Páginas

martes, 11 de febrero de 2025

goigs

I
no
no ha estat cap somni
t'he tingut entre els meus braços
i t'he mesurat sencera
sense deixar cap racó per aprendre't

II

la felicitat és saber-te suada amb mi

III
el meu malson és
somiar que tu i jo
només som dos éssers adults
buscant el mateix
i ho trobem sense trobar-nos

IV
què vols que fem?
ens veiem o ens enyorem?

V
sol a casa
bado pels racons
amb el regust
de la teva mel als llavis

de primaveres i vides

I
dies de prat d'olor de mel
i tota la paleta de colors possibles.

II
es guarda el verd
dins de la fusta morta 
la primavera l'esclata
és vida o potser màgia

III
avui fa un ponent sec 
que clareja les boires
i deixa el paisatge retallat
per horitzons de vidre

IV
la primavera és una bogeria 
amb excusa meteorològica

V
per viure't plena t'ofereixo
un ram de flors salvatges
del prat de primavera
el que trobes a mig camí
entre les nostres cases

t'ofreno un ram de seducció

VI
el mantell de la nit es posarà
a poc a poc
apagant el color blau fred
de la tarda tramuntanada

VII
m'he quedat pal plantat
veient el part
d'una immensa lluna de sang
a l'horitzó de llevant.

VIII
marxo a caminar
seguiré la llera de dos rius
canviaré de comarca
o bé driblaré la pluja 
o bé m'amararà
sec o xop et trobaré

camino ferm
seguint el camí del sol
amb la seguretat d'arribar
abans que no es faci de nit
la primavera allarga els dies
i la foscor s'espera

incident

retingut en el tren
fora un desert de gel
de magnituds bíbliques
dintre el fred s'escola
per racons invisibles
el terra és blanc balb
el cel és blau àrtic
amb un sol ineficaç
el fred ens atansa a tots
som esfera d'humanitat
que prega per sobreviure
els rescats triguen massa
no serà fàcil que arribin
ni que ens salvin a tots

potser no hi ha demà

santuari

la finestra mig oberta
arraconarà un raig de llum
que il·luminarà just el seu retrat
hi farà l'altar improvisat
en aquella hora del dia
d'aquell dia de l'any
amb permís dels núvols
que no ho ombregin
i de la lluna no ho eclipsi
hi seràs badoc com sempre
recitaràs el prec de memòria
i en la pols de l'estança
s'hi projectarà la seva imatge
com un holograma primitiu

interestel·lar

la nau nova era ràpida 
el fill atrapà el pare
només deu anys després de salpar
el pare amb la nau vella portava vint anys
solcant el buit i sense saber res de ningú
es dirigia cap a Andromeda
a la cerca de móns possibles

les logístiques i explicacions duren poc
tots dos abandonen la nau vella
per seguir el viatge plegats
tenen molt de temps per parlar
i dues vides per explicar-se

notari

mentre el notari anotava el testament
el client s'anava omplint de mort

traïr

I
la teva explicació
són preguntes toves
respostes a mitges
t'escolto badoc
amb la por que si no s'ho faig
marxaràs de mi
ja no tinc més dignitat
que la que viu amb tu

se m'ha erosionat el que era
m'he desprès de mi
i tot jo només sóc feblesa
a part iguals amb egoisme

quin mal em fa
no saber perdonar-te
ni que sigui per oblit
la teva traïdoria


II

Només quan vas marxar a traïció
et vaig estimar de veritat

llengües

de llengües m'interessa el català

i la meva
perquè és capaç de fremir
tots les sensualitats del teu cos
i em fa feliç gaudir-ho amb tu

d'infant
ens ensenyaven el francès
amb una intenció de glamur
que va quedar en gimnàstica de paper

de jove
em vaig esforçar en aprendre anglès
perquè era inevitable com el món

d'adult
no em trec de sobre el castellà
ens l'han fet llengua d'opressió
el practico amb ràbia i por

vis a vis

érem a cada costat de la tanca
prometent-nos futurs dolços
amb la mirada buida
dels que castiguen la felicitat aliena

irreversible

vam ser de no tenir lligams
i ens vam perdre
després vam intentar
cosir nexes de paper
per tornar a ser-hi
vam fer tard
havíem perdut el pols
l'entropia és inexorable

sí ho haguéssim fet diferent
ara potser hi seríem
però els condicionals no existeixen
el temps només té un sentit
i corre a velocitat de vertigen

història

convertim la història en crònica de successos
i ens viu totes les mesquinesa del món

el petó en els teus llavis carnosos
la carícia inesperada que m'estremeix
el somriure del fill de lla veïna 
que travessà els envans frontera
no són història

soledat

hi ha una guerra fosca
entre la meva solitud i la meva soledat
la que desitjo i la que suporto

és una guerra que transita
entre la sang i la por
entre el plaer i la resignació

és una guerra que em fa presoner
que només admet un vencedor
i no sóc jo

lunes, 10 de febrero de 2025

llibertat

és la teva opció
és el teu dret
és la teva llibertat
tu ets la teva mesura
la mesura de tot

el món no és 
ni mur ni presó
és marc de referència
on expressar-te

salpar

perquè salpar no és viure
sinó ho fem plegats

cansament

sento un cansament hostil
que m'atura tots els possibles

descloure

hi ha paraules
que no saben explicar el que volen dir
no veig possible
que es pugui DESCLOURE una poncella
com si fos la caixa forta
d'un banc central europeu

dimensions

primer de tot és el temps 
unidimensional imparable
sempre en avant irreversible
incapaç de demanar perdó
sense penitència possible

després com els reis d'orient
van les tres dimensions espacials

la línia 
espai unidimensional
també com el temps
però amb l'esqueix de llibertat 
que li permet estar-se quiet 
avançar en un sentit
o retrocedir en el contrari
si els unidimensionals 
tinguessin consciència
podrien corregir errors
demanarien perdó per pecats
que no han pogut cometre

el plànol
espai bidireccional
que s'escampa 
com taca d'oli imparable
amb un grau de llibertat
més que la línia
però encara mediocre
pot cercar camins nous
i dreceres possibles
els espectadors externs
fent trampa
hi poden trobar colors
i perspectives

el volum
espai tridimensional
ara ja sí amb tota
la llibertat coneguda
amb la frontera
de la tecnologia 
i el límit de la física
aquí l'amor i el desamor
l'únic motor de l'univers
pot explicar mil històries
i fer tots els possibles
per entretenir l'entropia

(per justificar-me
amor o desamor
crear o matar
construir o destruir
i moltes altres diades
són la mateixa cosa)

imatge

recórrer l'espai en silenci
aprenent-me cada pas que transito
buscant la teva absència entre racons
amarant de llàgrimes el trajecte
recollint els brins de tu
que m'ajuden a seguir-te somiant
lluitant contra el temps que s'esvaeix
contra la memòria que s'apaga
d'una imatge teva
que ja no envelleix

amb tu

amb tu no sé què seré
sens tu no hi seré

mal dia

caço paraules estranyes
per donar aire cult a l'escrit
no passo de la forma
cap idea que l'ompli
l'esborro manta vegades
en desisteixo
em visc tan mediocre
com les dretes del país
que ens empresona

Llançà

els passeigs amb un perquè sempre útil
anant per feina d'esquena al mar tranquil
acabar la gestió de cada matí

a la tarda prendre les planxes
caminar sobre les aigües en miracle
remar cap a les cales properes
la mar en calma ens ho feia fàcil
entre l'equilibri del cos i el silenci de l'ànima

de capvespre amb les xerrades sense contacte
sopars estelats amb llum d'espelmes
era regal de nits
sense concedir-nos plaers
sense fer-nos pecats

no vaig saber ser-hi
el paisatge ventat
el que testimonia el bes del Pirineu al mar
se m'escolà entre les mans
com totes les altres vegades

viernes, 7 de febrero de 2025

comiat

fa un dia balb
de tarda erma
diuen que plourà
escampo els cabassos
per recollir-ne un bri
medecina de secada

m'hi retrunyen tes paraules
i el silenci és impossible

de tots els diferents
vaig triar-me el pitjor
en soc conscient
i gens orgullós
m'he esforçat pels canvis
han estat pocs i fonedissos

insomni

torna son
dorm-me
és massa fosc
per veure-m'hi
és massa fred
per estar-m'hi
és massa greu
per plaure'm
és massa llarg
per ser-hi
és massa nit
per viure-la

sequera

I
si vols fer-me un goig
plou-me la secada
que l'aigua neta aterri a terra
esbandeixi pols i pors
i s'endugui aquesta
onzena plaga bíblica
això no va de pecats
va d'homes bruts
i déus en revenja d'odi


II

ara és hivern en el jardí
tot és ple d'aglans corcats sobre mantell de pols eixuta
la tardor presagiava un bon any que ha acabat en res
tota aquesta biologia és perd sota les meves passes
els glans cruixen amb el pes com si fossin de pa torrat
som en secada bíblica per pecats que no son nostres

matalàs

el matalàs de sempre
recorda suau la teva figura
a vegades m'hi desplaço
des del meu costat
i a poc a poc i sense torb
rodolo cap on eres
llavors tanco els ulls
i en el silenci fosc
sento la teva abraçada
i tots els nostres pecats
hi tornen impúdics

llibre

quin llibre més encarcarat
impossible de vinclar
hi mantinc lluita fèrria
per intentar llegir-lo
jo l'obro i ell es tanca
m'amaga les lletres
a pany i forrellat
com censurant-les
si no vigilo
m'ha aixafarà un dit

pollancre

quan el vent mou
les fulles del pollancre
fan fressa com de pluja
quan això passa
a la tarda d'estiu
el temps refresca
i fa agradable la becaina

déu

només us parlaré de déu
per negar-lo
no busqueu en els meus escrits
cap pregària buida
ni consol de vida eterna
màxim
i si en sabés prou
alguna fórmula matemàtica
què demostri la mort com final
definitiu i necessari
on la variable déu
hi brilla per l'absència

besllum

era tan diàfan
què al besllum
se li delataven
les intencions

jueves, 6 de febrero de 2025

contradiccions

l'advocada del violador
amb la filla forçada
el fabricant d'armes
amb la bomba a la teulada
l'agressiu racista
ennegrit per melanoma
l'homòfob xerraire
sortint de l'armari irisat
el capellà devot
acusat de pederàstia
el sense llar deixat
ocupant el palau reial
el millor forner del poble
amb diagnòstic de celíac
el comunista de revolució
boig per la fatxenda feixista

capicuitat

sóc conscient
que la paraula capicuitat no existeix

potser
arribat aquest grau de derivació
s'hauria d'escriure amb Q
i deixar-ho en capiqüitat
potser

em dol aquesta inexistència
perquè si ara és una manera de ser número
més lligada a superstició que al càlcul
potser més endavant
podria arribar a ser una manera de pensar
d'escriure o de viure
pensar en capicua
escriure capicuitats
viure capucuitadament
acabar allà mateix on vas començar
l'etern retorn que deia Nietzsche
copiant-s'ho dels clàssics
o "torna al Born" que diem a casa

no confonc semblança i equivalència
res no és igual com fou
màxim s'hi assembla
tot està subjecte a l'evolució
i aquest és el sentit de la vida
Vegeu-me més darwinià que nietzschià

per acabar-ho de reblar
la diferència entre evolució i involució
només és moral
és més de missa que de ciència
canviar ales de vol infinit
per urpes que t'enterren en vida
em pot semblar
més involució que evolució
però ¿qui sóc jo per jutjar res?

per cert
que la paraula capicuitat no existeix
en sóc conscient

Numero 2 (II)

és la número dos
n'és conscient i s'hi resigna
és la que mai no va
als actes oficials
la que la família sap
però ningú no pregunta
les que sempre rep
les trucades d'amagat
amb els t'enyoro usats
els eterns de seguida
que pugui m'escapo
la que no té agenda
sempre i a tothora
està disposada per a Ell
té l'apartament correcte
en un barri correcte
on la gent hi dorm
i ni pregunta ni saluda
és el cau de culpa
que no de pecat
perquè no s'estan
per morals atàviques

la Número u ho sospita
el seu home fa temps
que no li roba petons
que no l'amanyaga
d'amagat en cap racó
que no pregunta vestits
ni cabells endreçats
que cada dia hi és menys
i quan hi és hi és poc
la Número u ho sap
només es pregunta
fins quan ho aguantarà
les mirades badoques
les fugides a destemps
les respostes absurdes
ja han deixat de ser indicis
ara són proves granítiques

Ell a l'apartament correcte
ha vingut fora d'hora i tens
no com per mal dia de feina
ni discussió amb dona o fills
hi ha alguna cosa més
la Número dos pregunta
però Ell defuig respostes
tampoc la toca ni la busca
resta absent i desorientat
la Número dos ho percep
li deixa espai i temps
però acaba insistint-li
la teva dona ho sap
li pregunta sens vacil·lar
Ell li respon sens evasiva
m'ha fet fora de casa

passen dies junts
que no pas bons
Ell s'ha mig instal·lat
a l'apartament correcte
però res no és com era
la passió d'abans
va fugir per la finestra
no triguen les excuses
les distàncies creixen
i la Números dos
viu tan sola com abans
i frustrada com sempre
un dia ell li explica
que ha trobat un pis
que s'hi instal·larà aviat
la Número dos sap
que cap exclusivitat
no se li havia promès
i el miratge de ser
número u s'esvaeix

tornen a viure separats
amb el ritme d'abans
de fugides i excuses
de trucades a destemps
com l'abans de sempre

la Número dos sospita
sense que importin
quines proves provoquen
es confirma la número u bis
la Número dos no és u
es fa forta i pregunta
ell s'hi nega vehement
i li culpa desconfiança
menteix tots els possibles
però ara ja no és creïble
amb ràbia i tard
la Número dos entén
és número dos sempre
hi hagi o no número u

avui Ell ha volgut entrar
a l'apartament correcte
o perquè és dimarts
o perquè és migdia
la clau no ha funcionat
ha trucat la número 2
que no li ha contestat
mil intents en va després
li mostren que tot és diferent
el final sempre és diferent
ell li fa arribar un missatge
breu i greu com un tret
on només diu ADÉU

l'atribut de número dos
queda enterrat per sempre
ja és Ella sencera i plena
sempre dels sempres Ella

miércoles, 5 de febrero de 2025

onada

i veig l'onada
com un comportament de l'aigua
que arbora per sobre l'horitzontalitat
solidària entre iguals
es prenen les mans des de la filada
i s'exciten en un bri de llibertat
quan baixa l'aigua tot queda on era
i la bromera es desfà de pressa
res no canvia però tot ha estat

és l'onada el crit de llibertat contra rutines?
és onada per mirar més enllà de l'horitzó pla?
nedo per les cretes de les ones
perquè viure sense llibertat
no té ni gràcia ni vida

Número 2 (I)

ella és la número dos
n'és conscient i s'hi resigna
és la que mai no va
als actes oficials
la que la família sap
però ningú no pregunta
les que sempre rep
les trucades d'amagat
amb els t'enyoro usats
els eterns de seguida
que pugui m'escapo
la que no té agenda
sempre i a tothora
està disposada per a Ell
té l'apartament correcte
en un barri correcte
on la gent hi dorm
i ni pregunta ni saluda
és el cau de culpa
que no de pecat
perquè no s'estan
per morals atàviques

la Número u ho sospita
el seu home fa temps
que no li roba petons
que no l'amanyaga
d'amagat en cap racó
que no pregunta vestits
ni cabells endreçats
que cada dia hi és menys
i quan hi és hi és poc
la Número u ho sap 
només es pregunta
fins quan ho aguantarà
les mirades badoques
les fugides a destemps
les respostes absurdes
ja han deixat de ser indicis
ara són proves granítiques

Ell a l'apartament correcte
ha vingut fora d'hora i tens
no com per mal dia de feina
ni discussió amb dona o f
ills
hi ha alguna cosa més
la Número dos pregunta
però Ell defuig respostes
tampoc la toca ni la busca
resta absent i desorientat
la Número dos ho percep
li deixa espai i temps
però acaba insistint-li
la teva dona ho sap
li pregunta sens vacil·lar
Ell li respon sens evasiva
m'ha fet fora de casa

passen dies junts
que no pas bons
Ell s'ha mig instal·lat
a l'apartament correcte
però res no és com era
la passió d'abans
va fugir per la finestra
no triguen les excuses
les distàncies creixen
i la Números dos
viu tan sola com abans
i frustrada com sempre
un dia ell li explica
que ha trobat un pis
que s'hi instal·larà aviat
la Número dos sap
que cap exclusivitat
no se li havia promès
i el miratge de ser
número u s'esvaeix 

tornen a viure separats
amb el ritme d'abans
de fugides i excuses
de trucades a destemps
com l'abans de sempre 

la Número dos sospita
sense que importin
quines proves provoquen
es confirma la número u bis
la Número dos no és u
es fa forta 
i pregunta
ell s'hi nega vehement
i li culpa desconfiança
menteix tots els possibles
però ara ja no és creïble
amb ràbia i tard 
la Número dos entén
és número dos sempre
hi hagi o no número u

a l'horitzó de ciutat se sent
una sirena apropant-se
a l'apartament correcte
la cambra és fosca
la número dos mira absent
amb la cara desencaixada
i alguna llàgrima solta
resta asseguda on sempre
amb una pistola a la mà
que encara fumeja
el cos d'ell empastifa
la catifa de sang roja
que li brolla des d'un pit
on no hi havia cor

martes, 4 de febrero de 2025

lliçó

t'ho posaré fàcil
el sol fet que creguis
que una cosa existeix no fa que existeixi
i aquesta
que és una veritat granítica
serveix per als deliris
les supersticions i les religions
ni tu ni ningú
no pot demostrar
que la teva dissociació sigui real
demostrar-ho 
és tan difícil com inútil

urbanitat

darrerament he pres el costum
de rebre les visites
amb un llibre mig obert a la mà esquerra
i les ulleres de llegir penjades del nas
mentre els estiro la mà dreta per saludar
amb la màxima fermesa de què sóc capaç
em disculpo per la culta fanfarronada
amb la traginada excusa
del no sé què que estic buscant
i acabo preguntant a la visita
si en té cap notícia de l'objecte
sense esperar la seva resposta
de ben segur que astorada i negativa
tanco el llibre amb decisió
recullo les ulleres de llegir
per evitar que caiguin
els espeto un "tant se val"
els faig entrar menjador endins
els agraeixo la visita
i els pregunto les cortesies comunes

ramell de remei

remeiera de remeis
conjugo la cura en femení
ramellera de ramells
omplo el gerro gran per lluir
remeiera de ramells
tria les flors per fer-me guarir
ramellera de remeis
fes la bruixeria ara i aquí

mentre em deixo seduir
de baix el poble badoc
puja armat per destruir

lunes, 3 de febrero de 2025

alzheimer

en el curs de la lectura
s'esborraven les paraules llegides

era com escriure-les
amb ploma antiga
i tinta xinesa
sobre el corrent del riu
camí de desguàs
amb l'esperança
que el mar les recollís
les reconstruís
però era tan efímer
com l'olor de sàndal
de les setmanes santes dels setanta

ella n'era la lectora
seva era la mà que escrivia
memòria i oblit eren seves
com seves eren
l'angoixa i la impotència

elements

quan et vaig creure terra
vaig recórrer tots els paisatges
de tots els mons possibles
escodrinyant els trossos presos
per trobar algun bri de tu
i no
no eres terra

quan et vaig creure d'aigua
vaig nedar tots els oceans i mars
tots els rius i llacs
vaig beure de totes les aigües
potables i salobres
per cercar algun vestigi de tu
i no
no eres aigua

quan et vaig creure aire
vaig volar pels amples cels 
tastant totes les seves molècules
per destriar alguna de les teves
i no
no eres aire

quan et vaig creure foc
em vaig fer encenall lleuger
sense brasa i poca cendra
per fondre tota la meva energia en tu
i no
ara sé que no eres foc
però ara soc jo qui no hi és

faig curt

a vegades faig curt de paraules
sovint em desoriento entre les idees
i quedo incoherent en les vivències

llavors
prenc el silenci com a alternativa
o m'oblido de callar i esdevinc caos on soc
i la vida se m'esvaeix com alenada pel vent

perquè
els sinònims s'amaguen en diccionaris fèrrics
les idees naveguen incertes i dubtoses
entre filosofies místiques i mistificades
amb l'edat em creix la por
i només ser viure en el confort

Arenys

restaurant a tocar de mar
amb un cert luxe de menja
de preu lleial i sense ostentació
tot son plats de peix fresc
l'ambient amable i servei cordial
a mig dinar una dona africana
saluda els cambrers
i ofereix per les taules
un mostrari de polseres
i collarets de granadura
els clients ens la mirem
amb més cordialitat que interès
el volt acaba en desastre comercial
a la meva esquerra on tinc el mar
la xicota xerra amb un cambrer
amb posat distès i familiar
no en sé escoltar la conversa
tampoc hi paro gaire esment
no és de bona educació
ni escoltar conversa dels altres
ni menystenir la pròpia

en acabat de dinar m'assec
en una taula buida de fora
per fer la cigarreta prohibida dins
quedo al marge d'on comensals purs
s'estalvien la intempèrie de gener

més enllà del perímetre del restaurant
la dona africana escura un plat
que una paret no em deixa veure el dins
imagino que deu ser producte
de la conversa amb el cambrer
mentre aleno la meva metzina
des de l'esquerra mirant nord
ve un senyor barbut i deixat
carreteja llibres i me'ls ofereix
al preu de dos euros el més car
no me'ls miro i no compro
tampoc no hi posa insistència
passa darrera meu vorejant el perímetre
i saluda la dona africana que encara menja
ella li pregunta si en vol del seu dinar
ell somriu i li fa un no agraït
i segueix lleuger el seu trajecte
camí del sud direcció Caldetes

el sol segueix amagat entre núvols
que amenaçaven pluja no fa gaire
l'ambient és fred però no fa aire
i jo rebo una lliçó de solidaritat
que dies després encara em commou

endevinalla

amb cognom de color de revolució
i nom de la muntanya màgica
que ens asserena 
des del cor del país
vas néixer estàndard
però cap lluita se't va fer petita
i la que et va vèncer
se't va endur la vida
en una maleïda prematuritat
tan innecessària com absurda

no crec en la vida eterna
només en la petita pròrroga
que et dona el nostre record
el nostre teu merescut record 

sábado, 1 de febrero de 2025

Raval

vaig traginar per aquell Raval
dels vuitanta del segle passat
la murada de pedra ja no hi era
però de murs no en faltaven
era l'eterna frontera enquistada
entre molls del port sense mar
i plana urbanitzada cap a muntanyes
entre llei dels rics i crims del marge
entre moral de purs i pecats del món
la llum hi era escassa de neons rancis
i fanals apartats que tremolaven
quan els seus per fi veien el sol
era tan zenital que tot els ho cremava
s'hi vivia amb por de viure
i s'hi moria amb de sobreviure

vaig traginar per aquell Raval
dels vuitanta del segle passat
barreja de plaers i misèries
de pudors podrides i poders febles
els no pocs diners que hi havia
fugien a revolades de mans trencades
fou aquell moment de Sodoma
en què SIDA i sobredosis
condemnaven a mort els pecadors
semblava el retorn de l'atàvica inquisició
de la rància Espanya de contrareformes
tot era ple de xerraires i moralistes
a la cerca de missions properes
beneïen mals i malalts sens ànima
amb més penitència que cura
amb més fe i missa que recurs
mentre el seu deu antic i miop
seguia fent els genocidis indiscriminats 
que cremaven agressors i víctimes
en el mateix foc indestriable

vaig traginar per aquell Raval
dels vuitanta del segle passat
quan la Venèria amb majúscula
va col·lapsar aquell món de poques puntades
on hi havia addiccions destructores
que suïcidaven els addictes
i mataven les seves famílies
va arribar la SIDA 
i el col·lapse es va accelerar
la clàssica tuberculosis de sempre
que preteníem eradicar
va esdevenir oportunista
i es va escampar com un tsunami
es van descobrir càncers rars entre 
heroïnòmans de xeringues reciclades
i prostitutes amb preservatius de cartró
la SIDA també va fer estralls
entre homosexuals i promiscus 
però aquesta ja era la pandèmia d'arreu
no la nostrada manera de morir
en aquell Raval d'aquells vuitanta

vaig traginar per aquell Raval
dels vuitanta del segle passat
amb una motxilla d'inconsciència
una biologia post-adolescent 
i un magí regirat com un mitjó
tots les meves certeses i absoluts
va fugir claveguera avall



Pallarès

diuen que una vegada
Pablo Picasso digué a Diego Rivera
que ningú no pintava les cares
com Frida Kahlo

diuen


jo he conegut l'Eulàlia Pallarès

potser fou Rivera qui li ho va dir a Picasso
però no crec
no va en el personatge

potser el que digué Picasso a Rivera
més o menys
seria que cap dels dos
pintava les cares com ho feia la Frida


segurament era això

però he d'insistir
encara que no sigui de la triada
jo he conegut la Eulàlia Pallarès

viernes, 31 de enero de 2025

declaració monosil·làbica

sí que vull
un tros de tu
i a troc
et faig a mans
un tros de mi
ja som dos
junts
que en fan un
sens furt
de cap mal déu
ni jou lleig
per bri de reny
ras i clar
tu i jo
no cal més
no cal res més

salvatge

m'agrada menjar-me les taronges
pelades i a mossegades
no em puc treure de sobre
el primitiu que duc dins
em direu que res com un suc
expremut amb un estri elèctric
comprat en un basar xinès
a la cantonada de casa
no us faré cas
seguiré amb aquestes maneres salvatges
que m'acosten a la terra
i em fan humil i intranscendent

jueves, 30 de enero de 2025

terra

soc de garbellar terra al bosc
de perdre-hi hores remenant-la
observo molses i quan plou
hi busco micelis ínfims
hi recullo miques de compost
per adobar tests florits
també hi prenc brins de llenya
que no arriben a escalfar l'estufa
sé que no ho hauria de fer
però creieu-me quan us dic
que de tots els "no hauria de fer"
aquest és el menys pecat


mentida

si hi ha un déu per damunt dels dimonis
que els esclafi
si hi ha dimonis per damunt de déu
que el neguin
si res no passa
calleu
deixeu de repetir l'absurda mentida

miércoles, 29 de enero de 2025

casament

una núvia vestida de carrer m'espera
en un altar guarnit de llibres
per oficiant l'home bo del poble
que s'entrebanca en les lectures
per testimonis dos joves coneguts
en cordades per cims innivats
per església la casa suficient
que ens ja ens feia de llar
sense cap pretensió de mas
per restaurant el menjador
amb taulons improvisats
i moltes cadires diferents
el xeflis fou regal de la família
què no envejava cap estrella
la vaixella senzilla de basar
perquè havia de ser de pedra
coberteria d'inoxidable estampat
amb les rebaves poc polides
i la cristalleria de vidre barat
del que dringa sord en xocar
el pastís de tres pisos
fou el regal d'un germà
que va marxar amb preses
perquè ell també havia d'estimar

fou un dia suau i transparent
d'una primavera madura
el jardí era paradís de flors i olors
la tarda es vinclava a l'horitzó
mentre el sol cansat es retirava
tot era planer en la poca cerimònia
miressis on miressis ella hi era
el tros més exquisit del paisatge


29 de maig de 2004

martes, 28 de enero de 2025

llavis

perquè tot aboca a tu
el silenci
la festa
el desig
la sacietat
ets l'objecte massiu
que atrau tota manifestació de vida
i jo t'arribo
amb els meus llavis prests i humits 
per besar-te on em diguis

error

escriu la idea
però confon una paraula
i en sortir la nova
brilla amb vida pròpia
l'error esdevé oportunitat

no hi havia idea de força
només el dubte de sempre

retorn al Born

estel estelat fas estela sense mar
mar amarada fas mare sense massa
massa massiva atraus sense perquè
perquè dubtós preguntes sense esma
esma que segueixes esteles sense estel

repressió

van haver de viure l'amor
des de la culpa i el silenci
amagats sota xipressos apartats
espasmòdics orgasmes
ejaculacions furtives
més èpiques que plaents
no van gosar fugir al nord lliure
la por els va tallar les cames

religions falses i enveges banals
els esclavitzaren
 amor i llibertat

el poeta

el poeta
en sentir la mort propera
va esdevenir banal
no tant per a ell
que ja no tenia res a perdre
sinó per a aquella filla
per a qui més amor no hi cabia

lunes, 27 de enero de 2025

nits toves

de nits toves
sense fonament
llençols infidels
mantes que no abriguen
formes estranyes que moren
perquè no les volem vives
fantasmes que s'allarguen infinits
en un estar-s'hi sense ser-hi

gemeguem orgasmes banals
entre els malsons immadurs
i la procreació es desentén
res no ens transcendirà
i l'amor s'hi estarà sense ser-hi

tu i jo surarem superficials
en el bassal de l'envelliment 

domingo, 26 de enero de 2025

dimensions

hi ha espai i hi ha temps
la resta de dimensions
no hi són
són joguines estranyes
de matemàtics i físics
que juguen a explicar-ho tot
i ben fet que fan

com tot el que hi ha
va haver-hi un moment
que no hi era
com tot el que hi ha
hi haurà un moment
en què desapareixerà
no busqueu els abans
que no hi eren
no busqueu els després
que no hi seran
no busqueu déus i ànimes
que si hi van ser
ja no hi són
i tampoc hi seran

vagin per endavant
les meves disculpes
si un dia la ciència
demostra que no tinc raó

existències

I
l'existència és real
el que no existeix és fals
si alguna cosa 
hem de santificar 
que sigui l'obvietat

II
qui ha de demostrar
que alguna cosa existeix
és qui afirma la seva existència
negar existències no provades
és obligació de llibertat

III
posem per exemple
qualsevol dels seus déus
milers de teòlegs trilers
s'han escarrassat en demostrar-los
el seu fracàs n'és prova
de l'existència falsa
i de la seva fe buida
 
IV
no han sabut trobar cap déu
ni cap déu els ha trobat
porten milers d'anys buscant-lo
no se'n surten
milers d'anys enviant ànimes
a paradisos sense retorn
milers d'anys castigant pecats 
amb dimonis de foc i sofre
que no es creuen ni ells

V
queden preguntes per respondre
sempre en quedaran
deixeu que la ciència faci via
que no s'interposi cap teologia
no permeteu que cap superstició
us mistifiqui les vostres pors
la veritat és de ciència no de déus

VI
milions 
de morts en guerres santes
de llibertats esclafades
d'assassinats consentits
de dictadors acomboiats
de capellans immorals
de sexes esclavitzats
de sexualitats culpades
si hi fos 
tot déu seria vergonya

VII
no hi ha déus
no hi ha dimonis
Ockham tenia raó
la seva navalla dalla
credos i compulsions

VIII
t'exigiran a tu
que els demostris
que no hi ha déus ni dimonis
els deixaràs en el deliri
tancaràs la porta en marxar
fora fa un dia clar i fresc
dins fa pudor de clos i podrit

sábado, 25 de enero de 2025

sempre

hi ha un sempre nascut
quan tot va acabar

un sempre de llàgrima tova
que s'entristeix a compte
dels riures compartits

un sempre que silencia
el brogit agre de l'enyor

un sempre descregut
de la teva marxa irreversible

un sempre amagat
que et cerca pels espiralls

un sempre de llum zenital
il·luminat de celísties

un sempre que tinc por
que no arribi mai

escurçó

caçador caçat per escurçó
ara l'escurçó és caçador
escurçó escurces
la vida del caçador
ara l'escurçó és caçador
caram escurçó!
ara que tu ets el caçador
on és el meu caçador?

vida

va néixer
va créixer
va aprendre
va treballar
va estimar
va procrear
va emmalaltir
va curar-se
va envellir
va marxar

fariseus!
traieu brutes mans
de sa ànima digna
i mortal com tot

lunes, 20 de enero de 2025

extermini

una negror carbònica empastifa camps i gent
són les cendres de vides fòssils mal cremades
barrejades amb sals de verins indigeribles
el món colgat entre sutge i egoisme
ho patim a crits mentre morim en silenci

passaran segles no gaires
la Terra renaixerà de les cendres
com ho ha fet tantes altres vegades
però cap humà en farà la crònica
el coet de magnats camí de Mart
es descompondrà entre l'hidrogen i l'heli

penyores

voldria recordar-te en silencis i penyores
sentir-te a cau d'orella i respirar el teu alè
ser l'altre part de la teva biografia
compartir els paisatges de la geografia comuna
debatre les opinions i les idees de llibertat
ballar amb la música que ens festeja
sanar junts amb la mateixa ciència
xerrar amb els amics que sempre hi són

en essència un tu i jo ple i indestriable

martes, 14 de enero de 2025

alçat

alça't dret
i ben dret alçat

no hi ha mar
no hi ha barca
tot és cim
de neu i fred
i el fas a peu
a la cerca del sol
en destí de revenja
impotència de crit
t'han fet pres
en garjola de gel
soldats de plom
et fan custòdia
fuges turó avall
rodolant pendís
com bala de canó
voltes fins la platja
de lluna plena
llum de plata
sorra de marbre
et persegueixen
ets reu de fang
i pecat sagnant
salpes en balena
varada a la sorra
vas mar endins
de Job sense fe
valent de fracàs
covard de gosadia
silent de nit
el futur et tremola
tria destí i port
tots són possibles
tots són lliures

alça't dret
i ben dret alçat

disfressa

vestir-me de tu sempre i arreu
davant dels teus amics i amants
en fracassos de companys de feina
compartint amb els que vas viatjar
o patint el dol dels que no vas triar
entenent dels que en fugies per por
dels que t'ensarronaven fent-te festes
dels que t'estimaven sense que t'adonessis
dels ignorants que t'ignoraven per enveja
de totes elles i ells coneguts o passavolants
ara que els veig des de la teva disfressa
amb aquella teva mirada que tot ho veia

t'admiro com mai no he admirat ningú
t'enyoro tot amb el teu sempre absent

lunes, 13 de enero de 2025

port nou

porta'm a bon port
tu que pots
mena'm amb tu
fins a on vulguis
obre'm nous móns
amagats i estranys
i ajuda'm a ser altre
perquè com sóc
no em sé viure

no sé destriar
silencis de sorolls
cançons d'himnes
opinions de dogmes
vaig empastifat
de records absurds
i credos obsolets
m'he de fer net
pel poc sempre
que em queda

salpar a un mar nou
amb l'horitzó de destí
i cap estela de vestigi

fora i dins

fora
hi ha quietud de nit
un rossinyol canta quec

dins
hi ha escalfor humida i dolça
amb olor de cuina lenta
la remor exagerada d'una nevera
que no sap refredar bé

fora
el ventot de mitja tarda
que tot ho desgavella
quatre gotes insuficients
per oblidar la secada

dins
crema la llenya
amb soroll de forja
deixa una calidesa
tendra i polsosa

fora
sobre l'herba del jardí
ha tornat el gebre
l'hivern segueix viu
és setmana de barbuts

dins
una persistent febrícula
m'envaeix de malestar insà
cos cruixit i apatia malaltissa
avui tampoc no hi ets

fora
hi dorm la gent sense cau
en silenci covard els homenatjo

sábado, 11 de enero de 2025

riu salvatge


I
i ser riu salvatge
de curta durada
d'aigües braves
gèlides i boges
descontrolades
oxigenades i vives
allà on qui gosa
hi fa la fresa
i els fracassos
resten a les roques
fent de pinso
de carronyaires
mentre l'aigua raja
sense ànima

II
no ho sóc de riu salvatge
per sentir-me segur
necessito surar en silenci
en bassal d'aigua assolellada
amb una mica de verdet
si és possible

no hi ha peixos salvatges
enfilant les meves venes
no hi fresa res en mi
cada vegada hi mor més
l'entropia avança ferma

jueves, 9 de enero de 2025

entropia

 u


permeteu-me que m'esplaï en l'entropia
a mitges entre la física i la filosofia
nega de rel tota teologia
i les seves estupideses


dos

doncs sí germans humans
un físic té el dret i la llibertat
de negar la teologia
un teòleg té la llibertat i el dret
de negar l'entropia
el físic viurà la seva creença
sense gaire trasbals
el teòleg no podrà fer-se un te
sense contradir la seva estupidesa


tres

a tots els creients
desitjar-vos una bona vesprada
i dir-vos que
potser hi hagué un déu
si hi fou
durà infinitament menys que un llamp
després tot és camí d'entropia


quatre

si hi hagué un déu
durà infinitament menys que un llamp
a partir d'aquest dubtós inici
tot quedà a mercè de l'entropia
que a poc a poc tot ho desendreça
no busqueu morals ni litúrgies
no adoreu sagrades formes
ni fills de mares absurdes
d'aquell atàvic inici
ni el Hubble ni el Webb
no en trobaran vestigi
per moltes bes que geminin


cinc

l'entropia viu en els sistemes
un sistema és relació d'energia i matèria
tots els sistemes són oberts
no poden fugir
d'intercanviar energia i matèria
amb altres sistemes oberts
per desig que hi posin
i teologia que resin
l'entropia és la responsable
de la decadència dels sistemes


sis

la vida és energia i matèria
el temps és irreversible
la vida és una bella manera
d'alentir l'entropia


set

l'entropia és la lluita del desordre contra el temps
i demostra que el temps és irreversible
somiar en una màquina del temps és teologia


vuit

un sistema és la relació
entre energia i matèria
tots els sistemes són oberts
perquè energia i matèria
transita entre ells
diuen que l'univers
és l'únic sistema tancat
que no intercanvia amb l'exterior
perquè no hi ha exterior a l'univers
per tant no hi ha sistemes tancats


nou

quan els savis diuen
que l'univers és l'únic sistema tancat
fan més teologia que ciència


deu

la ventada d'aquesta nit ha escampat
milions de fulles caigudes a la tardor
barrejades de brutícies de tota mena
enmig van els meus records voleiant
pels racons escampats de la comarca
l'entropia els desendreça fins l'oblit
la irreversible entropia els anihila
i amb ells cada vegada més a mi


onze

els nostres móns
petits o immensos
són sistemes oberts
on matèria i energia
interaccionen regides
per la termodinàmica
demostrada i certa
com la terra rodona
i molt més antiga
que tots els seus déus


dotze

un sistema és la relació
entre energia i matèria
tots els sistemes són oberts
perquè energia i matèria
transita entre ells
diuen que l'univers
és l'únic sistema tancat
sense intercanvi amb l'exterior
no us enganyeu pas
l'univers no té exterior
no hi ha sistemes tancats


tretze

de sistemes n'hi ha un munt
xifres amb cents de números
inabastables per cap magí
tots i cada un dels sistemes
sofreixen l'entropia en silenci
l'entropia mata els sistemes


catorze

l'entropia és desordre
si el sistema és mort
el desordre és caos
si el sistema és viu
el desordre és malaltia
si el desordre domina
acaba en col·lapse i mort
la vida és lluita perduda
per alentir l'entropia


quinze

l'entropia cavalca amb el temps
la vida és un sistema de sistemes
que saben alentir l'entropia
la mort és el triomf de l'entropia
com el temps és irreversible
la mort és irreversible
la mort desboca l'entropia
digueu això als vostres capellans
que no us enganyin la ignorància
que no aprofitin la vostra por

martes, 7 de enero de 2025

mar

i descobriràs que no hi ha cel
que només és mar
que per casualitat tots dos són blaus
i que l'eternitat és innecessària com el sofriment
perquè sí ets feliç en una estona de mar
no necessites cap cel etern

eres

eres les meves festes
amb algunes ganyotes
eres les meves alegries
amb alguna llàgrima tendra
potser res no era perfecte
però tot era millor

sol

I
fart
d'estar sol
de viure sol
de plorar sol
de descobrir sol
de viatjar sol
de perdre sol
sempre sol
com nàufrag accidental
en illa urbana


II
fart
de patir sol les festes de veïns insomnes
de conduir sol enmig d'embussos tercermundistes
de fer sol inacabables cues als caixers de súpers
de triar sol les menges que compro
de menjar sol els tres àpats de cada dia 
d'anar sol en un metro ple de gent i olors
d'esperar sol les quatre visites al metge que tinc davant
d'escoltar sol les converses de companys de feina
d'omplir sol l'avió que m'allunya d'aquí
de perdrem sol en el paradís d'allà

III
fart
de festejar sol
de cantar sol
de ser sol en el dol

IV

fart
per damunt de tot
de veure de com de bé m'hi emmotllo

lunes, 6 de enero de 2025

alenada

hi ha una mort sencera
esperant-me més enllà del cementiri
va escortada per xiprers
de bellesa altiva i paciència eterna
coronada de lliris i crisantems
que la coloren amb irisats arcs

li guardo la por de la supervivència
la defujo amb drogues d'anestèsia
però sé que desitjo aquesta mort
amb la incoherència de sempre
potser per si en algun racó seu
encara hi trobo una alenada teva

domingo, 5 de enero de 2025

reis d'orient

més de mags que de reis
més adoradors que savis
més de pagans que de savieses
més desorientats que d'orient
més de cometes que d'estels
més d'olors i ungüents que d'or
més de fer veure que de ser

mentre
el seu déu horitzontal
ens castiga massa a tots
per faltes que no hem comès
i no mou dit ni miracle
per salvar innocents de l'infanticidi

jueves, 2 de enero de 2025

inic

en silenci m'emmirallo en tu
i em comprovo dèbil
com una nit d'insomni
em sento trencadís
com una alenada de baf a l'hivern