superstició

ni mites ni faules
ni deus ni verges

ni bruixots ni xamans
la vida és massa seriosa

per viure-la en la superstició

per perdre-la per la religió

qui

qui era silenci a la cridòria
qui era llum a la gola de llop
qui era l'heroi de la por
qui prenia la mà dels caiguts
qui alenava els cansats
qui peixia els orfes de tot
qui embenava les ferides
qui amortallava els morts
qui recitava els panegírics

no hi havia cap déu
no hi havia cap verge trobada
no hi havia cap sant consagrat
no hi havia cap beat en canonització
no hi havia cap capellà pedòfil
no hi havia cap monja odia-mares
no hi havia cap moral que sustentés res

va passar i es va fer
mentre els culpables combregaven pans i vins 

la mortalla vestia els innocents

salut

I

conec gent que no percep
la bellesa de les paraules
i això no els fa diferents
potser els ajuda a encarar
la vida recta
sense dreceres confoses

II

tampoc cal viure segrestat

per l'eterna melangia
no podem ser presoners de depressions emsopides
ni activistes de manies malaltisses
la salut també és creuar de puntetes les arestes

fals

la brancada d'eucaliptus

feia olor de lavanda
tot era fals com el silenci

far

l'onada vol ser muntanya
s'abraona sobre el far
en un instant de somni tossut
després s'escola penya-segat a vall
en reguerols de desengany
no triga a tornar a atupar
sabent que un dia el far serà mar
la muntanya nua tornarà a ser traïdora
i l'onada mai més no sabrà què ser

sal

van escoltar l'oracle
i tots es van lliurar al sexe i la depredació
conscients que era l'únic paradís possible
el seu Deu els havia albardat

i no trigaria a convertir-los en sal

vell

ja no hi queda compota de sexe
al rebost
i de melmelada de saviesa
ben poca
algun bri d'oratòria
gens fàcil d'entendre
amb aquests vímets
no hi ha festa possible
el futur resta quiet
al calaix de les medecines