eclipsi

quan et sé propera
noto com el món
se'ns subordina
la lluna eclipsa el sol
per fer-nos l'ullet i celebrar
aquesta nova eternitat
que se'ns queda curta

IA

li he demanat a la IA
que m'escrigui un poema d'amor
per dedicar-te'l
un encàrrec normal
per a una xafogosa tarda
de diumenge d'agost

m'ha respost que m'espavili
que no vol fer de Cyrano

crec que té por d'enamorar-se

de tu
sense tenir model de reacció

previst

no trigarà

aeroport

en aquest no-espai
de rostres impersonals
i mirades buides

de trasllats de vacances

plens de famílies sorolloses

o desorientats solitaris

amb maletes lleugeres

des d'aquest no-espai

em començo a allunyar

per molt que el cor es quedi

que les paraules apropin

no hi ha plaer que compensi

l'absència de la teva carícia

horitzó

ara la barca i jo remem

jo mirant l'horitzó des de la proa
ella quieta clavant la popa a contracorrent

jo somio futurs nous que em tornin la força
ella quieta evocant-me goigs de passats reeixits

jo l'arengo perquè em deixi seguir
sé on és la raó i és la raó de tot

ella m'espeta que si no m'ha passat de fort
tampoc no em passarà ara de fràgil

jo li imploro no soc viu si no ho intento
ella em respon que soc viu per l'ancora

jo li dic perquè vull ser viu si em sento mort
ella diu perquè li dec tota la vida navegada

jo l'amenaço d'abandonar-la a bracejades
ella m'adverteix que ni arribaria lluny ni enlloc

jo ja ho sé però salto al mar i en sento la fredor
ella em mira un desdeny de superioritat
que em fereix l'orgull i inconscient m'esperona

jo la ignoro l'impossible i bracejo fort
el meu horitzó ja no és destí sinó trajecte

perdurar

l'amor és la poesia
el sexe la prosa
l'espècie és excusa
de supervivència fútil

sens déu que ens enyori

ni univers que ens detecti

sobreviure és el gran repte

i la brúixola som nosaltres 

marxaré

no hi haurà cel que m'aculli
ni mar que em banyi
no hi haurà infern que em castigui
ni terra que em "composti"
no hi haurà ànima que em recordi
ni cap deute per saldar
no hi haurà religió que em beatifiqui
ni cap revolució em farà cabdill
no faré ostentacions
ni trencaré silencis

sense cap sirena d'urgència

amb tota la discreció possible

un dia marxaré a trobar-te 

por

una vegada vaig estimar l'amor

el recordo entre velluts florits
a bars de regust d'alcohols barats
en ambients de músiques descompassades
pels gemecs rancs de motors d'aire i fred
amb oferta de consums perillosos i cars
de dubtós origen i garantit delicte
el fum de tabac rovellat omplia l'àmbit
fins a amagar cap contorn definit
eren fosques nits de lluna nova
de freds humits que calaven els ossos
de quan es feia gebre als racons obacs
i penellons a les mans menestrals
vestíem camals i mànigues gatades
amb olors fúngiques i camforades
carrers de poca llum i massa fem de gos
de fortor rància d'orins i cigrons mal cuits
allà em brillaves com només l'amor fa brillar
i jo al racó incapaç de cridar-te soc aquí

una vegada vaig odiar la por