Páginas

miércoles, 7 de febrero de 2024

plaers

no eren fàcils els dies
amb ires de mar i muntanyes
silencis que dallaven cuirs
perdíem raons sense explicar-les
de l'empatia en fèiem perdó
mai no ens el demanàvem
i amb la naturalitat dels respirs
cada nit ens trobava cara a cara
perdent-nos en la bogeria
de fer de cara por un nou plaer
 

sábado, 3 de febrero de 2024

depressió

i la vida se't fa ample
ja no la pots contenir
ni abraçar
ni abastar
tot són vores mal sargides
per on et vesa l'ànima a alenades
la tristor és companyia
i el silenci cicatriu
en res no s'avança
res no s'estima
res no es crea
i si de ric era insaciable
de pobre es consumeix a si mateix
com el caliu de la xemeneia
a punt de passar la nit 
més negra
més freda
més llarga
on la primavera hiberna
mentre l'hivern en fa feu
fins al darrer fum

Llum

un raig de llum
travessa un horitzó de fusta
dibuixa una estranya bellesa
no t'enganyis
és la guerra de sempre

l'eterna guerra de sempre

viernes, 26 de enero de 2024

llavor

viure la llavor closa en el futur
com a única esperança
amb la incertesa de si serà
llum de llibertat
o foscor de cobdícia

jueves, 18 de enero de 2024

tardes greus

i les tardes greus
llargues com l'absència
d'un gener que traeix esperances
dins retrunyen els silencis
fora el vent boig de garbí
violenta el paisatge sense pietat
com reflex del plor de l'ànima
que dol i homenatja a mitges

martes, 26 de diciembre de 2023

roina

fora la roina mussitava una cançó de vida que
a poc a poc dibuixava l'ànima el bosc

insuficient

el fantasma de sequera persistia
el dúiem gravat en foc
era part de la nostra anatomia
cada any ens esporuguia amb monstres
que ens mostraven la més absoluta de les fragilitats

mirades de jardí

I
deixar el jardí obert
ample
fent que sigui un tros de paisatge de tots
amb matins d'avis passejant
de tardes amb nens juganers
de vespres adolescents jurant-se amor etern


II
com vols que no et deixi entrar al jardí
el ocells hi viuen
merles i turons hi tenen cau i crien cada any
el pit-roig vigila de prop quan faig
i endrapa els insectes que el tragi
li deixa al descobert
la cuereta blanca de posat nerviós
fa festa de bany als bassals
alguna conilla valenta hi ha criat camada


III 
als senglars els vaig castigar
perquè no es comportaven
regiraven la terra buscant les seves coses
però hi deixaven uns forats immensos
i feien malbé les plantes petites
massa vegades havien esqueixat
la filera de tomaqueres
quan eren a punt d'emparrar
els vaig fer un nou filat
d'un acer suau i eficaç
que els va deixar fora
però tu si que hi pots jugar
i quan regires la terra
ho fas al tros buit
i no desplantes carabasseres
ni esquinces pebroters
ni malmets les albergínies


IV
m'enutja el gat blanc veí
empaita i caça merles
en fa de llaminadura dels petits ous
i esquartera els llangardaixos


V

a rosa d'olor olora color
a l'hivern sembla morir
a la primavera verdeja
i per Sant Jordi respira llibertat
a l'estiu saluda els nostres silencis
de nits curtes i sensuals
a l'estiu entren dues roses a dins
i des del gerro petit
omplen d'olor l'estança
fins li plouen els pètals


VI
no es pot cantar el pitòspor
s'hi està al jardí de sempre
amb les fulles que allarguen com llàgrimes
coriàcies i astringents
amarguen només de tocar-les
és d'aquells arbusts que arribarien a arbre
si no els escapcessin mil vegades
escapçant la dignitat de branques massa lliures
el deixem fet bardissa
el maig fa el miracle
i s'omple flors cítriques que honoren el tros
amb regust de fruites d'hivern

VII
com m'estimo el gessamí
de verd profund i etern
que quan explota ho fa
en blanc de neu i olor infinita

VIII
emergeix la capçada forta
d'imponent reialme
de presència immensa i fidel
vesteix sencer el jardí
amb un aire noble
d'ombra honesta i franca
de fulles amples i entretingudes
que se li assequen a l'hivern i romanen
fins que en explosió instantània
neixen les noves

em commou del roure
com es reinventa cada any
més immens que mai


IX
exhaust amarat de suor
juliol no és bo de feinejar
massa sol d'ombres verticals i poc eficaces


X
aquest és el meu jardí
imatge de pretesa natura
d'espontaneïtat salvatge