he furgat a la memòria
aquella darrera abraçada
recuperar-la per sempre
emmarcar-la en or i ivori
acompanyar-la en el trànsit
que mena a la infinitud
n'he recuperat moltes
però sempre n'hi havia
una altra més cap aquí
les darreries són tenses
deixen poca lluïdesa
tot plegat s'amalgama
en un indestriable buit
des d'aquella darrera abraçada
no dubteu que la recuperaré
faré el salt amb ella de la mà
camí de la nostra infinitud
cel i infern seran còmplices
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.