Blanes

I

vas arribar just en el moment
en què va tremolar el món sota els nostres peus
la muntanya es va esfondrar
l'allau de fang i pedres va esllavissar per la riera
enduent-se vides coses i cases

nosaltres nus bruts ferits accidentats
ho vam haver de llegir als diaris

II

tot va començar en aquell Blanes
el dia que s'omple de trons llums colors i sofre
avui n'és aniversari i m'hi han portat a 100 quilòmetres
i 15 anys amb la tramuntanada empordanesa
que vam aprendre a fer nostra
a consentir-la
ara sóc sol tornats en aquella platja fosca de nit
amb la cançó amiga i la llàgrima tendra
acabada la cançó només queda el silenci
el mateix que em corca a diari

III

per odi que guardis
per pena que sentis
per enyor que brolli
per por que silenciï
per dolor que vessi
agraeix que hi sigui
ella o ell

tros de tu

m'ha quedat
un petó de nit posat
en un bri d'abraçada
demà em dirà bon dia
i el somni
m'haurà donat permís
per ser un bri de tu