llum

I

tot rau allà
en l'etern homenatge
d'aquell ésser de llum
que la mort prematura
omplí de silenci

des d'allà
dibuixo memòries lluïdes
esculpeixo vivències plenes
amb la llibertat que em dona
el maleït protagonisme
de qui t'escriu l'elegia
sens poder glossar-la

en el panegíric

II

no et visc a les nits

ni entre somnis
els dies de llum només són
trobades per racons oblidats
de quan els passejàvem amants
ara tu ja ets absent
i els paisatges es fonen a poc a poc