Páginas

sábado, 30 de marzo de 2024

Anna dotze

l'Anna va marxar
fa dotze marços
des llavors
resto marcit
en un racó ínfim
arraulit de por
per la vida desapresa
he creuat prou camins
com per reemprendre'm
sense cap èxit
de cada fracàs
n'he fet homenatge
de cada enyor
n'he fet memòria
de cada tristor
n'he fet malaltia
no faig res més
que viure de la renda
amb tots els símptomes

jueves, 28 de marzo de 2024

futur

et recordo en aquell somriure
que cridava vida
defugint totes les morts possibles

recordar-me en tu
en aquells braços
que m'arreceraven
que em feien fort
que em sentien infinit
que em sabien immortal
que m'acaronaven sencer
com si mai més tornéssim a pertànyer-nos
l'un a l'altre
com si fos la última oportunitat de tenir-nos
l'un a l'altre
fins a cada matí següent
que ens despertava junts
ens vivia la felicitat de cada dia
ens feia plaents i plens
on jo hi posava paraules
tu hi posaves somnis
el futur era immens i nostre
i només hi havia futur

captaires

encara no és prou tard
però la nit és tancada i el fred viu
els voltants del mercat adormit
s'omple d'ombres impersonals
captaires que busquen la menja
entre la deixalla de l'ostentosa ciutat

als afores del mercat fosc
hi mor un tros de ciutat cada nit
les ombres sobreviuen al silenci
bombers uniformats per ordres dels de dalt
els han apagat el foc de paper i palets
on conjuraven averanys i supersticions

en algun racó algú es fa un jaç de cartró
conjurant-se per un demà gens garantit
sense més conversa que la por i el fred

el silenci d'asfalt i ciment
recicla totes les restes
la ciutat creix sobre escombraries
i cada nit sens falta
la pobresa esporga els seus marges

miércoles, 27 de marzo de 2024

emocions

tristesa

un dia deixaràs d'estimar-me
o potser t'adonaràs
que no m'estimes prou
seguirem junts per temps
et sabrà greu confessar-m'ho
i em percebràs feliç
en la meva ignorància


alegria

junts rèiem tant i tan bé
que cap drama
ens era possible

ràbia

és la pedra 
que et crema l'ànima
i qui te la deixà
vola lleuger i mesell


por

la por ens va abraçar
i un tros de vida
ens va morir per sempre
mentre la resta més que viure
sobrevivia


sorpresa

ets aquí
ara que jo no
ja no hi soc
ara que ets aquí
jugarem la vida
a fet i amagat
fins a madurs
ens sorprendrà
la felicitat perduda


fàstic

et cobreix 
amb cos greixós i suat
fortor de fum rovellat
i esperits podrits
no tens força pel no
t'omple el cos
de brutícia
i l'ànima de fàstic

lunes, 25 de marzo de 2024

un dia

un dia deixaràs d'estimar-me
o potser t'adonaràs
que no m'estimes prou
seguirem junts per temps
et sabrà greu confessar-m'ho
i em percebràs feliç
en la meva ignorància

el dia que

el dia que mori
estarà tot per fer
des del darrer alè
somriuré sorneguer
perquè tot quedarà fet

miércoles, 6 de marzo de 2024

religions

religions d'ànimes mentides
d'eternitats falses com el fum
assassins de la felicitat
sou carronyaires de carronya

del culte a la mort
en feu la vostra vida

fent-vos amos dels pecats
mortifiqueu penitències
des de la vostra impune maldat




domingo, 3 de marzo de 2024

colons

i van venir aquells homes blancs
i ens van ensenyar la seva llengua
i ens van dir que era la de tot el món
i ens van fer creure en els seus déus
i ens van dir que eren millors
i ens van amagar els costums
i ens van fer prendre els seus
quan vam escoltar que la seva llengua
no tenia les nostres paraules
quan vam veure que els seus déus
no ens estimaven
quan ens vam trobar absents
amb uns costums que no enteníem
ja era massa tard
la terra era seva

viernes, 1 de marzo de 2024