Andorra

ni sabia on era ni què hi feia
m'hi havien dut d'una revolada
sense tocar de peus a terra
flotant entre misses i mares de déu
enmig d'un Pirineu imponent
que em fou casa accidental

i allà va quedar l'Stabat Mater
en aquella església nova
d'acústica magnífica

i vocació d'antiga

a mig camí d'un ajuntament ric

i la que em fou casa accidental

vaig plorar-ne totes les estrofes

gegant

com un gegant
assegut sobre l'espadanya
feia dringar campanes de morts
per espantar els silencis

escata

vesties d'escates
lluents d'aspecte
acerades al tacte
malferies de tracte

regla

una regla excepcional
sense cap mena d'excepció
que ningú mai no acomplí

després d'infinits càstigs
van optar per definir-la
com a una mentida més
els gurus la van classificar
amb la resta de religions
al sac de les intoleràncies

hi ha qui plora el dolor infligit
altres enyoren amb plaer sàdic
l'excitant regla excepcional
de la que foren sempre excepció

distància

la barca s'allunya del port
en la distància i el temps
el mar està en calma
i tu en terra estant
i jo enterrat en mar

obra

no puc fer-te entendre
que l'escrit no és per a tu
tampoc no és teu
ni tan sols no és meu
com si no l'hagués escrit jo
només soc un portaveu
d'una tradició estranya
recullo sense identificar
trossos del patrimoni emocional

de tots els homs

de tots els arreus

de tots els sempres

comiat

desitjava ser sacsejat
amb un sexe plaent
somiava ser destí
de la teva maduresa
corria entre paranys
seguint les teves passes
floria en mi l'esperança
per una llavor ja adulta
ara tot és silenci de parany
i el comiat no sagna