cristall

cristall és
mirall sense retorn
diàfana expressió d'una llum
que no gossa transcendir
i et fuig intimidada
a la velocitat de la física

el cristall cònic
a les teves mans

acanala el vent
embocat i pres
amb panys i claus
que tanques i obres

amb dansa pautada
li manlleves la llibertat
a canvi d'una puresa
te la torna amb art

i l'entorn et xala

amb elegància noble

indiferència

un dia moriré
els estels seguiran l'infinit regal de llum
què ens parla dels orígens
l'aigua seguirà bullint a cent graus
i les primaveres floriran entre gebres tardans

un dia moriré
poques llàgrimes vessaran d'ulls envellits

no trigarà gaire el silenci a esvair records
el mon seguirà el seu compte enrere
amb la seva pertinent indiferència

ombres

vaig recórrer les teves ombres
per trobar-te sencera
ni record ni d'espectre
corpòria
com en aquella tarda de maig
que voleiaves la dansa
dels vents desorientats
jo et vaig caçar al vol
i vam aferrar els llavis
per besar-nos i transcendir

l'abraçada encara et torna
no ets plena
no ets aquí
però amb poc ja faig
jo ja tampoc soc sencer

amb tu

passaria la vida abraçant-te
a ritme de converses banals
repassaria la cura compartida
amb passeigs de mar

o de muntanya tendra
sentiria els teus calfreds

recorrent-me l'espinada

mentre

m'arribes a l'hivern
un hivern plujós com mai
irises l'aire de velluts rinxolats

mentre vestida de pors i dubtes
fas mels de fels passades

mentre de fons a l'horitzó
el sol s'espera amb calma
sota el crepuscle de l'alba
per no desvetllar-te

mentre jo silent
reclinat sobre el teu dormir
t'admiro l'alenar harmònic

mentre el magí expia impotent
per pecats que no són nostres

quotidianitat

no hi ha equidistància possible
els diners salven la vida de qui els té
mentre la pobresa occeix la majoria
i va de guerres
però també de quotidianitats ferotges
que malviuen

a tres envans de casa nostra

tu

canviaré el món per tu
i del món canviat
només romandràs tu