tardor

anem a viure'ns
a la casa de fora
la que amb sostre d'horitzó infinit
arrecera pluges i boscos

anem a mirar les flors
a respirar totes les olors possibles
tendregen els xops i roures
en aquesta nostra primavera de cada any
ara que és tardor 
allò que ens embolcalla els records

anem a estrènyer-nos
fins a oblidar les molses