horitzó

ara la barca i jo remem

jo mirant l'horitzó des de la proa
ella quieta clavant la popa a contracorrent

jo somio futurs nous que em tornin la força
ella quieta evocant-me goigs de passats reeixits

jo l'arengo perquè em deixi seguir
sé on és la raó i és la raó de tot

ella m'espeta que si no m'ha passat de fort
tampoc no em passarà ara de fràgil

jo li ploro no soc viu si no ho intento
ella em respon que soc viu per l'ancora

jo li dic perquè vull ser viu si em sento mort
ella diu perquè li dec tota la vida navegada

jo l'amenaço d'abandonar-la a bracejades
ella m'adverteix que ni arribaria lluny ni enlloc

jo ja ho sé però salto al mar i en sento la fredor
ella em mira un desdeny de superioritat
que em fereix l'orgull i inconscient m'esperona

jo la ignoro l'impossible i bracejo fort
el meu horitzó ja no és destí sinó trajecte

perdurar

l'amor és la poesia
el sexe la prosa
l'espècie és excusa
de supervivència fútil

sens déu que ens enyori

ni univers que ens detecti

sobreviure és el gran repte

marxaré

no hi haurà cel que m'aculli
ni mar que em banyi
no hi haurà infern que em castigui
ni terra que em "composti"
no hi haurà ànima que em recordi
ni cap deute per saldar
no hi haurà religió que em beatifiqui
ni cap revolució em farà cabdill
no faré ostentacions
ni trencaré silencis

sense cap sirena d'urgència

amb tota la discreció possible

un dia marxaré a trobar-te 

por

una vegada vaig estimar l'amor
el recordo entre velluts florits
a bars de regust d'alcohols barats
en ambients de músiques descompassades
pels gemecs rancs de motors d'aire i fred
amb oferta de consums perillosos i cars
de dubtós origen i garantit delicte
el fum de tabac rovellat omplia les sales
fins a amagar cap contorn definit
eren fosques nits de lluna nova
de freds humits que calaven els ossos
de quan es feia gebre als racons obacs
i penellons a les mans menestrals
vestíem camals i mànigues gatades
amb olors de càmfores i floridures
carrers de poca llum i massa fem de gos
de fortor rància d'orins i cigrons mal cuits
allà em brillaves com només l'amor fa brillar
i jo al racó incapaç de cridar-te soc aquí

una vegada vaig odiar la por

fènix

he esmerçat el desig
fins que el silenci ha fet cim
ara faig ràpel vertiginós
en caiguda lliure
he de fer terra tan aviat
com em sigui possible
a la cerca de noves maneres
escoltar nous relats de felicitat
i aprendre a viure'ls per mi
he de saber reviure'm
des de les molles d'un pa
que espicossa l'au fènix
aquell pa que a pedaços
han fet servir de torna

font

a la font de les paraules
hi vaig atansar el got
el vaig omplir a vessar
i el begué d'un sol glop
ara tinc més silenci que set
més preguntes que estrofes
em sento lluny d'on et trobes
i aquí sol fa molt de fred

encluses

les encluses balbes
esvaeixen el sol tòrrid
de les llargues tardes
de l'immens estiu
lluny queden els torbs
que les van generar
muntanyes enllà
on la frescor de tarda
anticipa la nit plàcida
aquí a la plana ample
patim la calor xafogosa
que fa fondre les pedres