amb tu

passaria la vida abraçant-te
a ritme de converses banals
repassaria la cura compartida
amb passeigs de mar

o muntanya tendra
sentiria els teus calfreds

recorrent-me l'espinada

mentre

m'arribes a l'hivern
un hivern ple de pluges com mai
irises l'aire de velluts rinxolats

mentre vestida de pors i dubtes
fas mels de fels passades

mentre de fons a l'horitzó
el sol s'espera amb calma
sota el crepuscle de l'alba
per no desvetllar-te

mentre jo silent
reclinat sobre el teu dormir
t'admiro l'alenar harmònic

mentre el magí expia impotent
per pecats que no són nostres

quotidianitat

no hi ha equidistància possible
els diners salven la vida de qui els té
mentre la pobresa occeix la majoria
i va de guerres
però també de quotidianitats ferotges
que malviuen

a tres envans de casa nostra

tu

canviaré el món per tu
i del món canviat
només romandràs tu

jo

surt el sol
i escalfa el sòl
lleva baf
que fa com fum
i tot comença
i si no sopo amb llum
i torno a sopar sol
és que la natura
sapient encara
no se la juga
amb qui de tot aprenent
és savi de res

gebre

el matí de gebre
omple el prat de diamants i silenci
només es mou l'estol d'ocells
que dansant cerquen la menja
sobre el tou de fulles caigudes
dels faigs somorts i nus de fred
entra l'hivern com un passeig suau
rere la tardor de desitjos tardans
si la vida fos un any aquí s'acabaria

Gavarres

un cop de vent
em durà mar endins
en barca nua i sense compàs
allà viuré en soledat pregona
com la que em desperta cada dia

a peu de platja amb el so del terral

que vesa des de les Gavarres
i trenca silencis dels rodals gebrats