de rostres impersonals
i mirades buides
de trasllats de vacances
plens de famílies sorolloses
o desorientats solitaris
amb maletes lleugeres
des d'aquest no-espai
em començo a allunyar
per molt que el cor es quedi
que les paraules apropin
no hi ha plaer que compensi
l'absència de la teva carícia
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.