aigua

en arribar la calor
el gel no es defensa
es fon

sap que serà aigua
baf
i gel
en successives eternitats

vull ser jo l'aigua
que t'apaga la set
en successives eternitats

comiat

el darrer tren a Migjorn
et troba lluïda de glam
i guarnida de silencis de vidre
passes entre llums i ombres
en intermitències tènues
pels túnels fent treves de migdia
l'estació de destí és el trànsit
el Nord se t'acomiadà
i la tramuntana de dol
et veu anar a migjorn
llevants ponents i xalocs
drecen pètals coronats
la celebració és complerta
quan la lluna recita panegíric
i jo amb un t'estimo
t'estim
t'esti
t'est
t'es
t'e
t
fonent-me en un horitzó
on la tenebra fa gatzara
la meva vida i la teva mort
es delecten maliciosament

mareta

hi ha mareta mare
que ve oratge suau
ve maregassa filla
que la mar s'arrissa

caos

corones d'espines espeses
clavant-se com espases
llavis de glavi plens de verí
dits d'esperit penedit de mi
mans gegants nues de guants
llàgrimes enceses ofeguen cremes
flors libades escabetxen fruits
papallones de cer cerquen cels
mars de sorra encrespen onades
fan mareta de sal en oratge suau
rius silenciats amb tinta de llum
i aquí tu i jo recosint cabdells
per si és possible vèncer el caos

eclipsi

quan et sé propera
noto com el món
se'ns subordina
la lluna eclipsa el sol
per fer-nos l'ullet i celebrar
aquesta nova eternitat
que se'ns queda curta

IA

li he demanat a la IA
que m'escrigui un poema d'amor
per dedicar-te'l
un encàrrec normal
per a una xafogosa tarda
de diumenge d'agost

m'ha respost que m'espavili
que no vol fer de Cyrano

crec que té por d'enamorar-se

de tu
sense tenir model de reacció

previst

no trigarà

aeroport

en aquest no-espai
de rostres impersonals
i mirades buides

de trasllats de vacances

plens de famílies sorolloses

o desorientats solitaris

amb maletes lleugeres

des d'aquest no-espai

em començo a allunyar

per molt que el cor es quedi

que les paraules apropin

no hi ha plaer que compensi

l'absència de la teva carícia