Páginas

domingo, 27 de abril de 2014

silencis

com el fuet que s'acarnissa
sobre l'esquena esclava
m'etzibes silencis
com el foc que branda
el més eixut dels boscos
em cremes silencis

decidiu-me

en mans del vent
he deixat el meu destí
perdut de vida
afeblit i d'esma
m'han robat els nords
m'han rellevat les flames
fermes de guia coherent
cada vegada més darrera
en seguici de precaris
de records de bolquers
a avenir de mortalla
segueixo camí dubtós
que no mena enlloc
sense opció de parar
tot sabent-me lent

ara ja sóc dels demés 
i em moc arbitrari
entre incoherències
que no entenc
vaig fent fluix la seva
mentre m'esvaeixo


domingo, 20 de abril de 2014

tu i només tu

jo vaig tenir totes les annes
les abraçava cada dia
les immenses i les petites
les que fonien horitzons
més enllà de fronteres
per parlar llengües estranyes
les que quedaven arraulides
en la foscor dels racons

jo vaig ser amb totes les annes
les que lluïen festes de llarg
amb vestit cenyit i riure ample
les que deprimien silencis
en fugir de litúrgies i brogits

jo vaig viure totes les annes
les que em van saber viure
les que vaig saber viure
d'aquelles totes que eres
que van marxar amb tu
al més buit dels irreversibles
i que se m'esvaeixen
en la memòria malalta

jueves, 17 de abril de 2014

de poetesses i poeta

sóc al llit
llegint els desgavells de la Joanaina
els salms clàssics del Porcar
els sento propers
no pel que escriuen
que només és seu
sinó perquè ho fan ara
en temps i llengua que em són propis
els llegeixo amb el dispositiu
de les lletres de llum
m'il·luminen el silenci de la nit fosca

salpo dels seus ports ferms i segurs
i navego més enllà
fins atracar a la riba de la Rosina
la de les moltes lletres i balladores
que treu de l'ésser vulnerable
la força i la sinceritat 
si voleu aprendre d'amors
llegiu dels seus

tots tres omplen un tros buit
d'aquesta primera lluna plena de primavera
en uns moments de lleure forçat 
que em pesen com una llosa

miércoles, 16 de abril de 2014

fum

se'm fa la sensació
de veure't venir a mi
amb el teu pas ferm de sempre
quan ets a tocar
fas amb la teva mà per agafar-me
prenc els teus dits de fum
que s'esvaeixen sense tacte
no et reconec en l'olor
i aquella mirada que em fitava
em travessa sense veure'm
i si em dol la teva absència
més em dol oblidar-te


fàcil i clar

fer-t'ho saber
fàcil i clar

sense més paraules que les que t'expliquen
fàcil i clar

sense més gestos que els que t'abracen
fàcil i clar

amb tots els petons que et caben
fàcil i clar

sense més història que la nostra
fàcil i clar


domingo, 13 de abril de 2014

penyora

lliurat a tu com una penyora
d'acompliment impossible
vivint-nos la història a l'inrevés
ens afegim a les memòries
records que no poden passar
perdem a diari els dies possibles
que ens desenteranyinen tots dos
en aquelles golfes de pols corpòria
sabent que tu no hi ets ni jo
sabent-nos absents i llunyans

ens vivim només moments
de llibertats marginals i festives
on les rialles compartides
amaguen els silencis que ens callen
són aquells els moments fonedissos
segrestats per lleis i ordres
que ens custodien les vides
ens preserven compromisos previs

ens llevem els imperdonables
de les nostres vides fermes
rebutgem trossos de felicitat
perquè els sabem ficticis
perquè sabem que de felicitat
només n'hi ha una
que és gran i la volem sencera

perquè del que no és
només en podem fer novel·la
i aquest poema tou
potser li podria fer de pròleg



Somrius, i a traïció
m'ofereixes una penyora.
Ara intento resoldre
dins la claror de la cambra,
si la poso damunt el palmell de la mà
i bufo,
 la faig volar entre ginesteres,
o si la deso en una capsa
per si mai la vols pagar.

Natàlia Casellas