sobre la mort

I

potser no es mor de silencis
potser no es viu ni de paraules

la primera mort son els records que fugen
potser en plorar gemega un somriure
potser és una sensació a mitges
de qualsevol record de passes passejades

II

més enllà dels silencis
on la solitud crema la pell aspre

III

totes les coses que passen certes

i crèiem en companyia eterna
la mort les calla agrament 
de vives eren imprescindibles
la mort prematura les fa absurdes

IV

de voler ser etern
ni que sigui per sobreviure dos instants
després de la mort

i trobar-te allà on sigui que no hi ets

un bri de consciència

més enllà de la vida

per una disculpa i un petó