen
ensordiré tots els sons que ens eixorden
moriré de totes les meves vides
per viure en tu
només en tu

viure només
els teus paisatges
les teves músiques
la teva vida

no ser res sense tu

miratge

i allà t'estàs
en un horitzó impossible
que se'm fa infinit
la proximitat és miratge

el desesperant miratge
de cada dia

Montseny

arribaran els dies tous
amarats d'enyor
i junts tremolarem
amb carícies tendres
que crèiem oblidades
allargarem converses
de pastisseria casolana
i silencis de cafè
acabat de moldre

a les tardes de fresca
travessarem el Montnegre
escolarem caminades
de platja a platja
un al costat de l'altre
sense tocar-nos
tant sols algun frec casual
de mans poc innocents
per saber-nos aprop

de tornada al Montseny

la lluna ens farà d'estela