solstici d’hivern

són de solstici d'hivern
aquells dies grisos
que no esperen primavera

sense anhel d'amors

amb cap curiositat de futur

dono la vida per feta

i només li espero la fi suau

amb records d'orgull 

servats en la memòria

esquerdada de llunyania

tot s'acaba i és en això

on rau una lleu bellesa

en el silenci d'aquest dies

torna un record de tu

i la llàgrima tanca l'escriptura

sense consol possible

sabem ser diferents

dibuixarem una geografia nova

i la farem pròpia i serà digna 

i les fronteres ho seran de llibertat

a diari escoltem estoics

ensalivats crits amenaçadors

que des de fora ens bramen

absurdes veritats eternes

etziben atàviques concrecions

farcides d'autocomplaença

justificades en lleis injustes

que sortegen drets humans

ostenten fressa de grandària

basada en la fatxenderia

que els ha cremat la història

i els ha impedit d'aprendre res

païm les nostres pors

les sabem viure i superar

fins saber-nos segurs

perquè sabem ser diferents

i sabem viure junts

incorporem els que no hi són

i els fem nostres mentre ens fan seus

com si ho haguessim estat sempre

vencerem el càstig infinit de ser res

hi serem tots i ho serem tot

perquè som fills agraïts

d'una terra amable

mereixedors d'un horitzó lliure

som gent i som nació i som estat

pretendre'ns

recordes aquell tros de vida

quan ens omplíem de llavors nepaleses

llustràvem pells amb sabes d'àloes salvatges

forçàvem músculs fins a quietuds doloroses
nedaven entre algues de platges verges
grimpàvem prats innivats solcats per isards
fèiem que escoltàvem els silencis íntims
en nits de celísties plenes de pluja d'estels
consumíem només les menges més pures
ens n'estàvem dels vicis que no eren mutus
i tot per pretendre'ns infinits

cancó de bressol

de veure't en condicional

bressolant possibles juganers

rere rinxols d'or i seda
sentir-te la pell suau
lliure d'escates i ferides
amb l'olor dolça que regala
formes arrodonides i plàcides
dorm ninet dorm
escolta silencis en el vent
deixa que el somni allargui la nit
llepa caramels d'olor de rosa
i mastega pètals de maduixa pecadora
aquells que dibuixen cares de riure

senzilles proeses disperses
de vides entrelligades
dependències veres i sagrades
que ens ajuden en demàs futurs
feliços entre dols

l'avenir ve caut i tenaç
on hi havia braços protectors
ara s’abracen obscenitats tendres
i tens cadells nous

que t'escolten la cançó

de sons i somnis suaus

fora la mateixa calma de vent

bressola jardins secrets

recordaràs el moment

com es recorden olors remotes

de quan hi havia mares

admiraràs en silenci d'orgull

mentre les estacions de viatge

s’acceleren en ritmes nous

seguiràs sentint els regals

que en allargar la vida et dóna
i el cor fibrat pel temps
te l’entendreixen els goigs
amarats de llàgrimes vives
i la memòria s’omple d'infinits
mentre lluita per no oblidar
 

la teva mort irreversible

petons absents
carícies fredes
paraules callades
amor segat
solitud forçada
dolor innoble
enyor càustic
passat oblidat

tot és impossible

de tu absent

s'albira futur fals

arribarà d'esma

obligat de vida
que no podrà viure

la teva mort traïdora

ens ha fet irreversibles