horitzó

ara la barca i jo remem

jo mirant l'horitzó des de la proa
ella quieta clavant la popa a contracorrent

jo somio futurs nous que em tornin la força
ella quieta evocant-me goigs de passats reeixits

jo l'arengo perquè em deixi seguir
sé on és la raó i és la raó de tot

ella m'espeta que si no m'ha passat de fort
tampoc no em passarà ara de fràgil

jo li ploro no soc viu si no ho intento
ella em respon que soc viu per l'ancora

jo li dic perquè vull ser viu si em sento mort
ella diu perquè li dec tota la vida navegada

jo l'amenaço d'abandonar-la a bracejades
ella m'adverteix que ni arribaria lluny ni enlloc

jo ja ho sé però salto al mar i en sento la fredor
ella em mira un desdeny de superioritat
que em fereix l'orgull i inconscient m'esperona

jo la ignoro l'impossible i bracejo fort
el meu horitzó ja no és destí sinó trajecte