vida

els hiverns corren a la velocitat del vent
els estius s'entretenen a ritme de somriure

cada vegada els vents s'enarboren més
cada vegada més els somriures mermen

la vida em passa veloç sense adonar-me'n
ja estic fent tard per a tot el que em queda

fi

ara que els camps ploren el teu silenci
que la saó ha perdut sentit i raó
que pertot hi ha més erm que vida
que el demà ha deixat de ser adverbi
per poder-se conjugar des del passat
que el futur se'ns ha buidat de projecte
ara ja no ens queda amor ni en poemes

nosaltres

ni tu no jo estem fets
per viure en nosaltres

mentre tu t'ufanes de res
jo ho dubto tot

el teu jo és deïtat evident
jo sóc invident en dubtes

vas per la vida amb certesa
de petrolier botit
amb lliçons de paper
sobre els silencis savis

jo m'estremeixo

amb la ínfima deriva 

que m'esvera mans i rems
la barca em tremola
amb una calitja suau

que difumina el port

tu i jo no som nosaltres

som dos móns separats

per un oceà gèlid