tu

de primeres
no t'he sabut trobar
a la Llengua abolida
de la Maria-Mercè Marçal
m'hi he hagut de cabussar
conscient com era
que allà hi eres
l'allà on hi són totes
les dones d'aigua
les dones de foc
les de vida i les de remei
les dones que han lluitat
i vençut l'ignorant quotidià
les que han fet de l'amor
cura i han sobreviscut

ara ja t'hi he trobat
molla d'aigua verda
enlluernada de lluna plena

rere les baranes del mar
dolça d'heura enfiladissa

voldria ser-te certa
com la bruixa bella i jove
immaculada de tot pecat
sincera com cap mare de déu
pura com rosada de la muntanya mitja

on les goges ballen futurs

ets concebuda per a la vida
amant dels plaers guardats en silenci

por

he alçat una barricada
a la porta de casa
per protegir-me
de malvats armats

entre els forats
de la pedra seca
m'ha semblat albirar
el teu pas ferm
d'un lloc a l'altre

el mur construït
davant de casa
amb tu ferma i fora 
és més presó que redós

he tancat casa

a pany i forrellat 

ara deambulo la por

per dreceres i camins

cercant-te

els daus de déu

a vegades ens toca viure
més enllà de la saviesa
posem en mans de l'atzar
la macabra dansa del destí

en obrim al joc dels daus de déu

premem les dents fins que sentim
el dolor de barres encaixades
i concentrats fem el salt mortal

no sé pronosticar-ne el resultat
no escateixo prou variables
soc descregut de daus i déus

apocalipsi

el dia de l'apocalipsi
un instant abans de la fi de tot
apareixeràs tu
em faràs aquell petó
que ens va quedar a mitges
i ens farem feliços
enmig de la bola de foc

parèntesi

el jardí esplèndid
d'arbres fets
fa de parèntesi
enmig de la ciutat

diumenge a la tarda
s'omple tant de gent
que n'esdevé conseqüència
allà enmig s'hi troba
la felicitat entre cometes

els ocells s'amaguen

a les branques zenitals

tu i jo tancats a casa

avorrim la tarda de diumenge

sol

acaba de sortir el sol
pla
esplèndid
amable
és juliol
no trigarà a ser infern

Benedetti

cal ser Benedetti
molt Benedetti
per fer poesia
de "tàctica" i "estratègia"