pont d'en Gil

era sol enmig de tots

vam anar al pont d'en Gil

per veure pondre el sol

en l'ull mediterrani

amb silueta de Mallorca al fons

havia fet un dia net com una patena

però l'hora baixa es va llevar

en crepuscle de tel nebulós

va sortir d'enlloc i empal·lidí la posta

tots vam quedar badocs i resignats

en espectacle menys lluït que el desig

vàrem enfilar camí de tornada a Ciutadella

en corrua deprimida seguint ombres de sol

tapat encara per la traïdora meteorologia

al travessar el turó que ens feia d'esquena

va emergir en línia d'horitzó

una lluna plena immensa a tocar

gran com no la recordava enlloc

el foc de llevant que apagava el ponent

amb esglai dels presents

que no vam saber sufocar el crit

calze d'or de litúrgic i atàvic

rere la suau estela de pujols carenats

les pedres punyents

ens descobrien mal calçats

i ens ferien pas a pas

totes i cadascuna

de les estacions del camí

processó de tornada penitent 

aquella atmosfera dolça

se sentia ingràvida

i convidava en un vol lliure

que no vaig gosar fer

Novembre del 25

tren

mai no correràs més
que el tren que et porta
i aquest és el límit de la teva llibertat
la llum entrarà i sortirà pels polsosos espiralls
en miratge de vides possibles
ballaràs danses que no et pertanyen

ja decidiràs
si ho fas
a quina estació fas peu

la vida passa fora

sense sostre

no hi ha casa
cap casa
massa cel per fer de sostre
massa ciutat per fer de recer
massa gent per fer companyia
massa dolor per escoltar el meu


no hi ha amor
cap amor
massa pobresa per compartir
massa llibertat per estimar

massa por per destacar
massa indiferència per ser

comiat

la teva presència sòlida
omplia de seguretat l'àmbit
clarejava les obagues
esvaïa els dubtes
de lluny o de prop
tot era reversible

els futurs abastables
fins aquell dia retrobat
que entre goigs i perversions
ens havíem promès ser com els d'abans
però ja no hi va haver temps

present

cada vers és un esforç
cada estrofa una proesa
cada poema una victòria
després miro enrere
ni els esforços han de ser agraïts
ni les proeses celebrades
ni les victòries definitives
tot viu en una plasticitat llefiscosa
en un retorn etern en espiral
que ens mena camí del temps
cap a dubtosos futurs incerts
més enllà de les nostre vides
en dialèctica entre l'oblit i la mort

res no té cap sentit
més enllà del present 

del radical present de cada dia

portaveu

si verso no és per poeta
sinó per ànima d'anacoreta

no em busquis en els versos
deixa que els planys i rialles

del seus personatges

es banyin en la realitat

si ho fan amb l'art

que sigui amb de dansa d'aigua

i si fracassen deixa'ls negar-s'hi

permet-los l'anonimat

jo només els faig de portaveu
permet-me l'anonimat

conjugació

soc home blanc
gènere masculí
singularitat confirmada
conjugador d'indicatius
sense dubtes subjuntius
amb pocs i porucs imperatius
sens mentides condicionals
descregut de futurs intangibles