I
viure la seva pàtria falsa
parlar la seva llengua imposada
sentir el seu feixisme com a propi
pagar la seva corrupció com inevitable
patir els seus jutges mentiders
sofrir la seva policia sàdica
aguantar els seus insults gratuïts
suportar el seu odi sense causa
II
fan de la vexació costum
odien el que no són
i són molt poc
i ens prohibeixen ser
I
d'esquena
marxant
camí avall
pel camí vell
vorejat d'àlbers
que vells com sempre
ens havien rebut
al poble de pedra vella
ara m'acomiadaven
de tots els meus sempres
II
era boira baixa
de fredor humida
amb record balb
no m'arribava la veu
i et cridava
gira't
mira'm
estima'm
no senties
i si giraves
miraves de buit
vaig saber
que ja no hi era
que ja no hi eres
que ja no érem
l'enyor encarava infinits
III
aquell amor escrit
de silenci aspre
m'aplanava tant
la meva llibertat
que la por a la mort
se'm feia lleu
caminem per camins de brasa
a voltes endavant
a voltes endarrere
sempre fugint
alleugerim els nostres béns
perquè els peus puguin
voleiar per sobre del foc
i no ens dolguin els terres
somiem el moment
en què perdrem la gravidesa
i podrem sostenir
la nostra vida plena
per densa que sigui
arribat el dia serem vol
aprendrem a ser diferents
i la llibertat serà ferma
anem a viure'ns
a la casa de fora
la que amb sostre d'horitzó infinit
arrecera pluges i boscos
anem a mirar les flors
a respirar totes les olors possibles
tendregen els xops i roures
en aquesta nostra primavera de cada any
ara que és tardor
allò que ens embolcalla els records
anem a estrènyer-nos
fins a oblidar les molses
