pont d'en Gil

era sol enmig de tots

vam anar al pont d'en Gil

per veure pondre el sol

en l'ull mediterrani

amb silueta de Mallorca al fons

havia fet un dia net com una patena

però l'hora baixa es va llevar

en crepuscle de tel nebulós

va sortir d'enlloc i empal·lidí la posta

tots vam quedar badocs i resignats

en espectacle menys lluït que el desig

vàrem enfilar camí de tornada a Ciutadella

en corrua deprimida seguint ombres de sol

tapat encara per la traïdora meteorologia

al travessar el turó que ens feia d'esquena

va emergir en línia d'horitzó

una lluna plena immensa a tocar

gran com no la recordava enlloc

el foc de llevant que apagava el ponent

amb esglai dels presents

que no vam saber sufocar el crit

calze d'or de litúrgic i atàvic

rere la suau estela de pujols carenats

les pedres punyents

ens descobrien mal calçats

i ens ferien pas a pas

totes i cadascuna

de les estacions del camí

processó de tornada penitent 

aquella atmosfera dolça

se sentia ingràvida

i convidava en un vol lliure

que no vaig gosar fer

Novembre del 25