comiat

la teva presència sòlida
omplia de seguretat l'àmbit
clarejava les obagues
esvaïa els dubtes
de lluny o de prop
tot era reversible

els futurs abastables
fins aquell dia retrobat
que entre goigs i perversions
ens havíem promès ser com els d'abans
però ja no hi va haver temps

present

cada vers és un esforç
cada estrofa una proesa
cada poema una victòria
després miro enrere
ni els esforços han de ser agraïts
ni les proeses celebrades
ni les victòries definitives
tot viu en una plasticitat llefiscosa
en un retorn etern en espiral
que ens mena camí del temps
cap a dubtosos futurs incerts
més enllà de les nostre vides
en dialèctica entre l'oblit i la mort

res no té cap sentit
més enllà del present 

del radical present de cada dia

portaveu

si verso no és per poeta
sinó per ànima d'anacoreta
no em busquis en els versos
deixa que els seus personatges

entre planys i rialles
es banyin en la realitat

amb l'art de dansa d'aigua

o el fracàs de negar-s'hi
permet-los l'anonimat
jo només els faig de portaveu
permet-me l'anonimat

conjugació

soc home blanc
gènere masculí
singularitat confirmada
conjugador d'indicatius
sense dubtes subjuntius
amb pocs i porucs imperatius
sens mentides condicionals
descregut de futurs intangibles

nit

sempre he descrit la nit
en termes de traïdoria
no per la fosca que amaga
sinó per la sensualitat que encén
i perquè quan el mati entra
fa com si res no hagués passat

llum

I

tot rau allà
en l'etern homenatge
d'aquell ésser de llum
que la mort prematura
omplí de silenci

des d'allà
dibuixo memòries lluïdes
esculpeixo vivències plenes
amb la llibertat que em dona
el maleït protagonisme
de qui t'escriu l'elegia
sens poder glossar-la

en el panegíric

II

no et visc a les nits

ni entre somnis
els dies de llum només són
trobades per racons oblidats
de quan els passejàvem amants
ara tu ja ets absent
i els paisatges es fonen a poc a poc

comiat

no vàrem fer el passeig de mar
que tant havíem comentat
després tot va quedar per fer
aquell costa urbana et va abraçar
com sempre t'han fet

les geografies que has adoptat

jo restava estrany
en aquell immens mar artificial
desorientat per la llunyania del cau

esporuguit per la meva biografia

en què els mars sempre m'han traït

llucaves amb més desig que força
flories amb vulnerable suficiència
el ritme de vida et va decaure
però vas aprendre'l a viure
i sense mi ja no calien explicacions