apocalipsi

el dia de l'apocalipsi
un instant abans de la fi de tot
apareixeràs tu
em faràs aquell petó
que ens va quedar a mitges
i ens farem feliços
enmig de la bola de foc

parèntesi

el jardí esplèndid
d'arbres fets
fa de parèntesi
enmig de la ciutat

diumenge a la tarda
s'omple tant de gent
que n'esdevé conseqüència
allà enmig s'hi troba
la felicitat entre cometes

els ocells s'amaguen

a les branques zenitals

tu i jo tancats a casa

avorrim la tarda de diumenge

sol

acaba de sortir el sol
pla
esplèndid
amable
és juliol
no trigarà a ser infern

Benedetti

cal ser Benedetti
molt Benedetti
per fer poesia
de "tàctica" i "estratègia"

Menorca

s'envola l'ocell de cer
mar enllà vers
horitzons nous
destins atrevits

només és viu
si trenca rutines
a milers de peus
per sobre dels caps
la llibertat és destí
i la cançó silenci
per no destorbar

respiro

respiro i respiro constant
amb una cadència inconscient
com quan batego
com quan paeixo o excreto
un automatisme primitiu vegetatiu
em mena en el temps enllà
així em passa la biologia i la vida

només entretinc els moments compartits
és llavors que desperto els sentits
els poso a treballar exigent
no permetré que tornin a perdre't
no els deixaré que tornin a trair-me

sobre la mort

I

potser no es mor de silencis
potser no es viu ni de paraules

la primera mort son els records que fugen
potser en plorar gemega un somriure
potser és una sensació a mitges
de qualsevol record de passes passejades

II

més enllà dels silencis
on la solitud crema la pell aspre

III

totes les coses que passen certes

i crèiem en companyia eterna
la mort les calla agrament 
de vives eren imprescindibles
la mort prematura les fa absurdes

IV

de voler ser etern
ni que sigui per sobreviure dos instants
després de la mort

i trobar-te allà on sigui que no hi ets

un bri de consciència

més enllà de la vida

per una disculpa i un petó