aquells dies grisos
que no esperen primavera
sense anhel d'amors
amb cap curiositat de futur
dono la vida per feta
i només li espero la fi suau
amb records d'orgull
servats en la memòria
esquerdada de llunyania
tot s'acaba i és en això
on rau una lleu bellesa
en el silenci d'aquest dies
torna un record de tu
la llàgrima tanca l'escriptura
sense consol possible
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.