Asens i tants altres

hi haurà el dia gris

que aquest poder

que mai no ha esta

t’oblidarà

res de nou

com quan el pastor

oblida aquella bèstia
que va ajudar a parir
i ara resta cap per avall
escorxada
dessagnant la vida

el palau de marbres

es buidarà de tu

t’engegarà en aquella casa

d’història intranscendent

amb aquella quotidiana cuina

amb prou feines

hi cabies tu i ningú més

el barri et rebrà

mirant-te de reüll

res no serà com abans

tot serà representació

els amics fets a palau

et seran papiroflèxia

de tant en tant

alguna trucada

et demanaran un consell

i te’n donaran tres

per seguit fent

que en saben més que tu

només sabien no dubtar

era tanta la seva ignorància
que no dubtaven mai

molts vells amics de sempre

et creuran traïdor

perquè no els has dut la utopia

altres et veuran en pedestal

incapaços de despullar-te del personatge

i la timidesa els mantindrà a ratlla

i la timidesa et mantindrà a ratlla