perdurar

l'amor és la poesia
el sexe la prosa
l'espècie és excusa
de supervivència fútil

sens déu que ens enyori

ni univers que ens detecti

marxaré

no hi haurà cel que m'aculli
ni mar que em banyi
no hi haurà infern que em castigui
ni terra que em "composti"
no hi haurà ànima que em recordi
ni cap deute per saldar
no hi haurà religió que em beatifiqui
ni cap revolució em farà cabdill
no faré ostentacions
ni trencaré silencis

sense cap sirena d'ambulància
un dia marxaré a trobar-te 

por

una vegada vaig estimar l'amor
el recordo entre velluts florits
a bars de regust d'alcohols barats
en ambients de músiques descompassades
pels gemecs rancs de motors d'aire i fred
amb oferta de consums perillosos i cars
de dubtós origen i garantit delicte
el fum de tabac rovellat omplia les sales
fins a amagar cap contorn definit
eren fosques nits de lluna nova
de freds humits que calaven els ossos
de quan es feia gebre als racons obacs
i penellons a les mans menestrals
vestíem camals i mànigues gatades
amb olors de càmfores i floridures
carrers de poca llum i massa fem de gos
de fortor rància d'orins i cigrons mal cuits
allà em brillaves com només l'amor fa brillar
i jo al racó incapaç de cridar-te soc aquí

una vegada vaig odiar la por

fènix

he esmerçat el desig
fins que el silenci ha fet cim
ara faig ràpel vertiginós
en caiguda lliure
he de fer terra tan aviat
com em sigui possible
a la cerca de noves maneres
escoltar nous relats de felicitat
i aprendre a viure'ls
he de saber a reviure
des de les molles d'un pa
que espicossa l'au fènix
aquell pa que a pedaços
han fet servir de torna

font

a la font de les paraules
hi vaig atansar el got
el vaig omplir a vessar
i el begué d'un sol glop
ara tinc més silenci que set
més preguntes que estrofes
em sento lluny d'on et trobes
i aquí sol fa molt de fred

encluses

les encluses balbes
esvaeixen el sol tòrrid
de les llargues tardes
de l'immens estiu
lluny queden els torbs
que les van generar
muntanyes enllà
on la frescor de tarda
anticipa la nit plàcida
aquí a la plana ample
patim la calor xafogosa
que fa fondre les pedres

currículum

m'he deixat la vida
en un "nosequè" absurd
que des d'on soc ara
no m'omple cap silenci

de jove em faltava joventut
per fer de jove
i ara em sobra vellesa per ser gran
he viscut la vida a peu canviat
m'he cregut millor que els pròspers
per inconsciència dels fracassos
m'he erigit en justicier
d'una justícia que ningú no volia
m'he sentit amant eficaç
amb el cor eclipsat d'ego
m'he fet culpable de pecats
que ni eren pecats ni eren meus
m'he viscut innocent
de vides que he fet obagues
ara que sabria estimar-les
els demano perdó
i els felicito per la fugida

fins ara em feia gran
ara ja em faig vell