Páginas

martes, 11 de febrero de 2025

goigs

I
no
no ha estat cap somni
t'he tingut entre els meus braços
i t'he mesurat sencera
sense deixar cap racó per aprendre't

II

la felicitat és saber-te suada amb mi

III
el meu malson és
somiar que tu i jo
només som dos éssers adults
buscant el mateix
i ho trobem sense trobar-nos

IV
què vols que fem?
ens veiem o ens enyorem?

V
sol a casa
bado pels racons
amb el regust
de la teva mel als llavis

de primaveres i vides

I
dies de prat d'olor de mel
i tota la paleta de colors possibles.

II
es guarda el verd
dins de la fusta morta 
la primavera l'esclata
és vida o potser màgia

III
avui fa un ponent sec 
que clareja les boires
i deixa el paisatge retallat
per horitzons de vidre

IV
la primavera és una bogeria 
amb excusa meteorològica

V
per viure't plena t'ofereixo
un ram de flors salvatges
del prat de primavera
el que trobes a mig camí
entre les nostres cases

t'ofreno un ram de seducció

VI
el mantell de la nit es posarà
a poc a poc
apagant el color blau fred
de la tarda tramuntanada

VII
m'he quedat pal plantat
veient el part
d'una immensa lluna de sang
a l'horitzó de llevant.

VIII
marxo a caminar
seguiré la llera de dos rius
canviaré de comarca
o bé driblaré la pluja 
o bé m'amararà
sec o xop et trobaré

camino ferm
seguint el camí del sol
amb la seguretat d'arribar
abans que no es faci de nit
la primavera allarga els dies
i la foscor s'espera

incident

retingut en el tren
fora un desert de gel
de magnituds bíbliques
dintre el fred s'escola
per racons invisibles
el terra és blanc balb
el cel és blau àrtic
amb un sol ineficaç
el fred ens atansa a tots
som esfera d'humanitat
que prega per sobreviure
els rescats triguen massa
no serà fàcil que arribin
ni que ens salvin a tots

potser no hi ha demà

santuari

la finestra mig oberta
arraconarà un raig de llum
que il·luminarà just el seu retrat
hi farà l'altar improvisat
en aquella hora del dia
d'aquell dia de l'any
amb permís dels núvols
que no ho ombregin
i de la lluna no ho eclipsi
hi seràs badoc com sempre
recitaràs el prec de memòria
i en la pols de l'estança
s'hi projectarà la seva imatge
com un holograma primitiu

interestel·lar

la nau nova era ràpida 
el fill atrapà el pare
només deu anys després de salpar
el pare amb la nau vella portava vint anys
solcant el buit i sense saber res de ningú
es dirigia cap a Andromeda
a la cerca de móns possibles

les logístiques i explicacions duren poc
tots dos abandonen la nau vella
per seguir el viatge plegats
tenen molt de temps per parlar
i dues vides per explicar-se

notari

mentre el notari anotava el testament
el client s'anava omplint de mort

traïr

I
la teva explicació
són preguntes toves
respostes a mitges
t'escolto badoc
amb la por que si no s'ho faig
marxaràs de mi
ja no tinc més dignitat
que la que viu amb tu

se m'ha erosionat el que era
m'he desprès de mi
i tot jo només sóc feblesa
a part iguals amb egoisme

quin mal em fa
no saber perdonar-te
ni que sigui per oblit
la teva traïdoria


II

Només quan vas marxar a traïció
et vaig estimar de veritat