se'm fa la
sensació
de veure't
venir a mi
amb el teu
pas ferm de sempre
quan ets a
tocar
fas amb la
teva mà per agafar-me
prenc els
teus dits de fum
que
s'esvaeixen sense tacte
no et
reconec en l'olor
i aquella
mirada que em fitava
em travessa
sense veure'm
i si em dol la teva absència
més em dol oblidar-te
més em dol oblidar-te
Un poema dolorós, d'absència i enyorament. De moment que l'has fet, és que no l'oblides, malgrat el darrer vers.
ResponderEliminarFita