martes, 28 de abril de 2020
lunes, 27 de abril de 2020
Asens i tants altres
hi haurà el dia gris
que aquest poder
que mai no ha esta
t’oblidarà
res de nou
com quan el pastor
oblida aquella bèstia
que va ajudar a parir
i ara resta cap per avall
escorxada
dessagnant la vida
que va ajudar a parir
i ara resta cap per avall
escorxada
dessagnant la vida
el palau de marbres
es buidarà de tu
t’engegarà en aquella casa
d’història intranscendent
amb aquella quotidiana cuina
amb prou feines
hi cabies tu i ningú més
el barri et rebrà
mirant-te de reüll
res no serà com abans
tot serà representació
els amics fets a palau
et seran papiroflèxia
de tant en tant
alguna trucada
et demanaran un consell
i te’n donaran tres
per seguit fent
que en saben més que tu
només sabien no dubtar
era tanta la seva ignorància
que no dubtaven mai
que no dubtaven mai
molts vells amics de sempre
et creuran traïdor
perquè no els has dut la utopia
altres et veuran en pedestal
incapaços de despullar-te del personatge
i la timidesa els mantindrà a ratlla
i la timidesa et mantindrà a ratlla
i la timidesa et mantindrà a ratlla
domingo, 26 de abril de 2020
tou
ser tendre
suau
tou
miratge de diamant
trencar-me per una fotografia
commoure'm en un vers
una música de calfred
que em fibla l'espinada
com un llamp
d'amagat et ploro
tota tu sencera
amb un jo perdut que t'ha perdut
i no et sap ser homenatge
que a poc a poc
oblida recordar-te
suau
tou
miratge de diamant
trencar-me per una fotografia
commoure'm en un vers
una música de calfred
que em fibla l'espinada
com un llamp
d'amagat et ploro
tota tu sencera
amb un jo perdut que t'ha perdut
i no et sap ser homenatge
que a poc a poc
oblida recordar-te
tu i jo
tu i jo
ens farem feliçosi els carrers anònims de barris dormitorisi les autopistes farcides de cotxes atrafegatsi els fums i sutges que ens enverineni la pols malalta que amaga el diai els arbres desfullats de sequera de julioli els no espais eterns de trànsits anònimsi els supermercats infinits d’ofertes de paperi la societat líquida que ens muta a diarii les xarxes que ens menteixen la soledati les excuses feixistes per conculcar dretsi mascles que fugen de mares monoparentalsi fills obligats a ser-ho fins a vellsi places dormitoris d'espontanis sense sostrei el formigó armat i quitrà que ens limit pertoti vells aferrats a una vida oblidadai joves eixordats per músiques estridentsi dones estrangeres mercadejant sexe bruti reis delinqüents i sàdics posats per dictadorsi capellans que tocaven nens o callaveni treballadors esclaus de sous paupèrrimsi vestits que deixen nues les adolescentsi les guerres de tots els mónsi els focs que cremen continents
viernes, 24 de abril de 2020
testament vital
doneu-me un cel ample i amable
blau
d'aquell color dels ulls que semblen sincers
deixeu-me recollir els trossos de mi
que la vida m'ha anat perdent
i quan se m'amagui la darrera identitat del record
oblideu-me també
abandoneu el meu cos en la introspecció de les nits
que només us evoqui en un silenci
en un d'aquells silencis
que en vida
tantes vegades vaig trencar
amb més sornegueria que tendresa
només vivim mentre som
només és vida si som capaços
quan em quedi el cos orfe d'ànima
i el meu record buit de memòria
i en mirar enrere no reconegui cap petjada
apagueu-me la flama
i doneu la meva darrera renda
a qui hagi tingut el valor de fer-ho
no em sentiu pena
ni cal
ni la mereixo
porto massa vides a l'esquena
amb més sornegueria que tendresa
blau
d'aquell color dels ulls que semblen sincers
deixeu-me recollir els trossos de mi
que la vida m'ha anat perdent
i quan se m'amagui la darrera identitat del record
oblideu-me també
abandoneu el meu cos en la introspecció de les nits
que només us evoqui en un silenci
en un d'aquells silencis
que en vida
tantes vegades vaig trencar
amb més sornegueria que tendresa
només vivim mentre som
només és vida si som capaços
quan em quedi el cos orfe d'ànima
i el meu record buit de memòria
i en mirar enrere no reconegui cap petjada
apagueu-me la flama
i doneu la meva darrera renda
a qui hagi tingut el valor de fer-ho
no em sentiu pena
ni cal
ni la mereixo
porto massa vides a l'esquena
amb més sornegueria que tendresa
misteri
misteri perquè vius d'amagat
com si la llum que et dibuixa
et prengués la identitat
com si la paraula que et descriu
et confongués
com si el temps que t'envolta
evités de fer-te història
com si l'aire que respires
no ajudés també a fer volar les papallones
com si la llum que et dibuixa
et prengués la identitat
com si la paraula que et descriu
et confongués
com si el temps que t'envolta
evités de fer-te història
com si l'aire que respires
no ajudés també a fer volar les papallones
domingo, 5 de abril de 2020
Suscribirse a:
Entradas (Atom)