diada

m'agrada de trobar-te en hores senars

desaparellades maldestrament 

som una diada errant d'individus ferms 

que venim d'un passat sense futur

i salpem cap a un futur sense passat

el present ens abraça provisional

la indecisió ja no ens fa por

consciència

la consciència ens dona
una sensació de rellevància
una voluntat de justícia
i una necessitat de transcendència

res no li és més innecessari
a la dimensió del nostre paisatge
ni a la magnitud de l'univers
que ja no goso tractar de nostre

no som més que aquell cadell de cabirol
presa de gossades assilvestrades
o aquell bacteri que el savi de bata blanca
va saber occir abans de massa mal

pot haver-hi consciència rellevant i justa
està en nosaltres treballar-la
si és transcendent o no és cosa nostra

flauta

de fusta com l'encofrat
que et sustenta
de plata com la nit
que t'inspira
de cristall com l'ànima
que et transparenta
i jo descobrint-te

entre músiques i silencis

cristall

cristall és
mirall sense retorn
diàfana expressió d'una llum
que no gossa transcendir
i et fuig intimidada
a la velocitat de la física

el cristall cònic
a les teves mans

acanala el vent
embocat i pres
amb panys i claus
que tanques i obres

amb dansa pautada
li manlleves la llibertat
a canvi d'una puresa
te la torna amb art

i l'entorn et xala

amb elegància noble

indiferència

un dia moriré
els estels seguiran l'infinit regal de llum
què ens parla dels orígens
l'aigua seguirà bullint a cent graus
i les primaveres floriran entre gebres tardans

un dia moriré
poques llàgrimes vessaran d'ulls envellits

no trigarà gaire el silenci a esvair records
el mon seguirà el seu compte enrere
amb la seva pertinent indiferència

ombres

vaig recórrer les teves ombres
per trobar-te sencera
ni record ni d'espectre
corpòria
com en aquella tarda de maig
que voleiaves la dansa
dels vents desorientats
jo et vaig caçar al vol
i vam aferrar els llavis
per besar-nos i transcendir

l'abraçada encara et torna
no ets plena
no ets aquí
però amb poc ja faig
jo ja tampoc soc sencer

amb tu

passaria la vida abraçant-te
a ritme de converses banals
repassaria la cura compartida
amb passeigs de mar

o de muntanya tendra
sentiria els teus calfreds

recorrent-me l'espinada