casa

casa meva no té horitzó
només és paisatge de llibertat

el sol de tarda n'escalfa les parets nues
per on a les nits hi fan curses
d'amagat peixets d'argent

hi ha ampolles d'aigua 

on hi arrelen potos sempre vius
jardí de vidre reciclat

en testos de transparència

i entres les arrels m'imagino 

acuaris tropicals en equilibri

casa buida de pocs mobles
més buits que plens
que esperen servir algun dia
per a qui sap què
per a qui sap qui

casa com a context
espai de recer lleuger
excusa de soledat
on les músiques m'adormen