eclipsi

quan et sé propera
noto com el món
se'ns subordina
la lluna eclipsa el sol
per fer-nos l'ullet i celebrar
aquesta nova eternitat
que se'ns queda curta

IA

li he demanat a la IA
que m'escrigui un poema d'amor
per dedicar-te'l
un encàrrec normal
per a una xafogosa tarda
de diumenge d'agost

m'ha respost que m'espavili
que no vol fer de Cyrano

crec que té por d'enamorar-se

de tu
sense tenir model de reacció

previst

no trigarà

aeroport

en aquest no-espai
de rostres impersonals
i mirades buides

de trasllats de vacances

plens de famílies sorolloses

o desorientats solitaris

amb maletes lleugeres

des d'aquest no-espai

em començo a allunyar

per molt que el cor es quedi

que les paraules apropin

no hi ha plaer que compensi

l'absència de la teva carícia