distància

la barca s'allunya del port
en la distància i el temps
el mar està en calma
i tu en terra estant
i jo enterrat en mar

obra

no puc fer-te entendre
que l'escrit no és per a tu
tampoc no és teu
ni tan sols no és meu
com si no l'hagués escrit jo
només soc un portaveu
d'una tradició estranya
recullo sense identificar
trossos del patrimoni emocional

de tots els homs

de tots els arreus

de tots els sempres

comiat

desitjava ser sacsejat
amb un sexe plaent
somiava ser destí
de la teva maduresa
corria entre paranys
seguint les teves passes
floria en mi l'esperança
per una llavor ja adulta
ara tot és silenci de parany
i el comiat no sagna

dol

la cançó t'era silenci
la música t'era el dol
desconeguts et miraven de reüll
descreguts de móns i espers
ara hi eres per entelar
el record de la lluna nova
la celístia infinita
amagada rere d'algun núvol
t'era aclaparadora
una nau del més enllà
se't precipitava lliure
al fons de la teva ànima

roent

adéu estiu roent
brasa de lleure foc de vida
m'has ensenyat a odiar el blau del cel
i a cercar més recer que llibertat

rere molt enrere queden
aquells estius de vol d'ocell lliure
i l'aigua fresca a glops de platja suau

plaer

la seva mà hàbil
t'espigola el dolor
de racons oblidats
t'acarona amb la frega
que olora olor licorosa
t'embriaga narcòtica
vençuda et lliures
et pren com un àngel
t'espanta la sordidesa
però tot és decor serè
fora la llevantada
remulla amb ràbia
l'habitacle de recer
dins el sexe espàstic
es va fent etern

física

perquè no existeix el temps
quan tu no hi ets
i això no hi ha quàntica que ho entengui

perquè l'espai sense tu
resta buit com el silenci
i això no hi ha quàntica que ho suporti