cada estrofa una proesa
cada poema una victòria
després miro enrere
ni els esforços han de ser agraïts
ni les proeses celebrades
ni les victòries definitives
tot viu en una plasticitat llefiscosa
en un retorn etern en espiral
que ens mena camí del temps
cap a dubtosos futurs incerts
més enllà de les nostre vides
en dialèctica entre l'oblit i la mort
res no té cap sentit
més enllà del present
més enllà del present
del radical present de cada dia
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.