fènix

he esmerçat el desig
fins que el silenci ha fet cim
ara faig ràpel vertiginós
en caiguda lliure
he de fer terra tan aviat
com em sigui possible
a la cerca de noves maneres
escoltar nous relats de felicitat
i aprendre a viure'ls
he de saber a reviure
des de les molles d'un pa
que espicossa l'au fènix
aquell pa que a pedaços
han fet servir de torna

font

a la font de les paraules
hi vaig atansar el got
el vaig omplir a vessar
i el begué d'un sol glop
ara tinc més silenci que set
més preguntes que estrofes
em sento lluny d'on et trobes
i aquí sol fa molt de fred

encluses

les encluses balbes
esvaeixen el sol tòrrid
de les llargues tardes
de l'immens estiu
lluny queden els torbs
que les van generar
muntanyes enllà
on la frescor de tarda
anticipa la nit plàcida
aquí a la plana ample
patim la calor xafogosa
que fa fondre les pedres

currículum

m'he deixat la vida
en un "nosequè" absurd
que des d'on soc ara
no m'omple cap silenci

de jove em faltava joventut
per fer de jove
i ara em sobra vellesa per ser gran
he viscut la vida a peu canviat
m'he cregut millor que els pròspers
per inconsciència dels fracassos
m'he erigit en justicier
d'una justícia que ningú no volia
m'he sentit amant eficaç
amb el cor eclipsat d'ego
m'he fet culpable de pecats
que ni eren pecats ni eren meus
m'he viscut innocent
de vides que he fet obagues
ara que sabria estimar-les
els demano perdó
i els felicito per la fugida

fins ara em feia gran
ara ja em faig vell

mentida

sabeu

totes les teories
que diuen demostrar
l'existència de déu
parteixen de l'existència de déu
construeixen el seu discurs
entre paradigmes i bestieses
que mai no avalaria la més laxa
de les auditories filosòfiques

us adoneu
cada vegada costa més
trobar curacions miraculoses
i resurreccions prodigioses
no serà perquè els vuit mil milions
no ho necessitem
o perquè portem i importem 

noves malalties pertot

també cal esmentar
la gran competència
que hi ha entre les religions
i i les faccions religioses
a primer de teoria del mercat
els déus haurien de fer
molt i bé per demostrar-se
per vendre's com déu mana

però no
tots ells a resguard d'un silenci
sepulcral i sospitós
mentre profetes i cabdills assassinen

en nom seu 

-del seu déu-

a propis i aliens

els pobres d'arreu són els damnificats

són la seva carn de canó i n'hi ha tants

que ja no s'estan ni a beatificar-los

ni com a màrtirs els personalitzen

una dada més
ahir escoltava a xarxes
que de tots els miracles

adorats per totes les religions
la reconstrucció de membres amputats
és el menys treballat
no s'han publicat casos

ves que no sigui tot mentida

penya-segat

tota la vida he desitjat
enfilar-me dret i destre
pel penya-segat espadat
i apartar amb la mà oberta
aquell núvol gris que intenta
fer-te malbé la tarda blava

però por i vertigen

ara tu i jo som a recer
sota una pluja inoportuna
en el banc de la cuina
al costat de la llar de foc
que no escalfa res ni a ningú
distraient-nos amb jocs de taula
i contant-nos converses banals
per acabar fent la tarda ben feta

indústria

en aquell raval de ciutat
de sutge i de verí
els que només hi érem
moríem a poc a poc
els que hi treballaven
morien més lleugers
tots plegats moríem
en silenci burgès i gasiu
teníem poca esma
i menys saviesa
per fer pagar més car
el preu de les nostres vides
van venir els sindicats
i himnes de cantants nous
tot va prendre un color
més roig i no tan gris
res no era com abans
la mort de tots es va alentir
però no vam ser feliços
faltaven encara anys
perquè el color de la vida
fos més verd i blau
i perquè la mort de tots
fos quan tocava