si verso no és per poeta
sinó per ànima d'anacoreta
no em busquis en els versos
deixa entre planys i rialles
als seus personatges
permet-los de l'anonimat
només en sóc portaveu
permet-me l'anonimat
Intents
viernes, 5 de junio de 2026
conjugació
soc home blanc
gènere masculí
singularitat confirmada
conjugador d'indicatius
sense dubtes subjuntius
amb pocs i porucs imperatius
sens mentides condicionals
descregut de futurs intangibles
gènere masculí
singularitat confirmada
conjugador d'indicatius
sense dubtes subjuntius
amb pocs i porucs imperatius
sens mentides condicionals
descregut de futurs intangibles
nit
sempre he descrit la nit
en termes de traïdoria
no per la fosca que amaga
sinó per la sensualitat que encén
i perquè quan el mati entra
fa com si res no hagués passat
en termes de traïdoria
no per la fosca que amaga
sinó per la sensualitat que encén
i perquè quan el mati entra
fa com si res no hagués passat
llum
I
tot rau allàen l'etern homenatge
d'aquell ésser de llum
que la mort prematura
omplí de silenci
des d'allà
dibuixo memòries lluïdes
esculpeixo vivències plenes
amb la llibertat que em dona
el maleït protagonisme
de qui t'escriu l'elegia
sens poder glossar-la
en el panegíric
II
ni entre somnis
els dies de llum només són
trobades per racons oblidats
de quan els passejàvem amants
ara tu ja ets absent
i els paisatges es fonen a poc a poc
els dies de llum només són
trobades per racons oblidats
de quan els passejàvem amants
ara tu ja ets absent
i els paisatges es fonen a poc a poc
comiat
no vàrem fer el passeig de mar
que tant havíem comentat
després tot va quedar per fer
aquell tros de costa urbana et va abraçar
com sempre t'han fet les geografies adoptades
jo restava estrany
en aquell immens mar artificial
desorientat per la llunyania del meu cau
que tant havíem comentat
després tot va quedar per fer
aquell tros de costa urbana et va abraçar
com sempre t'han fet les geografies adoptades
jo restava estrany
en aquell immens mar artificial
desorientat per la llunyania del meu cau
llucaves amb més desig que força
flories amb vulnerable suficiència
el ritme de vida et va decaure
però vas aprendre'l
i sense mi ja no calien explicacions
flories amb vulnerable suficiència
el ritme de vida et va decaure
però vas aprendre'l
i sense mi ja no calien explicacions
bondat
no goso parlar de la malesa de la gent
quan soc a casa
a la fosca de la nit
en el silenci de la poc pietosa soledat
tinc somnis bruts
desitjos impropis
si no els llevo al matí
és més per covardia que per bondat
quan soc a casa
a la fosca de la nit
en el silenci de la poc pietosa soledat
tinc somnis bruts
desitjos impropis
si no els llevo al matí
és més per covardia que per bondat
sábado, 30 de mayo de 2026
conversa
m'hagués fet feliç
que l'atzar ens hagués trobat
en un no espai
de temps indefinit
i exercir el goig de la conversa
que omplís totes dues dimensions
esvair-nos entre els dubtes
enquistats de massa anys
potser explicar-nos les pors
ens hagués fet valents
i creatius i rics
potser haguéssim tornat a fugir-nos
com sempre hem fet
que l'atzar ens hagués trobat
en un no espai
de temps indefinit
i exercir el goig de la conversa
que omplís totes dues dimensions
esvair-nos entre els dubtes
enquistats de massa anys
potser explicar-nos les pors
ens hagués fet valents
i creatius i rics
potser haguéssim tornat a fugir-nos
com sempre hem fet
seguiríem allunyats
però amb una ganyota de satisfacció
però amb una ganyota de satisfacció
Suscribirse a:
Entradas (Atom)