indústria

en aquell raval de ciutat
de sutge i de verí
els que només hi érem
moríem a poc a poc
els que hi treballaven
morien més lleugers
tots plegats moríem
en silenci burgès i gasiu
teníem poca esma
i menys saviesa
per fer pagar més car
el preu de les nostres vides
van venir els sindicats
i himnes de cantants nous
tot va prendre un color
més roig i no tan gris
res no era com abans
la mort de tots es va alentir
però no vam ser feliços
faltaven encara anys
perquè el color de la vida
fos més verd i blau
i perquè la mort de tots
fos quan tocava

planejament

soc d'un enlloc fonedís
a obaga de la prodigiosa ciutat
a mig camí de dos rius
que transcorren sense vall
a la cerca del mar d'enmig

m'estic encarat a nord
com apunt de fugir si cal
a prop de la serralada de paper
que perfila un escenari tou
només horitzons enllà
s'albiren cims de gel tendre

tot plegat com el diorama
de pessebres de quan fórem nens
i ara de grans vistoses maquetes
d'urbs urbanismes i urbanitats

cruïlla

en un punt i en un moment
ens descobrírem
tu des dels sons savis
de pura puresa cristal·lina
jo des de lletres maldestres
de sensacions desorientades

visc la lliçó més perfecte mai rebuda
dels teus sons nets i de lletres sàvies
que no són les meves i faig per descobrir
quedo d'alumne badoc davant teu
buscant la nansa per prendre't
no hi ha desig que ho faci possible

som dues rectes trobades
en un punt i en un moment
en una perpendicularitat oportuna
que ara ens separa en exponencial
cada instant que passa
ets més lluny de mi
i no hi ha cançó que et canti
ni escrit que et dediqui
capaç de tornar-nos a la cruïlla
d'aquell punt i en aquell moment

a M G

silenci

vam fer passar el temps
amagat entre el silenci
l'elefant vermell
seguia ballant valsos
a l'habitació de les nines

horabaixa

la tarda en horabaixa
ha omplert el jardí d'orenetes
volen en dansa esbojarrada
mentre s'empassen l'aliment
molt per sobre seu
hi ha dos ocells de presa
en vol pausat en cercles
van olorant els vents

(de l'anglès m'agrada "swallow"

del català no m'agrada rapinyaire)

anunci

no clamis al cel
els núvols no s'hi estan per bestieses

no cridis a la terra
ni et pertany ni li pertanys
ets efímer com un silenci culpable

no bramis contra l'univers
ets la insignificança feta re
i el buit interestel·lar

és immune a brams i veus

no invoquis cap déu
el únics que hi ha són dins teu
i només fan que mortificar-te

tu

de primeres
no t'he sabut trobar
a la Llengua abolida
de la Maria-Mercè Marçal
m'hi he hagut de cabussar
conscient com era
que allà hi eres
l'allà on hi sou totes
les dones d'aigua
les dones de foc
les de vida i les de remei
les dones que han lluitat

i vençut la ignota quotidianitat
les que fan de la ciència art

les que han fet de l'amor
cura i han sobreviscut

ara ja t'hi he trobat
molla d'aigua verda
enlluernada de lluna plena

rere les baranes del mar
dolça d'heura enfiladissa

voldria ser-te cert
com la bruixa bella i jove
immaculada de tot pecat
sincera com cap mare de déu
pura com rosada de la muntanya mitja

on les goges ballen futurs

ets concebuda per a la vida
amant dels plaers guardats en silenci