autopista

transito l'autopista per les fites numerades
allunyant-me del quilòmetre zero

distanciant-m'hi

constant seriació de números creixents

a cada fita una estació de vida
però expectatives de vida minven
una quotidianitat tediosa i absurda
ara ja apareixen poques cruïlles
les poques trobades són buides de tu

gràcies

gràcies per irrompre en la meva absurda quotidianitat
gràcies per ser-hi quan ja no esperava trobar-t'hi
gràcies per redescobrir-me la dolçor dels petons
gràcies per acceptar-me amb el meu cos decadent
gràcies per expiar-me pecats amb plaers oblidats
gràcies per fer-me sentir el valor de l'abraçada
gràcies per manifestar el ferm desig de cuidar-me
gràcies per ensenyar-me els teus paisatges viscuts

gràcies per explicar-me la teva bona gent amiga
gràcies per palesar-me menjars nous en paladar fet
gràcies per acompanyar-me a la festa de sols i llunes
gràcies per compartir converses de paranys amagats

gràcies per entendre que en l'impossible no creix amor

gràcies per ajudar-me a destriar la toxicitat en la relació

gràcies per provar-me que guanys i pèrdues es confonen
gràcies per les teves cinc deixades i les quatre tornades

et prometo

I

et prometo

    no sé com però sempre hi seré

ja veuràs
    a les llunes noves fent-te de far
    a les llunes plenes envejant-te la claror
    et faré de recer en pluges de tardor
    seré vela cap a port a les tramuntanades
    et faré d'obaga quan el sol s'encén inhumà
    i de solana en els cels tapats de tardor
    com a flassada a les nits balbes d'hivern

quan no hi siguis et buscaré
i en la presència et gaudiré

II

viure també és sentir

que em mereixo viure

i ho sé més bé

quan et visc a prop

aigua

en arribar la calor
el gel no es defensa
es fon

sap que serà aigua
baf i gel
en successives eternitats

vull ser l'aigua
que t'apaga la set
en successives eternitats

comiat

el darrer tren a Migjorn
et troba lluïda de glam
i guarnida de silencis de vidre
passes entre llums i ombres
en intermitències tènues
entre túnels que fan treves de llum
l'estació de destí és el trànsit
el Nord se t'acomiadà
i la tramuntana de dol
et veu anar a migjorn
llevants ponents i xalocs
drecen pètals coronats
la celebració és complerta
quan la lluna recita panegíric
i jo amb un t'estimo
t'estim
t'esti
t'est
t'es
t'e
t
fonent-me en un horitzó
on la tenebra fa gatzara
la meva vida i la teva mort
es delecten maliciosament

mareta

hi ha mareta mare
que ve oratge suau
ve maregassa filla
que la mar s'arrissa

caos

corones d'espines espeses
clavant-se com espases
llavis de glavi plens de verí
dits d'esperit penedit de mi
mans gegants nues de guants
llàgrimes enceses ofeguen cremes
flors libades escabetxen fruits
papallones de cer cerquen cels
mars de sorra encrespen onades
fan mareta de sal en oratge suau
rius silenciats amb tinta de llum
i aquí tu i jo recosint cabdells
per si és possible vèncer el caos