estornells

I

el faristol cau a pes mort
la partitura s'escampa per terra
la música salta com un ressort a l'aire
s'envola feta un estol d'estornells
omple tot l'àmbit de possibles
balla la dansa de blau cel i negre ombra
tot fa olor de tarda de tardor prematura
i el silenci s'apaga fent una exhalació
el paisatge és la badia de Roses
vista des d'alçada de prínceps i reis

II

eren aquells paisatges en blau i negre
de tardes de tardor primerenca
els estornells omplien el cel

amb una música de cambra nostra 

i una dansa de fons d'ombres negres

III

eren tardes llargues com el silenci
desitjades com una música tendra
cobejades per les danses destres
que ballen cossos inversemblants
aprenents estilitzats de sàvia aptitud
fora els estornells compassaven
la coreografia infinita en blau i negre

IV

l'espectacle de balla era allà
en el cel del gran amfiteatre grec
que dibuixa la badia de Roses
aquella fèrtil mitja lluna despentinada
per una tramuntana que li bufa l'esquena

vista des d'alçada de prínceps i reis

xarxes

saben els cecs
que seguir la llum
no duu enlloc

no saben els ocells
que darrera el brill
hi ha la bala traïdora

malfieu-vos d'enxarxats
poetes messiànics
filòsofs estoics
psicòlogues d'autoajuda
metges antivacunes
físics terraplanistes

només alguns d'ells
me n'ha ensenyat prou

com per avisar-me
com per advertir-vos
i me n'he fet seguidor

autopista

transito l'autopista

guaitant de reüll les fites numerades
m'allunyo del quilòmetre zero

distanciant-m'hi cap al nord

en constant seriació de creixents

cada fita fou estació de vida
però les expectatives minven
vers horitzó de quotidianitat tediosa
cada volta hi ha menys cruïlles

amb menys força per prendre-les
les que he gosat de fer

han estat buides de tu

gràcies

gràcies per irrompre en la meva absurda quotidianitat
gràcies per ser-hi quan ja no esperava trobar-t'hi
gràcies per redescobrir-me la dolçor dels petons
gràcies per acceptar-me amb el meu cos decadent
gràcies per expiar-me pecats amb plaers oblidats
gràcies per fer-me sentir el valor de l'abraçada
gràcies per manifestar el ferm desig de cuidar-me
gràcies per ensenyar-me els teus paisatges viscuts

gràcies per explicar-me la teva bona gent amiga
gràcies per palesar-me menjars nous en paladar fet
gràcies per acompanyar-me a la festa de sols i llunes
gràcies per compartir converses de paranys amagats

gràcies per entendre que en l'impossible no creix amor

gràcies per ajudar-me a destriar la toxicitat en la relació

gràcies per provar-me que guanys i pèrdues es confonen
gràcies per les teves cinc deixades i les quatre tornades

et prometo

I

et prometo

    no sé com però sempre hi seré

ho veuràs
    a les llunes noves fent-te de far
    a les llunes plenes envejant-te la claror
    et faré de recer en pluges de tardor
    seré vela cap a port a les tramuntanades
    et seré obaga quan el sol s'encén inhumà
    i solana en els cels tapats de fred
    de flassada a les nits balbes d'hivern

quan no hi siguis et buscaré
i en la presència et gaudiré

II

viure també és sentir

que em mereixo viure

i ho sé més bé

quan et visc a prop

aigua

en arribar la calor
el gel no es defensa
es fon

sap que serà aigua
baf i gel
en successives eternitats

vull ser l'aigua
que t'apaga la set
en successives eternitats

comiat

el darrer tren a Migjorn
et troba lluïda de glam
i guarnida de silencis de vidre
passes entre llums i ombres
en intermitències tènues
entre túnels que fan intermitents
l'estació de destí és el trànsit
el Nord se t'acomiadà
i la tramuntana de dol
et veu anar a migjorn
llevants ponents i xalocs
drecen pètals coronats
la celebració és complerta
quan la lluna recita panegíric
i jo amb un t'estimo
t'estim
t'esti
t'est
t'es
t'e
t
fonent-me en un horitzó
on la tenebra fa gatzara
la meva vida i la teva mort
es delecten maliciosament