sou

sou mans que enllesteixen feina
sou la veu que omple el silenci
sou mestresses del debat
sou pau en la confrontació
sou el crit que clama drets
sou garantia de llibertat
sou el confort que acompanya
sou necessàries com el temps
sou imprescindibles com l’aire
sou la fermesa contra l’abús
sou l’ull que tot ho mira
sou la mirada que vigila
sou la seguretat que calma
sou baules fermes d’equip
sou la medecina que cal
sou fortes com l’encàrrec
sou el poder de la humilitat
sou les heroïnes de cada dia

amb les directores dels habitatges amb serveis

Nadal del 22

torna a ser Nadal
el de cada any
el que arriba just comença l'hivern
el que t'avisa que a l'any li queda poc
el que delata que aquest any
tampoc no has reeixit
en cap dels propòsits programats.

de fet
ja comences a saber com funciona
tot plegat
els darrers anys havies programat
ben pocs propòsits
l'anglès segueix rovellat i en caiguda lliure
la novel·la segueix confosa de mandra
sense trama ni argument ni títol
la formació contínua
cada vegada més ensopida i buida
ija saps que cap càrrec directiu no t'espera
el mal genoll
et fa fer més de sofà que de gimnàs
i la dona de la teva vida
segueix sent la que no hi és
la que a cada nit et fa vesar la llàgrima

ai la dona
de fet
no pots dir que no ho has intentat
de tots els propòsits és l'únic
que t'ha vist esforç
també és el que més excuses troba
i els que més fracassa al teu costat

de fet
cada vegada estàs més avesat
a una soledat dòcil
ensinistrada
ja tens més motxilla que esquena
l'edat t'encarcara
la distància ja no corre geografies
el sexe deixa les muntanyes quietes

de fet
ja és any nou
el de cada any
les rutines corren massa
i el destí se't desfà 
a cada cantonada

casa

casa meva no té horitzó
només és paisatge de llibertat

el sol de tarda n'escalfa les parets nues
per on a les nits hi fan curses
d'amagat peixets d'argent

hi ha ampolles d'aigua 

on hi arrelen potos sempre vius
jardí de vidre reciclat

en testos de transparència

i entres les arrels m'imagino 

acuaris tropicals en equilibri

casa buida de pocs mobles
més buits que plens
que esperen servir algun dia
per a qui sap què
per a qui sap qui

casa com a context
espai de recer lleuger
excusa de soledat
on les músiques m'adormen

un dia

un dia et vindré a mitja tarda

t'abraçaré un tros de tu
i marxaré de nit
no sé on
només prou lluny

que no insisteixi no vol dir que no t'enyori

que no insisteixi prou no vol dir que no t'enyori molt

em tornarà a envolar

perdoneu-me si arribo tard
en aquest tros de vida

estava massa distret
en procreacions i oficis
en sociologies i solidaritats
en sorolls que amagaven silencis

vivia de ple en un amor
que només era en mi
estava massa entretingut
en un enyor que fingia greu

tan pendent de l'horitzó
que perdia les passes
navegava sense viatge
crient-lo un destí
per arribar enlloc
per arribar aquí

ara hi soc
i m'afermaré a la terra
però no soc indemne
i qualsevol mentida o dolçor
em tornarà a envolar

violència

aquella mare morta

que morí sencera
lliurà sa vida a la terra
en desigual baralla

preferí ser compost
a ser inseminada
ser de futur vegetal
a passat de violada

a l'horitzó es dibuixa
una forca amb cadafal
de matinada s'hi penja
un assassí de massa vides
la terra viva l'escopirà
de fàstic i repudi
la vida ofesa oblidarà
aquell error sàtir passat

i cap futur hi serà res

ni mai

aquella mare morta
que morí sencera
lliurà sa vida a la terra
i preferí ser humus
a ser inseminada
regalar-se al futur vegetal
d'arbre florit i fruitós
que omple de mels
el rebosts d'hivern

sempre tornem allà

sempre tornem allà
al punt sense sortida
on em llegeixes fals
em veus borrós
m'escoltes brut

sempre tornem allà
on l'odi és subtil
com un petó de mitja tarda
i l'amor és una alenada sincera
esvaïda per la força d'un huracà

sempre tornem allà

on penso possible el retorn

però l'abisme esdevé infinit

contrabaix

el contrabaix
contextualitzava
la màgia
de les notes
mentre
cada una d'elles
anava
esmicolant el silenci

no t'entenc prou

no t'entenc prou
potser no t'escolto

no t'entenc prou
potser no et sé escoltar
quan t'escolto
em penso a mi mateix
penso més a rebatre't
que a comprendre't

no t'entenc prou
m'escolto egocèntric
la meva manera
el meu ser i fer
te m'emmudeix

t'escolto trista

perquè estic moix
i et crec alegre

perquè t'escolto content

no t'entenc prou
en no saber escoltar-te
no puc entendre't
no puc estimar-te
no et sé estimar

vull 

escoltar el que em dius

sentir-ho
sentir-te

en les teves paraules
cada una d'elles
amb el seu sentit
i amb el sentit teu

el que li has triat tu

rosa

ens vam descobrir 

en sensacions antigues
que per oblidades 

creiem perdudes 
ens vam agradar prou

com per surfejar les pors

feiem cau sota els llençols
i estremien els cossos a ritme
de l'eterna dansa
sense tenir mai prou prou

després la nit passava obaga i lenta
teníem limitacions desincronitzades
i l'insomni ens multiplicava la presó
aquella coqueteria de la vesprada
es llevava inexpressiva freda distant
la frivolitat no aguantava la mentida
i els impossibles feien cua 

per torturar-nos un rere l'altre

vivies al costat del riu
a ritme i fressa de resclosa
la saligarda vessava
en decantació obscena
de l'Osona dels bisbes
al mar de llibertats
en camí de ribera desirgada

arrossegava boires i pecats
i tu aprofitaves per volar l'estel
amb ball de sexe tendre
mentre te'n reies de calors i freds

el temps passava massa de presa 

i tot feia olor de rosa brillant

cap d'any

ens entestàvem a fer
que vèiem l'home dels nassos
i el dia abans

xalàvem perseguint

l'home de les orelles

i així escalfàvem els freds

de quan els freds eren freds i llargs

rèiem a ritme de rock

que ens feia agosarats

ja fa anys

molts anys
de tot ja fa anys

de tot ja fa molt anys
hi ha una distància de vertigen

una vida més sencera que plena

el nostre pa de cada dia

llavor que neix d'horabaixa
a mitjanit espiga
de matinada madura
al migdia segada
moli de tarda l'enfarina
al capvespre visita el forner
ben ensacada i ben lligada
mans destres l'amassen
en fisioterapèutic massatge
llevats de nit plena el lleven
i els primers raigs de sol
el troben fornejant-se
i d'hora ben d'hora
rau a taula com cada dia
el nostre pa de cada dia

la compra

llet
            segueixo pels racons les teves olors excitants
sabó
            t'encalço amb la mà i et recorro l'espinada
patates
            a les palpentes et desvetllo els mugrons crespats
oli
            i et penetro en l'origen com sense demà
bròquil
            escolto el teu plaer mentre em vesso